Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 17 de desembre de 2014

Excursió a la zona del Cabrerès.
Sortirem de prop  del poble de Cantonigrós i ens dirigirem als cingles d'Aiats i Serra de Cabrera.
Visitarem el Puig Sabastida, el Pla d'Aiats, l'Agullola de la Tuta i abandonarem la Serra pel Pla del Sitjar.
No trobarem passos difícils ni grimpades complicades.

Mapa de la sortida.



Deixarem el cotxe a l'entrada del poble de Cantonigrós, en el restaurant de Can Puntí on prendrem un cafè abans de començar a caminar.
Restaurant Can Puntí.
La boira fa acte de presència i ens pot amagar les espectaculars vistes que hi han per la zona.


A deu minuts del restaurant trobarem el Pont de la Rotllada i on començarem oficilament aquesta excursió. 
Primer per pistes i camins veïnals i després per corriols i sendes boscoses.




Passat el Mas de la Creu trobarem una desviació mig amagada, és l'anomenat Camí Ral.
Bifurcació mig amagada.







Aquest Camí Ral enllaça amb el GR 151.1 que ens portarà aprop del Collet de Saiols.
A l'alçada del Pla Bertajol ja podem observar la Serra que pujarem, de moment anem en direcció al Collet de Saiols.


Aprop del Collet de Saiols visitem la Font de la Roca, amb el corresponent expenedor d'aigua particular.


Abans d'arribar al collet ja enfilem la Serra d'Aiats per una senda fàcilona.





De camí al Pla d'Aiats ens trobem el Puig Sabastida.
La boira ens fa un foradet per contemplar el massis del Canigó.





Del Puig Sabastida al Pla d'Aiats hem de remuntar la cresta anomenada "Baixant del Llop". 
La cresta també disposa d'una senda paral·lela fàcil de fer i sense dificultat.
Grimpem per l'anomenada "Baixant del Llop".





Ja som al Pla d'Aiats ...una zona  plana, herbosa i arbrada.






Fem un moss al Pla Xic i de seguida ens dirigim al coll de Bram i el collet de Cabrera ...pel camí ens trobem un pas equipat amb una corda i unes grapas.
Un inocent camí equipat!


Arribem al collet de Cabrera.
La Serra de Cabrera amaga llocs molt interessants per conèixer, però aixó ho explicarem en un altre sortida  ..ara anem cap a la Tuta.




Arribar a l'Agullola de la Tuta pot resultar-nos un pèl rebuscat, haurem de veure el track d'aquesta sortida per consultar les draceres i desviaments que trobarem per arribar al Turó.
El camí sempre el farem per cresta ..primer per la zona de les Bores de Masallera.



Per acavar amb unes sencilles grimpades abans de coronar la Tuta.



Som a l'Agullola de la Tuta.
La nota de la creu vol retre homenatge a una cabra que habitava la zona i s'acostava a tutti excursionista que visitava l'agulla. 
La nota diu que va desaparèixer misteriosament,  però jo donc fe que la cabra existia!





Per les proximitats de la Tuta tenim una panoràmica dels indrets que per on hem passat.





Ja hem fet el 85% de l'excursió i ara toca tornar al cotxe.
Sota de la Tuta trobarem una cruïlla de camins o corriols, on podem excollir la direcció que vulguem que tots arriben a Cantonigrós.
Nosaltres anem direcció al Pla del Sitjar.


Al Pla del Sitjar trobarem aquest corriol de baixada i hem de vigilar de no passar de llarg. 
Atenció que no està marcat en cap mapa, però si en el track d'aquesta sortida.





De baixada de la Serra tornem a enllaçar amb les pistes i camins veïnals del principi.
En un d'aquests camins ens aturem una estona per despedir-nos de les cingleres dels Aiats.



Com ja he comentat abans el track pot ser-nos de molta ajuda, aquí el deixo:


Sortida Desembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook