Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 17 de setembre de 2014

Aquesta excursió circular vol enllaçar els Cingles de Tavertet (amb especial visita al "Puig de la Força") amb els corriols i camins que trobarem a l'entorn de la Riera de Balà (amb especial la zona coneguda com "Escalars de les Baumes")


Mapa de la sortida.


Ens trobem tots al poble de Tavertet i després d'un cafè, ens posem en moviment.
Som en Jordi, l'Agnès, la Inma, la Rosa, en Leo, en Lluís, la Sònia i un servidor ...l'Andreu





Seguirem la pista ja coneguda que travessa el Pla del Castell fins el Turó del mateix nom.
En un punt determinat i senyalitzat, trobarem l'accés als graons que ens portarà al Puig de la Força.
Hi ha un rètol que ens indica que haurem de tornar pel mateix camí ...no és cert! 
Hi ha un corriol costerut que davalla fins el Pantà de Sau, i també vam veure la Canal del Puig de la Força que semblava que també portava fins el Pantà.
Senyal i corriol de baixada.


El primer tram de graons a tocar de la senyal de baixada.


El segon tram de graons el trobem després de flanquejar una lleixa ..i aprop del Collet del Puig de la Força.







Arribem al Collet del Puig de la Força. 
Abans de grimpar pel corriol de pujada fem una ullada a la Canal equipada que trobem molt aprop.
Collet del Puig de la Força.


Fem una ullada a la Canal del Puig de la Força, però no la fem!


Pujada al Puig.






D'alt del Puig visitem unes agulles properes amb unes vistes impressionants de l'entorn.










Baixem del Puig de la Força i decidim de recórrer per la lleixa o cornissa que rodeja tot el Turó o agulla.
Vista Cingles de Tavertet (Turó i Pla del Castell)






En aquesta lleixa trobarem un estret i de vegades exposat corriol.
Si hom vol visualitzar les fotos de tots els integrants de l'excursió, mentres progressen pel camí equipat, ha de clicar aquí!
Pas equipat.






Ja de tornada, i abans de baixar al Collet, observem el camí que hem seguit per arribar on som.







Arribem al Collet del Puig de la Força i girem, decididament, per agafar el corriol que davalla  fins el Pantà de Sau.
Collet Puig de la Força.
Corriol que ens portarà al Pantà de Sau 


En un moment de la baixada.


Primera pista que trobem.






Nosaltres, però, hem d'agafar una altra pista  que va paral·lel  aquesta i a uns metres més avall.
Anem a buscar-la!
L'agulla del Puig de la Força.


El campanar de Sant Romà de Sau.







Aquesta segona pista ens portarà a les proximitats de la Riera de Balà i ho farem en direcció Nord.
Primer és una pista ampla, però al rato es converteix en un corriol emboscat i recargolat.







A la Riera de Balà parem una bona estona per dinar. 
Alguns aprofitaran també per banyar-se, dutxar-se o fer fotos.
El proper pas a fer, serà de trobar la bifurcació del camí o corriol que ens portarà a la zona coneguda com "Escalars de les Baumes".
La imatge següent és del Morro de l'Abella. El corriol de pujada ho farà per la dreta i a l'alçada del canvi de color de la roca trobarem la bifurcació del camí que porta a "Escalars de les Baumes" ...direcció Est.
Imatge presa des de la Riera de Balà.






Amb les forces recuperades, iniciem la pujada pel corriol que trobem al costat de la riera.






Com ja he comentat trobar el trencall que ens portarà a "Escalars de les Baumes" pot ser un pèl difícil. Nosaltres anavem una mica envalats i vam passar de llarg ...però vam aprofitar per pujar dalt del "Morro de l'Abella" i tenir unes vistes espectaculars de la zona.






Trobar la bifurcació "Escalars de les Baumés":
Pel mateix corriol que puja de la Riera de Balà trobarem un tram, del mateix corriol, llarg i que planeja horitzontal.
Haurem de fixar-nos, a ma dreta, un segon camí (mig fressat, amb una fita al costat i marques rodones grogues).
També ens ajudarà amb la seva localització una gran roca  al costat del camí o corriol de pujada (a pocs metres del trencall) amb una llegenda escrita amb lletres grans.

El corriol d'"Escalars de les Baumes" s'orienta direcció Est.







El corriol, amb marques grogues, és fàcil de seguir. La major part de les vegades a tocar de les baumes i parets de la muntanya.








Pel camí trobarem petites sorpreses.
Figures i cares gegantines.




Remullades d'esporàdiques cascades.


Cova de les Pixarelles.






Fins que arribem a les escales.
Per veure les fotos de tot el grup, clica aqui!






Aquestes escales són formades per dos trams d'uns 10 o 12 metres cada un ..no hi han més escales!





Superades les escales hem de parar antenció amb el camí a seguir. Encara que està fitat i amb marques grogues d'avegades ens podem desorientar ...la major part del camí discorre a tocar de la paret.






Al final d'aquest corriol i de recòrrer la cinglera, arribem a una bifurcació. Podem pujar més o baixar (i després tornar a pujar ..he, he). Nosaltres baixarem per fer una ràpida visita a la Balma del Salt del Molí Bernat.
Riera de Tavertet.


Riera de Tavertet.
En Leo que no pot deixar passar l'ocasió!


Escales Riera de Tavertet.


Balma Salt del Molí Bernat.


Balma Salt del Molí Bernat.
Una foto de la balma en una excursió pasada i amb el "Salt" a plé rendiment.







Arribats a Tavertet donem per finalitzada aquest variada excursió i ho celebrem en un bar del poble.








El Track de la sortida per qui vulgui fer-la:


Sortida Setembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Hola Andreu.
    Per gener faré aquest recorregut però pujant pel canal equipat del Puig de la Força.
    Al wikiloc diu que veu trigar unes 10h, però podria estar equivocat.
    Creus que en 7h més o menys podria fer-se?

  2. Hola Daniel,
    Pots fer l'excursió perfectament en 7 hores, pensa que nosaltres erem colla i portavem un ritme relaxat i tranquil.
    Atenció si fas la canal del Puig de la Força de pujada, en una altra excursió no vam trobar senyals que ens indiqués on trobar l'inici del torrent.
    http://orriusteam.blogspot.com.es/2015/01/puig-de-la-forca.html
    Salut!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook