Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 13 de març de 2016

Els massissos del Montnegre i del Corredor formen part de la Serralada Litoral i són una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió de les comarques del Vallès i la Selva. Podem considerar que el Montnegre és un territori més abrupte i salvatge i el Corredor ofereix un paisatge més amable i suau. Aquesta vegada farem una sencilla excursió pels camíns i senders propers al Santuari del Corredor, i coneixarem racons d'obligada visita com el dolmen de Ca l'Arenes, el sorprenent "Pic cargolat", les fonts del Ferro i la del Grèvol, el Mirador suspès de fusta ..i més indrets interessants.
Mapa de la sortida.




Baixar track de Wikiloc:







Deixem el cotxe al pàrquing del Santuari del Corredor i davallem pel camí que ens portarà al dolmen de ca l'Arenes. Primer seguirem l'itinerari del SL-C 72 i després el SL-C 80.
Des del pàrquing del Corredor veiem el Santuari  i també la torre de guaita dels vigilants forestals. Aquesta torre la trobarem a prop del cim del Corredor i que està a uns 200 mts del Santuari.








Com ja hem comentat, la ruta que hem de fer és molt fàcil de seguir. J de primer només haurem d'empaitar els pals indicadors que porten al dolmen de ca l'Arenes.







De baixada haurem d'estar atents per no perdre'ns un racó curiós i prou interessant. És el "Pi cargolt", un gran pi amb el seu respectable tronc amb una forma recargolada i que el trobarem a tocar del camí. Hi ha un petit pal indicador a la vora del camí amb el nom de "Pi cargolat, Pi pinyer, Pinus pinea", però si anem xerrant o distrets ens el passarem de llarg.







Després de les moltes fotos del pi, continuem baixant pel SL-C 80 en direcció al dolmen.







El sepulcre megalític de ca l'Arenes va ser descobert l'any 1997 i excavat i restaurant els anys 2006/2007. 
Elements del jaciment.






La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l'entrada per recolzar una llosa que fa de porta. L'accés a la cambra, orientat al sud, es feia per un petit corredor.
A dalt foto de la llosa de capçalera.

A dalt foto entrada al sepulcre.







A l'exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més gran que delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres.
Foto del costat oest i l'anomenat Cròmlec.

De l'excavació arqueològica comentar, per acabar, que es va permetre recuperar alguns petits fragments de ceràmica feta a mà, de sílex i de coure o de bronze.





 Després d'aquesta petita història arqueològica vam continuar amb la nostra expedició. 
A deu metres del jaciment de ca l'Arenes hi ha una cruïlla de camins.
Vam baixar pel camí que diu "Santuari del Corredor", vam visitar el "dolmen de ca l'Arenes" i continuem pel camí que possa "direcció Mas ca l'Arenes".







Continuem baixant sender avall pel mateix SL-C 80. La ruta d'aquesta excursió no té cap complicació en trobar l'itinerari correcte, ja que tot són camins i senders amples i trepitjats. 
Mentres davallem tranquilament ens fixem amb algunes caixes de niu penjats dels arbres. Els de la foto superior em sembla que són de rat-penats.






No hi ha cap punt on ens podem desorientar ...potser hi ha un sender (al apropar-nos a la font del Ferro) on si que hem de parar atenció. En aquest punt hem d'agafar el sender de l'esquerra que és menys evident i trepitjat, el de la dreta sembla que s'allunya de la font.
Aquest punt no és marcat en el track d'aquesta excursió, ja veureu que és el punt correcte si comproveu que us allunyeu de l'itinerari predeterminat. És abans de la font del Ferro.







La font del Ferro la trobarem al costat del camí i a un nivell inferior d'aquest. Sembla que era una font molt visitada, quan rajava, perquè havien troncs tallats en forma de bancs per seure i taules per prendre quelcom. La mateixa font era acollida per tres murs de pedra lligada formant una U.







Ara la font (al menys al moment que la vam visitar nosaltres) ja no raja aigua i el terra era ben sec. També vam observar que alguns brètols van encastar un pal dins del broc de ferro.







A prop de la font del Ferro hi ha un pou de glaç (en algun lloc he vist que l'anomenen el "Pou de glaç de can Bosc"). L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i matolls. Les parets són gruixudes, bastides a base de filades de pedra local. El seu interior és circular i la seva fondària d'uns sis metres. Una tanca de ferro l'envolta per protegir-la i també que ningú prengui mal.
Com podem deduir el pou s'abastia de l'aigua que venia de la font del Ferro.







Ara el camí és més planer i ens acosta a la masia de Can Bosc.
La foto superior amb l'aparcament pels visitats i al costat de can Bosc.

Travessem la pista (coll can Bordoi-can Bosc-Santuari del Corredor) i voregem la masia per l'esquerra, en direcció a la font i basses de Can Bosc.







El mas de Can Bosc és monumental, del segle XVI, de planta quadrada i teulada a quatra aigües. Segons diu la Viquipèdia aquesta masia era propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a l'Església i d'ella en depèn la conservació de la mateixa.
La foto de dalt ens informa on localitzar la font de Can Bosc.

Un altre foto on ens senyala on vam localitzar una altra caixa de niu. Aquesta també és per a rat-penats, però amb un diseny diferent amb fusta.







Si de baixada hem seguit un dels senders senyalitzats del parc (el SL-C 80), de pujada empaitarem tothora el GR-92, també conegut com Sender del Mediterrani (atenció que també passa el SL-C 80, però no hi han pals indicadors a peu de sender).







La caminada va alternant pujades amb trams planers i fa de bon caminar. Mentres pugem anem superant indrets i racons coneguts del Parc.
El camí creua paisatges surers.

El Campament Juvenil del Solell.

L'Area d'Esplai del Corredor.







Ja som molt a prop del final de l'excursió, però encara ens queda de resenyar alguns racons importants i de visita obligada. Enfilant el sender del GR 92 passarem per aquesta encreuament de camins, no passarem de llarg perquè la trobarem prou senyalitzada amb pals indicadors.
Pugem pel camí que ve de Can Bosc i continuem en direcció al Santuari del Corredor. Abans farem una visita al Mirador i a la font del Grèvol.







El Mirador del Corredor és sorprenent. Després de tot el dia envoltats d'arbres surers, alzinars, pinedes... l'espectacle visual que ens ofereix aquest mirador panoràmic és sorprenent. Estem contemplant les comarques del Maresme (més a prop) i del Barcelonés (més lluny).
Inconfusible el Turó de Burriac.

El Turó Rodó de Céllecs, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental i en la llunyanía el perfil de la Torre de Collserola i del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.







La font del Grèvol la trobarem davallant una forta pendent que ens faciliten uns esglaons de fusta. Cal destacar la bellesa paisatgística de la zona on està situada la font, enclotada al mig el bosc, envoltada de vegetació, entre la que destaquen uns quants grèvols.







Com a curiositat dir que entre el broc (d'acer inoxidable) i el bassal, hi ha una petita lleixa metàl·lica i retràctil que pot servir per suportar un càntir o una ampolla mentre l'omplim. En el moment de visitar-la no rajava gens d'aigua.
A l'esquerra la lleixa la trobem estesa i a la dreta és amagada.







També hi han dues plaques de rajoles blanques. Una amb el nom de la font del Grèvol (pel tipus de vegetació que creix al seu voltant) i l'altre que deixa constància que la font va ser contruïda per l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró l'any 1998.







Pugem altre cop fins l'encreuament anterior i enfilem el camí en direcció al Santuari del Corredor.
Passem pel punt més alt de la caminada i uns metres més enllà arribem a la gran esplanada neta d'arbres presidida pel santuari del Corredor.







El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l'església i l'hostatgeria, i el segon per un cos de planta baixa on avui hi ha un punt d'informació del Parc. Ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s'accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat.
A l'esquerra entrada al Restaurant del Corredor i a la dreta entrada al pati de l'església.





Hi ha documentació del santuari des de 1544. L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici allargat amb un massis campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb merlets. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. Fins ara no s'ha trobat explicació raonada de la presència d'aquesta columna en aquest lloc, encara resta com a enigma.







La sortida ha sigut molt aprofitada, a part de les coses que hem descobert encara havien moltes més per descobrir, però les deixem per una altra excursió. Hem trigat sis hores per completar-la sencera, però l'Andreu encara està convalescent d'un trancament de lligament interior i ha d'anar a pas de tortuga ...a part de les moltes fotos que fem en cada indret que visitem.
Fins la propera!
Sortida Març del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook