Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 7 de setembre de 2016

La senda de Turieto és l'antic camí que conectava el poble de Torla amb les Bordes i les pastures d'Ordesa. Ara és una agradable i entretinguda senda peatonal amb vistes al riu Arazas, gorgs, salts d'aigua, les muralles pedregosses de Mondarruego, del Tozal del Mallo...
Nosaltres sortirem de Torla (Centre de visitants) i farem la ruta d'Ordesa per la senda de "Turieto Bajo" i tornarem pel "Turieto Alto".
Mapa de la sortida. 





Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox. 17 km.
Temps:.................................................................. 7 hores amb parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 450 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.............................................. mitja circular. Només a la vall d'Ordesa.
Cartografía:......................................... alpina_ordesa_y_monte_perdido_2014.
Observacions:...................................................... Camí planer i fàcil de fer.  No trobarem cap dificultat en l'orientació. 



Baixar track de Wikiloc:








Sortirem del pàrquing del Centre de Visitants del Parc Nacional d'Ordesa y Monte Perdido, al poble de Torla.







Passarem pel davant de l'edifici principal del Centre de Visitants i de la parada d'autocars que fan la línia Torla-Ordesa. Als mesos d'estiu (a causa de l'afluència massiva de visitants) l'entrada a la Pradera o Vall d'Ordesa es troba tancada als vehicles particulars, així la gent que vol visitar la Vall d'Ordesa de manera més còmoda i ràpida han d'agafar aquests autocars que van i venen cada quinze minuts. 3€ el viatja d'anada i 4,50€ anada i tornada. (preus del 2016)
Parada de bus.

La parada de bus és davant mateix del Centre de Visitants del PN Ordesa y Monte Perdido.







Nosaltres però continuarem per la vorera de la carretera A-135 en direcció "Puente de los Navarros-Ordesa". A pocs metres trobarem un túnel que ens impedeix de passar a peu i haurem de girar a la dreta per vorejar-lo. Haurem d'estar atents per què nosaltres ja no tornarem a la carretera, sino que seguirem les senyals que ens indica on agafar la "senda peatonal de Turieto" per anar a Ordesa.
El túnel és a sota mateix de l'església de Sant Salvador de Torla.







Davallarem per un camí empedrat fins a anar a trobar el "Puente de la Glera" que travessa el riu Ara.
Pont de la Glera.

Pont de la Glera.

A l'altre costat del pont seguirem per la pista, segons que indica el rètol, en direcció a "Ordesa por Turieto..".







Aquesta primera pista recorre la riba del riu Ara, és planera i fàcil de fer.
A la dreta ja veiem els contraforts de Mondarruego.

La senyalització d'aquest camí és abundant.

Atenció amb aquesta bifurcació. Al ser un corriol discret i la senyal un pèl amagada podem passar de llarg.







Després de la bifurcació anterior la senda es fa més costeruda i s'allunya del riu Ara.
A l'esquerra la penya i sierra Lomenas.

Una altra bifurcació i més senyals d'orientació.

Més o menys ja som a la meitat del recorregut. Ara ja ens endinsem a la vall d'Ordesa pel "Turieto Bajo".







Hem deixat la zona del pont de los Navarros per visitar-la en la tornada, ara som a l'inici de la  vall d'Ordesa pel "Turieto Bajo", per la zona anomenada "l'Ambisteta".
Ara recorrerem la riba del riu Arazas uns metres per sobre del seu curs. 

Per aquesta senda gaudirem de moltes vistes sobre el riu Arazas, inclós trobarem algun corriol que baixa per contemplar alguna cascada de prop.







Nosaltres no visitarem cap cascada, però comentar que hi han dues o tres que es poden visitar baixant per uns corriols estrets. El que si que hem fotografiat ha sigut el tràfec d'autocars que anaven i venien per la carretera (A-135) d'accés a la "Pradera d'Ordesa".
Els autocars de Torla-Ordesa des de la senda de Turieto.







Després d'anar pujant poc a poc i sense recança per la senda, arribem o entrem a la "Pradera d'Ordesa" i ho fem pel pont de Briet.
A una banda del pont hi ha un monument en record de Lucien Briet, que va ser un escritor i pireneísta francès impulsor de que la vall d'Ordesa esdevingui "Parque Nacional de Ordesa".
Pont de Briet.

Pont de Briet.







Després del pont caminem un metres per un prat verd i extens, ja som a la pradera d'Ordesa. A l'estiu, amb l'afluència massiva de gent i amb un accés lliure de vehicles aquesta praderia no disposaria d'aquesta pau i tranquilitat.
Avancem per la pradera amb la muralla del Gallinero a l'esquerra i la Fraucata al fons.

El Tozal del Mallo al fons.

I de més a prop.







En poca estona ens posem sobre l'asfalt de la carretera que entra a l'aparcament d'Ordesa. Uns metres més enllà (del pàrquing) trobarem l'únic bar-restaurant de la contrada.
Horaris dels autocars.

El bus preparat per sortir.

El bar-restaurant de la Pradera d'Ordesa.







Després de fer un mos, continuem la ruta.  Ho farem caminant en direcció a Soaso (a llevant), un cop creuem el pont de les Arazas hem de continuar ara en sentit contrari (a ponent) però a l'altra costat del riu Arazas.
Pont de les Arazas. Al fons, amagat, el circ de Soaso.

Pont Arazas.

Pont Arazas.







Uns metres més de camí i trobem la bifurcació que porta a la senda pel "Turieto Alto".







El camí del Turieto Alto és menys transitat que el del Turieto Bajo, però també trepitjat i molt evident. La diferència és que haurem de sumar més desnivell al principi. Els responsables del parc aconsellen no abandonar la senda per evitar la degradació del bonic entorn natural, amb avets, fagedes i pi roig.
El paseig per aquest camí encara és més tranquil i desconegut, amb grans dosi de relaxació i recolliment personal.
"Senda de Turieto Alto".

"Senda de Turieto Alto".







Al cap d'una bona estona comencem a davallar poc a poc, fins a tornar a enllaçar amb el camí del matí (del "Turieto Bajo"). Una mica més avall trobem una altra vegada la bifurcació del "Puente de los Navarros".
Ara si que visitarem el pont de los Navarros.







Tampoc tindrem problemes per transitar per la senda (GR 11) i arribar al pont de los Navarros. Abans, però, ens trobarem amb una agradable sorpresa al conèixer el "Puente de la Ereta".
El pont travesa un engorjat del riu Arazas i molt a prop on les seves aigües es barregen amb les del riu Ara que ve de la vall alta de Bujaruelo.
"Puente de la Ereta".

"Puente de la Ereta".







Acostar-nos al pont de los Navarros és un moment de pujada fàcil. El pont s'intuïa esclatant de bonic, llàstima de la gran profusió de vegetació i d'arbreda  diversa que no deixava veure l'espectacularitat del pont.
La sensibilitat que demostren les autoritats en aquest indret, contrasta especialment i contradictòriament amb la destrucció de la Vall de Bujaruelo i Lapazosa amb la masiva col·locació de grans torres metàl·liques per la distribució de força elèctrica ¿?.
Vista sud del "Puente de los Navarros".

Travessem el "Puente de los Navarros".

Intentem buscar algun punt d'observació que evidencies l'espectacularitat del pont, però no vam trobar cap indret.

Vista nord del "Puente de los Navarros", i tornada pel mateix camí.







Girem cua i tornem pel mateix camí que hem vingut ...el pont de l'Ereta, bifurcació del GR 11 amb Turieto, el pont de la Glera...
...i pujada a Torla.







Com encara és d'hora i no coneixem la població de Torla, doncs fem un tomb pels seus carrers.
Església de Sant Salvador de Torla.







Ara si que ja tenim prou.
Sortida Agost del 2016.






Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook