Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 18 de febrer de 2016

Un altre vegada per la serralada Litoral i més concretament al voltant del turó de Céllecs-Òrrius. També és una sortida mantinal, amb poc desnivell i amb una distància caminada bastant curta. Però si que és molt aprofitada per la quantitat de racons que anirem coneixent: el pou de can Moneret, el molí de can Tarascó, la cova o la mina del turó Rodó, la font del Porc de Céllecs i d'altres indrets que no vam poder veure perquè va començar a ploure fort.
Som l'Anna i l'Andreu.
Mapa de la sortida.





Baixar track de Wikiloc:







Deixem el cotxe en el carrer de l'àrea industrial d'Òrrius. Localitzarem aquest carrer perquè hi veurem una parada de bus i també una zona on estan arrenglerats diferents contenidors de color per la recollida selectiva de residus.
Zona industrial i d'aparcament.






Sortim del carrer i agafem la carretera BV 5006 en direcció a la Roca. No hem de despistar-nos perquè 30 mts més amunt hem de girar a l'esquerra per entrar dins del poble.







A continuació trobarem el carrer de l'esquerra que va al centre del poble, però nosaltres agafarem el de la dreta que és el "passeig de les Oliveres" fins al final, només són uns 100 mts. Al final del passeig hi ha un camí de terra, a l'esquerra (camí del forn), que passa per un grup de cases conegudes com el veïnat de Prat ...nosaltres continuarem pel camí de la dreta amunt.
Veïnat de Prat. També veïnat de Mauri, o can Massot.







Aquest recorregut (utilitzar la ruta del gps ens serà de molta ajuda) és el mateix que haurem de fer per visitar el pessebre vivent d'Òrrius, però en sentit invers. Per tot el camí s'instal·len representacions de diferents quadres que simbolitzen la vida en temps del naixement de crist. 
Aquest boscos de Pollancres i algun plàtan acull moltes representacions i quadres del pessebre.







Després de superar una llarga pista de pujada trobarem el mas de Can Moneret, no entrarem al mas sino que girarem a l'esquerra i continuarem pista amunt. Atenció amb els gossos, quan nosaltres vam passar ens va sortir de la casa un gos juganer, però gens bordador. Per evitar qualsevol ensurt recomano de passar amb total discresió.
Entrada can Moneret.






A mida que anem pujant la pista es va desdibuixant i empetitint, però encara hi pot circular un tot terreny. Després d'alguns revolts i situats per dalt del mas de Can Moneret trobarem a mà esquerra i a peu de pista el pou de Can Moneret. És una contrucció circular amb pedra seca i amb una obertura frontal. Al mig s'endevina un forat profunt de 130 cm de diàmetre.







Continuem pujant envoltats d'alzinars i pinedes. Ara el camí es converteix amb una sendera estreta però molt evident, fins anar a trobar la pista principal que travessa tota la serralada de nord a sud.
Aquesta pista també és camí de pas dels senderistes que recorren el GR 92 (o sender del Mediterrani) i del Meridià Verd.
Foto de l'esquerra a punt d'arribar a la pista del GR 92 i de la ruta temàtica del Meridià Verd.
Punt de trobada del corriol de pujada amb la pista.







Arribats a la pista girem a l'esquerra en direcció a Sant Mateu (a 6 km en direcció sud i per pista). Aquest és un camí molt utilitzat per senderistes, ciclistes, genets, motoristes...







A menys de 500 mts recorreguts trobarem a ma dreta el que queda del moli de vent de Can Tarascó. Abans (anys seixanta) encara conservava les aspes i la totalitat de la construcció, ara, les aspes han desaparegut i la part superior de la torre i altres elements estan escampats pel terra. Fins i tot podem passar de llarg sense reparar en la presència de la construcció en runes.
El molí de vent de can Tarascó.







És un antic molí de vent per pujar aigua de pou destinada a la masia de Can Tarascó. L'edificació constava d'una estança de planta quadrada de dos metres de costat i una torre rodona adossada. La torre té un diàmetre interior de 1,30 m a la part alta, on encara es conservaven diferents peces de ferro que formaven part del mecanisme del molí. La part soterrada de la torre, el pou pròpiament dit, és de diàmetre inferior, al voltant d'un metre. (font: Parc de la Serralada Litoral. ed: Piolet)
En la imatge de dalt veiem la part superior de la torre i altres elements escampats pel terra.
En la fotografía superior veiem la part soterrada de la torre, el pou pròpiament dit, és de diàmetre inferior, al voltant d'un metre.
El molí de vent està en molt mal estat i haurem de vigilar molt al acostar-nos si volem tafanejar.







Com no podia ser d'una altra manera a prop del molí i també per sobre de la pista forestal, hi ha la masia de Can Tarascó ...habitada, arranjada i immensa. 
Aquesta vegada no ha sigut així, però en altres ocasions, passant pel mateix camí, hem trobat gossos cridaners que bordaven sense baixar a la pista. Sembla ser que només volien reafirmar la seva autoritat de vigilants ja que al cap de cinc segons s'en tornaven al mas contens i satisfets.
Mas de can Tarascó.







Bé, a prop del camí que puja al mas de can Tarascó trobarem un corriol, bastant trepitjat, que serà el que ens portarà dalt del cim de Céllecs. Per aquest corriol també passa el PR C-36.
En la foto superior veiem que el corriol enllaça amb una pista bastant ampla que porta directament al turó Rodó de Céllecs. 
Per la pista continua el PR C-36 en direcció al cim de Céllecs.







Aquest camí, encara que fàcil de fer, notarem que s'enfila fort amunt i que no sembla que arribem mai a dalt.







Notarem que ens acostem a dalt quan observem les antenes per sobre de les copes dels pins. La primera que veurem  és la més oriental i la més petita, però al costat de l'antena gran. 
A dalt vista de l'antena més oriental.
A dalt vista de l'antena més occidental.







Arribem a les antenes del turó Rodó de Céllecs. La més gran i aparatosa la trobarem a l'esquerra i al costat del vèrtex geodèsic. A part de les torres d'antena hi han unes instal·lacions o edificacions que han d'albergar material i equips de suport. Comentar, de passada, que alguna problemàtica arrosega la construcció d'aquestes antenes per no respectar la distància de seguretat amb la vegetació circumdant.







A la dreta (més oriental) hi ha l'antena més petita i amb edificació inclosa. Al costat veurem un corriol que baixa en direcció est, si l'agafem trobarem una cova petitona a vint metres. Buscant per la xarxa he trobat aquesta referència de la cova i que resulta ser una petita mina d'extracció de mineral.
Jo mateix sortint de la cova.






Abandonem el cimall de Céllecs (el turó Rodó de 529 m)i davallem per la pista formigonada, la mateixa que fan servir les companyies telefòniques o de televisió per reparar les antenes després d'alguna incidència metereològica.
De baixada per la pista formigonada veiem la coneguda zona d'escalada de Céllecs.







Anem baixant, primer per pista formigonada (20 mts) i deprés per pista de sorra. Molt a prop trobarem una mena de collada i d'on surten diferents camins i corriols. Nosaltres girarem a l'esquerra per agafar una pista que davalla fort per la vessant occidental de Céllecs.







No baixem per què si, sino que ho fem per visitar la font del Porc. Aquesta font està situada a la vessant nord i sota mateix del turó Rodó (el de les antenes).

Després de dos forts revolts (esquerra-dreta) trobem un corriol molt embrossat que ens portarà a la font. La font és molt a prop de la pista de baixada.
A dalt el camí embrossat per anar a la font del Porc.







Ens acostem a la font, primer trobem un bassal d'aigua i després, amagada en un racó a mà esquerra, la font del Porc. L'entorn de la font sembla molt visitada pels animals del bosc (no vam veure, però, que el senglar utilitzés el bassal per rebolcar-se i prendre banys de fang) i no percebem molta activitat humana, senyal que per la font no hi passa molta gent.
La font sembla restaurada de fa temps, amb una paret de roques lligades amb algun tipus de ciment i un generòs forat per on ha de sortir l'aigua.  El reg per on ha de sortir l'aigua és brut de fulles i pinassa i no vam veure cap tipus de broc que fes de sortidor.







Acabem de fer les fotos de la font i comencen a caure quatre gotes del cel. No li donem importància i ens dispossem a refer el camí de tornada. La intenció és de tornar a pujar a la carena de Céllecs i coneixer el turó de Céllecs, el poblat ibèric, les runes del mas de can Cabanyes... però de pujada per la pista ens cau el "diluvi universal". Evidentment no podem continuar amb les nostres tranquiles i detallades visites i decidim de donar per acabada l'excursió. La baixada la fem per pistes, camins i alguna senda molt evident i trepitjada.
Comencem a baixar per pista en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i l'aigua de pluja comença a corre amb ganes.







Davallem cap a Òrrius amb tranquilitat, però sense pausa. En alguna bifurcació important registro el punt en el gps per fer la ruta més entenenadora, però l'objectiu és de no parar gaire per no mullar-nos molt.
Una foto de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes de lluny.
El camí de baixada de Céllecs enllaça amb la pista per on passa el GR 92 i que ja hem conegut en la pujada.







Mentres l'Anna s'allunya per la pista jo agafo alguna fotografía esporàdica de l'entorn, aprofito ara que la pluja afluixa una mica.
La senyal del GR 92.
Més senyals senderistes. Al fons l'ermita de Sant Salvador.







Anirem planejant per la pista fins a trobar la primera bifurcació a l'esquerra.
En aquest punt (primer camí a l'esquerra que trobarem) abandonem  la pista del GR 92 i davallem per corriol direcció al poble d'Òrrius.







En la baixada s'activa la pluja i les ganes d'arribar també.
Ja trepitjem l'asfalt i continuem baixant.







Arribem al poble, al centre del poble. Després de canviar-nos de roba (on tenim el cotxe és a prop del centre) ens relaxem prenent alguna cosa calenta al bar.
Òrrius, centre del poble.








Com a final d'aquesta història recomanar un llibre que ens ajudarà a molts a trobar racons atractius als que ens agrada voltar per aquestes contrades i és el llibre del PARC de la SERRALADA LITORAL.
Fins la propera!
Sortida Febrer del 2016.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook