Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 7 de febrer de 2015

Matinal per la Serra de Cabrera i per visitar el Santuari del mateix nom.
Pujarem pel camí equipat conegut com "la Serrica" i baixarem per "les Escales".
Mapa de la sortida.






Som l'Albert i un servidor ...l'Andreu i ens hem posat d'acord per fer una excursió curteta a la Serra de Cabrera. 
La intenció es de pujar la Serra pel camí equipat (molt sencill) de "la Serrica" fins el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i davallar, aquest cop, per "les Escales" fins al Collet de Cabrera i d'aquí per corriol fins on tenim el cotxe ..a Sant Julià de Cabrera.
Encara que aquell dia feia un temps gèlid i que dies abans va nevar no vam trobar dificultats per fer l'excursió.
En un trencall de la Ctra. C-153 trobarem, a mà esquerra, una carretera local que porta al Santuari de la Mare de Deu de Cabrera.
Concretament el trobarem venint de l'Esquirol i a uns dos km i mig abans d'entrar al poble de Cantonigrós. 
A l'entrada d'aquesta ctra local trobarem aquest rètol que ens convida a visitar el Santuari i adossat al Santuari hi ha un petit restaurant, que també és hospedatge als mesos de més calor ...aquell dia el menu costava uns 20 €.






Aparquem allà on podem de Sant Julià de Cabrera. Hem d'arribar d'hora si volem trobar la millor zona per deixar el cotxe!
Sant Julià de Cabrera.




Des de Sant Julià podem enfilar-nos de dret a la Serra de Cabrera per l'anomenat "Serrat de la Barraca", però nosaltres ho farem pel Collet de Cal Vidrier que passa per un primer i inofensiu "pas equipat".
Primer pas equipat de camí a "la Serrica".



En aquesta bifurcació podem triar la senda a seguir per pujar dalt de la Serra "Gran" de Cabrera ..o per "la Serrica" o per "la Baga", on hi ha el conegut "Mal Pas".
Nosaltres ho farem per "la Serrica" on hi han els passamans i grapes que ens ajudarà a superar passos una mica delicats, però no difícils.



Un dels passos de "la Serrica".






Deixem enrera "la Serrica" i comencem a trepitjar "la Serra".
En aquest "balcó" natural tenim les primeres vistes i panoràmiques.


Una mostra de les vistes i dels racons coneguts.
Recomano una visita a les muntanyes del Montseny, que veiem al fons, i a la singular Agullola de la Tuta!


Ja som dalt de la Serra i més concretament al "Pla del Prat". 
Entre pins i plataners anem apropant-nos al Santuari de Cabrera.


Abans d'arribar al Santuari haurem de superar el "Pas de l'Osca", aquest una mica més exigent però poquet!






Ja som a tocar del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera i també amb unes vistes excepcionals.
La foto superior mostra la vessant Est o de llevant de la Serra de Cabrera, la inferior la vessant Oest o de ponent ..d'on venim nosaltres!


Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. 


Amb aquest "Tirolina mecanitzada" es proveeixen de queviures al restaurant del santuari.






Del santuari podem baixar per "les Marrades" (senda que discorre per la cinglera de ponent fent ziga zagues) o per "les Escales" (Escales de roca natural o reforçades amb material d'obra que baixant directament al collet de Cabrera.)
Nosaltres baixarem per les Escales.


De baixada coincidim amb en Salvi, un company d'aventures d'altres sortides i que en aquella ocasió estava planificant una sortida a Cabrera des d'Hostalets d'en Bas.





El retorn a Sant Julià ho farem davallant des del Collet de Cabrera.
Podem fer-ho pel GR 151.1 (en la foto és una senda que la trobem amagada i localitzada als peus de les escales que pugen a Cabrera), per Carretera  o per un corriol que trobarem per la senda que porta a la Tuta.
Nosaltres anirem pel corriol que surt per la senda que va direcció la Tuta ...però ATENCIÓ!!


ATENCIÓ amb aquesta bifurcació gens evident, és la que haurem d'agafar per anar a Sant Julià i la trobarem a vint metres del collet de Cabrera ...no passar de llarg!



Ja de baixada trobarem aquesta bifurcació més aclaridora.
Aquest camí també és utilitzat per pujar a la Tuta des de Sant Julia de Cabrera.





Ja som a baix, ja som als peus de la Serra i a tocar de Sant Julià.
L'Albert que agafa una panoràmica de tota la Serra.


Nosaltres seguirem unes marques vermelles que ens porta darrera de la massia de Sant Julià, a tocar de "la Sequoia" monumental que hi ha al costat i de les vaques que pasturen.






Per no tenir problemes d'orientació insereixo el track de la sortida:


Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook