Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 23 de desembre de 2014

Excursió matinal per la zona del Cabrerès per coronar l'Agullola de la Tuta.
La Tuta és un turó situat entre la Serra de Cabrera i el Pla del Sitjar ..aquest cop pujaré pel coll de Bram venint de les proximitats de Cantonigrós.
Si hom vol veure la crònica d'una excursió a la Tuta però de jornada sencera pot clicar aquí!

Mapa de la sortida.


Després de deixar el cotxe al parking del restaurant de Can Puntí, a l'entrada del poble de Cantonigrós, em dirigeixo per  carretera a la Serra de Cabrera i al Pla d'Aiats.
En la fotografía es pot visualitzar el turó que visitaré.



Atravessaré el pont de la Rotllada i agafaré el primer camí que surt a la dreta.
Aquest és un camí o  pista per accedir als massos de les "Caselles" i els "Aiats".
En la fotografía podem veure:
 al fons els Cingles d'Aiats i a l'esquerra el turó "Morral de Caselles".



Els primers 20 o 30 minuts caminaré per aquests camins veïnals  ..no té pèrdua!
El Morral de Caselles l'aniré deixant a l'esquerra, mentres a la dreta continuaré amb camps de cultiu i tota la cinglera dels Aiats.




Crec que en la segona bifurcació de pistes ja començaré a entrar dins del bosc.
El camí de la dreta es dirigeix al Mas d'Aiats, el de l'esquerra cap al coll de Bram.



Agafo el camí de l'esquerra que de seguida es converteix amb senda, amb senda molt trepitjada.
Trobarem marques molt gastades de color vermell i també fites disperses.



Primer passarem per una bifurcació amb rètol incorporat.
Segons els rètol he d'anar a l'esquerra ...direcció Cabrera.


Arribo al coll de Bram i continuaré amb la senda frontal direcció a la Tuta.



La senda és molt evident i no té pèrdua, però he de vigilar en no passar de llarg d'un corriol a l'esquerra que em portarà a la Tuta.




Primer caminaré per cresta en direcció a la Tuta ..fàcil de fer!
En la foto de l'esquerra podem veure la roca esberlada, són algunes de les cavitats anomenades "Bores de Masallera" que hi han per la zona.
Aquesta, però, serà visitada i comentada en un altre excursió!



A uns 20 o 30 mts d'abandonar la cresta  haurem de parar atenció en no passar de llarg d'una senda que surt de la principal.
Aquesta senda o corriol tomba a la dreta i ens portarà a la Tuta.
Hem de vigilar perque és un pèl emboscada!



A l'Agullola de la Tuta trobarem una pal amb una estelada, una creu gran de ferro i una bústia.


Però no trobarem la cabra que habia viscut per aquí.
En la bústia hi ha escrita una llegenda en record d'aquesta cabra.



A les proximitats de la Tuta podem contemplar diferentes panoràmiques.
Al Nord-NW tenim la Serra de Cabrera.


I al NE-Est veiem els Cingles d'Aiats.



Abandono la Tuta i baixo per un corriol fins a un encreuament on
totes les sendes porten a Cantonigrós.
Jo agafo el que passa pel Pla del Sitjar.



De camí al turó del Morral de Caselles (aquest turó està al final del Pla del Sitjar) no més trobo una senda de baixada.
Aquesta senda no la trobarem en cap mapa, però si que està marcat en el track d'aquesta sortida.
Encara que les fites poden canviar o desapareixer amb el temps, he preferit de marcar-la en la foto per si serveix d'ajuda.


El camí de baixada és evident i molt marcat al principi, però al final el trobarem molt emboscat i perdedor.



Un cop a baix enllaçarem amb una senda amb marques de color vermell.
Aquesta senda ens portarà per camins evidents i ramaders.


Fins arribar al Mas de les Caselles i els camins veïnals del matí.



Una mirada enrere mentres torno al cotxe.




Deixo el track de la sortida, pot ser de molta ajuda:


Sortida Desembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook