Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 15 de setembre de 2016

A 2400 mts d'altura i sota mateix de la cornisa cimera del Gallinero es dibuixa una senda que ressegueix les parets i ressalts d'aquest bloc muntanyós ...és la "Faja de las Flores".
És la faixa més espectacular d'Ordesa i possiblement un dels recorreguts més bonics i preciós del Pirineu. 
Nosaltres farem una circular en sentit de les agulles del rellotge, pujarem per Cotatuero (atenció als passos equipats de les "clavijas de Cotatuero") i baixarem pel circ de la Carriata (no trobarem punts d'aigua coneguts per aquesta zona).
Edelweiss o Flor de Neu.

Foto de la zona de l'excursió.


Croquis dels diferents recorreguts per la zona de l'excursió.

Mapa de la Sortida.




Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 15.50 km.
Temps:......................................................... 10 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1300 mts.
Dificultat:............................................................................... difícil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:......................................... alpina_ordesa_y_monte_perdido_2014.
Observacions:......................................................... La dificultat ve donada per les grimpades a les "clavijas de Cotatuero" i alguns passos de la "Fajeta de la Carriata", el resta de la sortida és de dificultat mitjana.





Baixar track de Wikiloc:








L'excursió la comencem a la Pradera d'Ordesa, a prop del bar restaurant de la contrada. Als mesos de Setmana Santa i estiu (juliol-agost) la circulació al parc és limitada i només es pot accedir amb els autocars que el consorci del Parc Nacional d'Ordesa possa a disposició dels visitants. Fora d'aquestes dates es pot accedir a l'aparcament de la Pradera d'Ordesa amb els cotxes particulars (no es pot pernoctar, amb els vehicles, a l'aparcament de la Pradera), sempre que la circulació sigui posible per absència de neu. 
A l'estiu, si volem estalviar-nos el bus, podem afegir més quilòmetres de ruta accedint a la Pradera d'Ordesa per la senda de Turieto.
Nosaltres vam accedir al parc amb el bus corresponent.


Cada quinze minuts un bus.


El bar-restaurant Pradera d'Ordesa, a prop de la parada dels autocars.







Els camins i sendes que hi han per la zona són molt senyalitzats i gens perdedors. Molt a prop d'on hem deixat el bus, i en direcció al circ de Soaso, trobarem una d'aquestes senyals que ens interessa molt especialment.
Aquesta senyal mostra la direcció que hem d'agafar per pujar al circ de Cotatuero.


Aquesta senda (entre fagedes i avetoses) ens conduirà a Cotatuero.







Cotatuero (el circ de Cotatuero) és la zona d'accés a les planúries superiors per trobar la senda de la faixa de les Flors. Abans, però, haurem de superar els passos equipats de les "Clavijas de Cotatuero".
L'última bifurcació abans de les Clavijas.







Les "Clavijas de Cotatuero" són 33 barrots o grapes metàl·liques que va instal·lar un ferrer de Torla per  accedir a les planúries superiors d'Ordesa. Un caçador anglès les va manar possar, l'any 1881, per facilitar la pujada als territoris d'alçada on es refugiaven les últimes cabres monteses o bucardos. El caçador anglès mai les va fer servir (les clavilles o clavijas), però han quedat instal·lades per sempre. Abans no tenien cap protecció en cas de caiguda, ara hi ha col·locat un cable de vida per assegurar la progressió dels muntanyencs.
Inici de les "Clavijas de Cotatuero".







Les "Clavijas de Cotatuero" són un antecedent de les vies ferrades instal·lades a les Dolomites  en plena Segona Guerra Mundial. Encara que són fàcils de superar, haurem d'anar equipats amb arnés i alguna baga d'ancoratge (cinta, corda + mosquetó...) per assegurar la progressió. 
Si les fem de pujada trobarem una canal o xemeneia amb mitja dotzena de grapes o barrots metàl·lics. Si anem amb molta gent és aconsellable de portar casc per aquesta canal.
Atenció que en la canal no hi ha el cable de vida o de seguretat.









Després de la canal ve un flanqueig lateral en direcció a la cascada de Cotatuero.  
Avançarem col·locant els peus en petites lleixes rocoses i agafant els imponents barrots amb les mans. En aquí si que utilitzarem el cable de vida per assegurar-nos convenientment.
A mig flanqueig trobarem una pujada en vertical delicada d'uns dos o tres metres amunt. També equipat amb les grapes o clavijas i cable de seguretat.







Sortim de les "clavijas" a una plana rocosa i un balcó excepcional de la cascada de Cotatuero.
Aprofitem per desequipar-nos de l'arnés, bagues i mosquetons.







Pujarem amunt en direcció nord seguint les fites que trobarem i per un corriol traçat. Un cop situats al centre del circ, haurem de girar a l'esquerra en direcció a ponent (oest) i continuar per la vorera del barranc més proper amunt. Aviat el corriol, evident i traçat, es separa del barranc i zigzagueja amunt, vorejant el bloc muntanyós del Gallinero per la dreta.
Itinerari de pujada per anar a trobar la "Faja de las Flores".







Fa molts anys vam voler fer la mateixa senda de la Faja de las Flores i vam seguir una resenya farragosa i amb alguns errors d'altitut. Al final vam atacar les parets i resalts del Gallinero de front (vessant est) i ens vam enfangar en una faixa que no era la de les Flors. Era la temible "Faja Blanquera", una senda mal dibuixada, poc transitada i de dificultat extrema. Al final vam donar mitja volta i vam tornar a la Pradera d'Ordesa per les mateixes clavijas de Cotatuero.
La foto de dalt dóna llum que aquest cop hem fet la faixa correcta.







Aquesta vegada hem trobat uns quants rètols que indicaven la direcció del camí correcte per anar a trobar l'inici de la faja de las Flores.
Voregem el bloc muntanyós del Gallinero per la dreta.







Les senyals ens portaven a la dreta de la muntanya de Gallinero, a una espècia de canal molt curta i trencada,  però fàcil de pujar.
Inici del que jo he anomentat canal, però que no és més que un pas estret i curt per accedir a les terrasses rocalloses de dalt.

Grimpant per l'anomenada canal o pas estret.







Ja hem superat els contraforts del circ de Cotatuero i continuarem per diferents pasos estrets fins a situar-nos a la última terrassa rocallosa de la zona de "la Esmoladera". Ara ja només ens queda d'empaitar les fites disperses que porten a la senda de la Faja de las Flores.
Ataquem la muntanya de Gallinero per la seva vessant nord i a 2400 d'altura.







Quatre apunts!
Abans de continuar cuatre notes d'interès i que hem de tenir en compte al fer aquesta espectacular excursió per Ordesa. El nom de faja de las Flores ve donat per la profusió de flors a l'indret on som, especialment de la coneguda Edelweiss o Flor de Neu. No ens ha d'estrenyar en trobar extencions amples amb aquesta flor.
La Flor de Neu o Edelweiss.



Els amants de l'Alta Muntanya Tresmilera també quedaràn maravellats per l'espectacularitat del paisatge.
D'esquerra a dreta: Bretxa de Rotllà, Casco, Torre i Espalda.

La Bretxa i el Casco de més a prop.

Sense comentaris.










Després d'aquests apunts curtets i concisos, anem per feina. Aquest cop si que farem la Faja de las Flores.
Hem començat per la vessant nord del Gallinero i anem vorejant la muntanya per la vessant est.
inici de la faixa. 


Itinerari pels diferents resalts i contraforts del Gallinero. 
Davant les parets de la Fraucata i monte Arruebo i al fons de tot les Tres Sorores.







  Potser ens semblarà, en un principi, que el camí d'aquesta faixa és una mica precari i no dóna seguretat. Però a mida que avancem agafarem confiança i gaudirem dels molts racons que trobarem a cada cantonada. 
L'Anna contempla el resalt de la Punta Gallinero.


També trobarem un parell de despreniments de roques que amaguen la traça del camí.


Aquest és un dels dos vivacs que hi han al llarg de la faixa.







Acostar-nos a la sortida, a la zona del circ de la Carriata, s'obren altres vistes i panoràmiques espectaculars dels paisatges més inmediats.
A l'esquerra i de color fosc veiem el Tozal del Mallo, al fons el pic d'Otal i al mig (més o menys) el pic Mondarruego o Escuzana.








Quatre apunts!
Des d'aquesta posició podem donar un cop d'ull de l'estat i l'itinerari de les sendes i corriols per on baixarem. El camí davalla per les tarteres i pendents herboses del circ de la Carriata.
A dalt de tot, de les terrasses rocalloses, haurem de trobar les fites que hi han de baixada, sempre més a la vora de les parets del Gallinero que del mig.






A mida que anem baixant trobarem la traça d'una senda que ens facilitarà la orientació. En una bifurcació evident (senyalada amb un rètol metàl·lic) girarem a l'esquerra per continuar davallant per la senda de la "Fajeta", que és més sencill i fàcil de fer.
En la foto de dalt veiem un esbós de l'itinerari de baixada per la Fajeta.


De més a prop visualitzarem el camí de de la Fajeta (en vermell) i la senda (en color blau) que passa per les "Clavijas de la Carriata" (de color groc).








El final de la faixa és a tocar, però no així de l'escursió. 
Fem una mirada enrere per contemplar les últimes vistes de la contrada.
En vermell l'itinerari de la Faixa.

Des d'aquí tenim una millor vista de les dues faixes del Gallinero. Com ja hem dit anteriorment la "Faja Blanquera" és complicada i difícil de fer.








 La faixa continua amb la traça del camí allargan-se pedregam enllà. 
Davant tenim les parets de Mondarruego.







Encara que la traça del camí sembla que continua en direcció a Mondarruego i Gabietos, nosaltres hem de mantenir una actitud amatent en trobar una bona fita que senyala la zona de desgrimpada.
Altrament si no encarem la baixada exactament per on indica la foto, si que hem de davallar en la mateixa direcció de la imatge per anar a la Carriata.






Ens dirigim a la part alta del circ de la Carriata. Per superar-lo podem fer-ho per la "Fajeta" (desgrimpades sencilles) o per les "Clavijas de la Carriata" (no són difícils, però si exposades).
Nosaltres agafem el camí de la Fajeta.







Després de la bifurcació la traça del camí continua per pendent herbosa, fins a trobar les desgrimpades de les parets de la Carriata o Salarons. En aquest punt hem de tornar a plegar els bastons (el que porti, clar!) i desgrimpar agafant-nos amb les mans a les roques.
Desgrimpades sencilles ...i  sense barrots o grapes de cap mena.


Déu n'hi do les parets de la Carriata.







Després de les primeres desgrimpades hem de flanquejar en direcció al Tozal del Mallo (oest) i superar un resalt rocós molt sencill.







Encara que és un flanqueig sencill, sembla que han possat un cable de vida, per assegurar el camí. En la foto següent mostra la ubicació d'aquest cable de seguretat.
També, un rètol ens indica que anem pel bon camí.







Aquest indret de la Carriata hi ha escassetat de punts coneguts d'aigua, i si no portem força aigua des d'un principi, la baixada és pot fer molt llarga. Per l'itinerari a seguir no patiu, ja que hi ha una bona senyalització.
Bifurcació inmediatament després de la baixada per la Fajeta.

Un metres més avall de l'anterior bifurcació, trobem aquesta que ens indica el punt d'entrada a la "Faja Racón". Nosaltres avall, cap a la Pradera.







A part de la falta d'aigua, el sender de baixada també va ser molt farragós de fer.  És dret, estret i amb constants ziga-zagues molestes que carreguen les cames. Possiblement ja anavem un pèl cansats, i la tornada s'ens va fer interminable.
Ja som a la A-135 en direcció a al bar de la Pradera d'Ordesa.







L'última fotografia, com no podia ser d'una altra manera, és a l'interior del bar de Mondarruego de Torla.  En aquí vam recuperar forces i celebrar l'excursió del dia.


Sortida Agost del 2016.






3 Comment

  1. despres q vaig llegir aquest post em vaig apuntar la sortida... tinc pensat anar el cap d setmana q ve... com puc saber si els accessos estan encara oberts o si no ho ha neu?

  2. despres q vaig llegir aquest post em vaig apuntar la sortida... tinc pensat anar el cap d setmana q ve... com puc saber si els accessos estan encara oberts o si no ho ha neu?

  3. Hola India 2007, pots consultar estat de la Faja de las Flores en el foro del Parc Nacional d'Ordesa: http://www.ordesa.net/foro/sector-ordesa-f42/
    Nosaltres ho fem si volem saber estat de la neu o temps per aquella zona.
    Gràcies per consultar en el nostre blog de muntanya!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook