Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 12 de setembre del 2014

Llarga sortida per la Serra del Cadí, per fer cim al Comabona i el Costa Cabirolera.
La intenció era arribar al Coll de les Bessotes amb el cotxe, però un canvi de rassant alt ens va impedir de passar, i vam haber de deixar-ho a meitat de camí.
Vam incrementar la sortida amb tres o quatre km. més ....que hi farem!
Mapa de la sortida.




Deixem el cotxe i ens possem en moviment.
Som en Juanka, l'Albert, en Salvi, i un servidor ...l'Andreu.
Pista Gresolet.







De bon començament que ja tenim la boira que ens envolta ...esperem que més amunt amaini!
el Collell.


Pujada per anar a buscar la Serra Pedregosa.








Tenim ganes de bones vistes, i en cada revolt mirem d'agafar les millors imatges del "Pedra"


En Juanka contemplant el "Pedra".


Abans d'arribar dalt de la Serra Pedregosa la boira ens dóna una treva.






A mig camí de pujada a la Serra Pedregosa ens avança un excursionista.
És en Daniel que volia venir amb nosaltres però que havia vist la proposta d'excursió tard, com viu a prop de la zona decideix venir igual i presentar-se i "situ".
L'Albert i en Daniel (en animada conversa) remuntant la Serra Pedregosa i amb el Costa Cabirolera darrera.







Ja som a prop del primer pic del dia.








Abans de fer cim aprofitem per prendre vistes de la vessant nord del Comabona ...més escarpada, ferèstec i fotogènica.















Sempre hem seguit les marques del PR C-124 fins que l'hem deixat per apropar-nos al cim del Comabona.
A pocs metres del cim.


Cim del Comabona.






Deixem el Comabona i anem pel segon del dia i el més temut ...el Costa Cabirolera.
Els expedicionaris d'aquesta aventura no ho veuen clar !






Mirarem de flanquejar la Serra dels Cortils sense perdre alçada, a tocar de la carena.







Encara que no ho sembli estem caminant seguint el GR-150.1, i aquest camí ens ajudarà pujar al Costa Cabirolera ...ja que passa a prop del cim!
 (fixeu-vos amb el mapa del principi)




Itinerari de pujada.







Arribem a la Tartera del Costa Cabirolera que és fàcil de pujar.


En Daniel en els últims metres de pujada a la carena/cresta del cim.






Després del Pas del Cabirol encara hem de caranejar uns metres amunt abans de fer cim.
Cim Costa Cabirolera.






Fem un mos ..i després de moltes fotos iniciem la davallada pel mateix camí que hem pujat.
Itinerari de baixada fins a la Plana dels Cortils.


Arribant al Pas del Cabirol.


Baixada per la Tartera.


Final de Tartera.






La tornada no la fem aprop de la carena, si no que anem perdent alçada per acostar-nos a la zona anomenada "els Cortils" ...lloc on trobarem a l'estiu vacas i cavalls.
Els Cortils.






En els Cortils també trobarem la Cabana dels Cortils o Cortal dels Cortils, lloc ideal per fer pernoctacions esporàdiques.
Cabana dels Cortils o Cortal dels Cortils.







A partir dels Cortils hem de remuntar una forta pendent, per senda, que ens portarà dalt de la Serra Pedregosa.


El Pas del Cortils és fàcil de fer a l'estiu, a l'hivern és més delicat però no impossible. 






Després de moltes fotos al costat de vaques i cavalls, enfilem la senda que puja la Serra Pedregosa (amb marques vermelles) pel Pas dels Cortils.











Ja som al camí de baixada, el mateix que hem fet al matí de pujada.






El Track de la sortida:
Powered by Wikiloc




Sortida Agost del 2014.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook