Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team diumenge, 25 de gener del 2015

Aquesta vol ser una sortida de descoberta i aventura.
Una sortida per redescobrir la Canal dels Dentets que ja l'havíem fet anteriorment, i també de conèixer la NOVA Canal del Puig de la Força i saber que ens espera baixant per la mateixa.

Mapa de la sortida.





Vam aparcar el cotxe en un carrer del poble de Tavertet, però aixó aviat canviarà ja que l'ajuntament a construit un parking a l'entrada del poble.
També ha instal·lat les seves corresponents barreres mòbils d'accés (entrada i sortida) i també ha col·locat una tercera barrera per impedir l'entrada al poble ...aviat possaràn parquímetre per estacionar el vehicle, igual com tenen a Rupit!
Ja coneixem el poble i ens dirigim directament a la pista que ens portarà al Turó del Castell, aprop del Puig de la Força.
Tot està molt indicat i senyalitzat!






En un revolt, sota el cim del Turó del Castell, trobarem una senda que ens portarà al Puig de la Força.
Nosaltres, però, anirem a buscar la Canal dels Dentets, que està un pèl amagada.





No haurem de baixar molt, agafarem un corriol indefinit que s'allarga cap a  Ponent per una cornissa o faixa.
Hi ha una fita descuidada i la senda no és molt evident ...senyal de que no és un camí transitat!
En una foto des del Puig de la Força podem veure els diferents itineraris per anar al Puig de la Força. 
El de color blau és el normal d'aproximació i el vermell el que cal seguir per baixar per la canal dels Dentets.





Trobar la canal no és feina sencilla, nosaltres vam tenir sort en veure unes senyals de color blau que ens va ajudar de localitzar-la, per que passavem de llarg.
Els trams de la canal son equipats amb unes corretjes en no molt bon estat.
Inici de baixada de la canal.

El següent tram de baixada és més llarg.



L'incorporació a la canal (Segon tram) pot semblar, in situ, molt complicada i dificil ...aquest video mostra que no és així!





De baixada de la canal ens tornem a incorporar a la senda normal d'accés al Puig de la Força.
Baixarem per unes escales naturals de pedra que ens portarà al collet que separa el Puig de la Força de la Plana del Castell i seguidament ens enfilarem entre alzinars per anar a buscar el cim del penyal.
En la foto podem veure les runes d'un antic castell.


Una "Selfie" des del cim del Puig de la Força, amb el Turó del Castell darrera.






De tornada al collet que separa la plana del penyal trobarem la Canal del Puig de la Força, una canal que vam descobrir en una anterior sortida.
Ara és moment de conèixer-la bé! 
Val a dir que l'Anna no és va veure en cor de fer-la, crec que la placa d'inici de la canal la va ajudar tirar-se enrera!
El primer tram és de pedra i sorra, d'uns 16 metres i equipat amb una gruixuda cadena en la part més vertical  i expossada (uns 5-8 m), després s'uneix a una corda estàtica de 10 mm.


Per mi el segon tram és el més delicat de tots. 
Molt vertical, rocallós i equipat amb una cadena de ferro molt gruixuda i uns "pitons" petits a modus de presses.
Passat aquest tram la baixada flanqueja cap a l'esquerra ja fàcil i també amb una corda com a seguretat.


El tercer tram és totalment de roca i el més llarg dels quatre.
La part més dreta (10-12 m) la trobarem equipada amb una cadena (igual i idèntica a la cadena dels altres trams) i amb tres o quatre ferros gruixuts clavats a la paret ...no us refieu d'aquests ferros!
La resta del tram no és tant dret  i on trobarem  graonets naturals de roca que ajuden la baixada ...també està equipada amb una corda!


Una foto d'un dels claus de la canal. 
Els altres també es mouen, encara que no tant!


El quart i últim tram està totalment equipat amb corda de 10 mm i no té cap dificultat.


Una mostra d'alguns detalls que trobem en la canal.
La canal no disposa de cable de vida, la mateixa cadena o corda serveix com a tal.
És convenient de portar casc per les posibles caigudes de pedres dels companys o de la mateixa canal!





Un cop arribem a l'últim tram de baixada haurem de continuar davallant per on bonament podem fer-ho. 
No vaig trobar cap marca ni senyal per on seguir i ho vaig fer bosc a través (realment fàcil i gens complicat), fins arribar on semblava que habia una pista mig emboscada.
Si continuessim baixant trobariem, ara si, la pista nova que hi ha a la riba del Pantà de Sau.


Així que sortim del bosc veiem que la  pista emboscada es fa més evident i que dispossem d'una vista inmillorable de la canal que hem fet.





Per aquesta pista vaig trobar més bifurcacions i cruïlles, però jo sempre direcció llevant (esquerra) fins que vaig trobar una tanca alta d'una finca que em va obligar davallar fort fins a trobar la carretera que portava al poble de Sant Romà de Sau.
Des de la base del penyal del Puig de la Força hauré de recòrrer tota la cinglera de Tavertet.


En aquesta bifurcació, amb rètols i marques orientatives, abandonaré la carretera i enfilaré la senda en direcció a Tavertet. 
En una altra excursió vaig fer-ho per la Canal del Castell , aquest cop pujaré pel GR-2.







El camí no té pèrdua, el trobarem molt trepitjat i senyalitzat, i també molt concorregut per excursionistes.
Ja som al Cingle de Moltorer a tocar de la Plana del Castell i de la pista del matí que ens portarà a Tavertet.


Aquesta pista ja la coneixem del mati, i aquest és el punt que surt la senda que ve o va al Pantà de Sau.






Per completar aquesta sortida insereixo el track de la mateixa:
Powered by Wikiloc


Sortida Gener del 2015











         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Molt interesant aquest cami equipat.
    No el conegia.
    Per cert, quin nivell de dificultat creieu que pot tenir:K1,K2...?
    Ho podeu comparar amb alguna ferrada?
    El camí equipat quan veu trigar en fer-ho?
    De pujada, de baixada...
    Com creieu que és més fàcil fer-ho?
    Estic pensant en fer sortida per aquella zona i fer morro abella, salt de molí bernat i empalmar amb el Puig de la Força.

  2. Hola Daniel,
    Nosaltres el vam fer de baixada i vam perdre molt de temps per fer fotos i resenyar la via.
    Com ja dic en la crònica el pas més expossat seria el segon començant per dalt, és llarg i molt dret i el problema que hi ha és que no hi cable de vida per ancorar el mosquetó.
    Els altres llargs només has de tirar de braços, no donen perill!
    Creiem que és més fàcil fer-ho de pujada.
    Si vas a fer el Salt del Molí Bernat i el Morro d'Abella, no t'oblidis d'Escalars de les Baumes:
    http://orriusteam.blogspot.com.es/2014/09/tavertet-cingles-i-baumes.html
    Bones sortides Daniel!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook