Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Feliç Any NOU 2017

 S'ACABA L'ANY!!

HAGI PASSAT EL QUE HAGI PASSAT AQUEST 2016, TAN SOLS TENS DUES OPCIONS, QUE SIGUI UN BON RECORD O QUE SIGUI UNA GRAN LLIÇÓ. TU DECIDEIXES.
BON ANY!


Diu el refranyer del muntanyenc... "necessitem caminar en la direcció dels nostres somnis, sinó perdem l'encant de la vida".


PUIGmal -des de les Barraques-

Aquesta vegada visitarem el Puigmal de sempre (Puigmal d'Er de 2911 m) amb una "contundent" circular des del collet de les Barraques i passant per la collada de Fontalba. L'excursió no té especial dificultat en qüestió d'orientació, però si que haurem de parar atenció a la distància i al desnivell de la mateixa. Consultar la fitxa tècnica! 
Tramuntana al cimall del Puigmal.


Mapa de la sortida.





Fitxa tècnica
Distància:................................................................... aprox. 19.50 km.
Temps:.......................................................... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................................... aprox. 1200 mts.
Dificultat:..................................................................... fàcil-moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:................................... alpina_puigmal_vall_de_núria_ulldeter_2009.
Observacions:......................................................... L'únic lloc per tenir algun problema d'orientació és al principi de la sortida,  al collet de les Barraques, el reste molt fàcil.  La dificultat moderada ve donada per la distància i el desnivell de l'excursió. 
..



Baixar track de Wikiloc:
 
Powered by Wikiloc







Temps enrere hom podía arribar al collet de les Barraques amb el vehicle, ara hi ha una barrera, sis-cents metres abans, per impedir l'accés amb cotxe. Si més no aquell dia que nosaltres vam visitar la contrada la barrera estava baixada i tancada, podria ser que només estigués baixada en temporada de bolets ...no ho sé!
La zona habilitada per aparcar els cotxes, sis-cents metres abans del collet de les Barraques.


I la barrera que impedeix arribar fins el collet.







Deixem el cotxe i cap amunt (per pista asfaltada), en direcció al collet de les Barraques. Abans d'arribar-hi agafarem un trencall a mà esquerra que continua amunt, però en direcció contrària (ara per pista de terra).
Cent metres abans del collet trobarem aquesta bifurcació a mà esquerra.





Atenció que a cent metres d'aquesta bifurcació haurem d'abandonar la pista i enfilar-nos bosc a través. Anirem a buscar un pal indicador (es veu des de la pista forestal) i el filat carener que ens portarà en direcció al Puigmal.
El pal indicador que veurem des de la pista forestal.
Segons el rètol l'itinerari del Puigmal és marcat en colors blanc-verd fosc.


Per facilitar encara més l'orientació, sempre haurem d'acompanyar el filat carener amunt.







Seguint el filat entrarem a una plana herbosa lliure d'arbres, de fet l'arbreda comença ha minvar a aquesta altura.
Aquesta plana és utilizada pels ramaders per recollir el bestiar.
Som a la tardor i s'acosta  l'hivern. Potser per evitar situacions sobtades de neu, els ramaders començen a recollir les vaques.







Travessarem aquesta clariana sense seguir el filat i estalviar-nos una volta llarga. Més amunt tornem ha enllaçar amb el filat carener.








Tota la pujada, des de la clariana anteriorment comentada (el Pla Rodó) fins a la collada del Pas dels Lladres (també anomenada coll de Queralbs) rep el nom de serra de Planès.
Vista del Puigmal des de la serra de les Planès.


Camí del la collada Pas dels Lladres. Després, per cresta, fins al Puigmal.







Ja som a la collada Pas dels Lladres (també coll de Queralbs). Qui vulgui també pot coronar el cimall del Puig Dorri que trobarem a la nostra esquerra (fácil de fer), nosaltres però pugem a la Tossa Pas dels Lladres.







En el cim de la Tossa Pas dels Lladres trobarem remuntadors el l'estació d'esquí francesa Cerdanya Puigmal 2900.
Ja som a prop del cim de la Tossa Pas dels Lladres. A la dreta de tot el Puigmal.

El punt més elevat del pic sería el turonet pedregós de la foto (segons indicava el gps), així doncs allà sería el cimall oficial de la Tossa Pas dels Lladres.
Passem per sota de l'arc de fusta i davallem en direcció al Puigmal.







Aquest encanyissat, que és habitual en algunes estacions de neu, delimita les dimensions d'una pista de baixada per l'esquí. A l'hivern aquest indret es converteix amb l'estació Cerdanya Puigmal 2900.
De camí al Puigmal.


La foto superior és feta amb la tècnica de les panoràmiques i que recull la delimitació de una de les pistes  que baixa de la Tossa.







La carena ens portarà al cim del Puigmal. La perspectiva de la foto següent ens mostra l'itinerari que haurem de realitzar per aquesta ampla cresta. 







Despres de superar el coll de les Clotes i el clot  de la Pastera, el camí carener s'enfila fort fins a arribar al cimall del Puigmal.
Una vegada hem superat el clot de la Pastera el camí es torna més dret i feixuc.


En tot moment la senyalització és evident per no perdre l'orientació.


També és molt evident el camí a seguir.









En la llunyania ja veiem el vèrtex geodèsic del cim.







Arribem al Puigmal (Puigmal d'Er) i una ventolera de nassos ens dóna la benvinguda. Normalment al cim se sol trobar molta gent voltejant per tot arreu, avui sembla un indret força sol·litari. Potser el motiu és el fort vent.

Video del fort vent del Puigmal.







Abans d'abandonar l'indret ens fem una fotografia de cim.
La creu del Puigmal. 







Partim en direcció a la collada de Fontalba, per l'itinerari curt i més utilitzat de pujada al Puigmal. Pel camí si que anem trobant gent que puja i també que baixa, es nota la diferència amb la poca gent (res de gent) que hem trobat  per l'itinerari de la serra de Planès i el Pas dels Lladres.
Primer baixarem a Fontalba, després un flanqueig lateral al pont de la font de l'Home Mort (he posat aquest nom perquè al costat hi ha la font de l'Home Mort) i finalment una petita remuntada fins al collet de les Barraques.




Alguna fita trobarem en la baixada, però el camí és molt evident i traçat.







Ja som a la zona de la serra de Fontalba, i en la llunyania localitzem la collada de Fontalba.
Amb aquest teleobjectiu (foto superior) visualitzem la collada com siguéssim al costat.




En aquí localitzem els diferents pics de la contrada.







Davallem serra avall, ho fem per la traça d'un camí molt utilitzat pels muntanyencs per coronar el Puigmal de manera directa i fàcil.








La collada de Fontalba és molt utilitzada pels muntanyencs, o bé per acostar-nos a la vall de Núria, o per coronar alguns cims de la zona més propera (Puigmal, Noucreus, Torreneules...). A l'estiu sol estar ple de cotxes, campers i autocaravanes.
Collada de Fontalba.


La collada la podem localitzar a l'esquerra de la foto, on hi han aparcades unes autocaravanes.







Després de la foto de rigor, per observar la quantitat de vehicles que hi ha a la collada de Fontalba (tot i així no era l'hora punta), reprenem la ruta. Per les proximitats trobarem marques del GR 11.8 (una ruta que ve de Núria i s'allarga fins a Planoles).









Ara farem el flanqueig lateral per anar a buscar el pont de la font de l'Home Mort. Aquest corriol és molt fressat i fàcil de seguir, però de vegades hem de parar atenció per localitzar el corriol correcte dels molts que, de vegades, trobarem.  Aquests molts corriols són atribuïbles a les moltes vaques que remugen per la zona i que no paren d'un costat a l'altre.
Per no perdre el corriol correcte, hem de seguir les marques del GR.


Per marques que no quedi.







Aquest flanqueig lateral és tranquil, fàcil de fer i molt panoràmic.
Som al collet d'estevenís, molt a prop del pont de la font de l'Home Mort.







Arribem al barranc de Tosa (riu de Tosa), i de lluny veiem el pont de la font de l'Home Mort (he possat aquest nom, perquè al costat hi ha la font de l'Home Mort).
Pont de la font de l'Home Mort.



El pont en una gravació del 2010.


Una vista del pont des del camí que ve de Fontalba.




Aquesta vista és des del camí que duu al collet de les Barraques.







El sender que mena al collet de les Barraques puja lleugerament, sense virulència ...amb tranquilitat. Ara el GR 11.8 passa a ser el GR 11.
Primer pugem per un sender trepitjat i estret.




A prop del collet, el sender es converteix amb una pista ampla i irregular.







Arribem al collet de les Barraques. Un indret tranquil, amb vistes al Puigmal, a Fontalba, Montgrony... ara entenem perquè regulen l'accés dels cotxes. La veritat es que el collet de les Barraques és un lloc de tranquilitat, de recolliment i de relaxació ...si hi ha moviment de cotxes i gent, aquesta tranquilitat desapareix.
Collet de les Barraques.







Ostres tu, ja hem acabat l'excursió. És una sortida de un dia sencer, sense presses ni horaris preconcebuts, gaudint de cada indret poc a poc. Si ho fem d'aquesta manera aprofitarem el dia i coneixarem una mica més la vessant catalana del Puigmal.
Sortida setembre del 2016.






Tocando el vacío



El 1985 dos amics muntanyencs, Joe Simpson i Simon Yates, es troben escalant una muntanya remota als Andes -concretament el cim del Siula Grande, un pic peruà de 6.344 mts d'alçada- quan, prop del cim, un d'ells es trenca una cama. L'altre intenta ajudar-lo a baixar a un lloc segur, però les coses no resulten tan fàcils.

Tresmils dels PIRINEUS

Tresmils dels Pirineus
El Pirineu ens ofereix una infinitat d'itineraris d'alta muntanya. Rutes exigents i espectaculars i d'un nivell de dificultat elevat que ens permetran viure sensacions fortes. A continuació hi trobareu rutes clàssiques i conegudes, pero també alguns itineraris més innovadors i força desconeguts. Us oferim aquí tota la informació que necessiteu per gaudir d'una experiència inoblidable per assaborir la descoberta de coronar alguns dels cims (de més de tresmil metres d'altura) més representatius de la serralada dels Pirineus.
En aquest post hi trobareu una primera entrega de 16 ascensions en època d'estiu (en alguns cims trepitjarem neu i anirem equipats amb el material bàsic per neu, com grampons i piolet. El nivell d'allaus és zero). Les dificultats varien entre moderat, difícil i molt difícil. Haurem de consultar les fitxes tècniques per comprobar la dificultat de cada sortida. 

Clica la foto desitjada per entrar a les excursions!
Image Map










Lectures d'Òrrius

Un dia, ja fa uns quant anys, vaig arribar a un petit poble del Maresme anomenat Òrrius. De seguida em vaig enamorar de la seva gent, de les seves olors, de la seva llum, dels seus colors...
Poc a poc he anat coneixent els noms dels seus massos, dels seus turons, les seves fonts i sobre tot la seva història. I tot això ho volem compartir a través de llibres, escrits i fotos, perquè d'aquesta manera sempre que algú els llegeixi, l'esperit d'Òrrius reviurà en algun lloc. 
Anna Masip Castillo

Aquest espai pretén acostar-nos a les particularitats del poble d'Òrrius (història, geografía, costums, excursionisme...) de la mà de diferents personatges que han volgut transmetre el seu coneixement del poble mitjantçant la publicació d'un llibre, novela, opuscle...
També volem remarcar o referenciar guies i mapes de muntanya que, directament o indirectament, fan referència al poble d'Òrrius. Aquest post s'anirà actualitzant si trobem noves publicacions al respecte.


Lectures d'Òrrius

Aquest llibre proposa un seguit de recorreguts per fer a peu, limitats a un espai molt reduït: l'entorn d'Òrrius. Són excursions per passejar, per fer fotos, per collir mores o cireres d'arboç i després ferne melmelada, per fer  un ram de farigola i de romaní que perfumaran els nostres guisats, i sobretot, per badar, per badar molt, amb el paisatge, amb les flors, amb les teranyines, amb la llum, per aturar-se a gaudir d'una posta de sol o fer un bon berenar en alguna de les nombroses fonts que trobarem pel camí. Qui vulgui seguir els passos d'aquests vuit itineraris, gaudirà de l'encant de les coses senzilles, del silenci subratllat pel vent i el cant de les aus, descobrirà, amb sorpresa, torrents ferèstecs, monuments mil·lenaris, racons màgics...







Explica el fill de l'autor: "Pel que fa a aquest llibre, ens mostra fets i esdeveniments centrats en el poble d'Òrrius, de marcat interès cultural i en una època difícil, segurament extrapolable al conjunt del nostre país. Tot plegat, es presenta de de la perspectiva i el sentiment d'una persona madura que sovint es projecta vers la visual d'un nen que nodreix el despertar a la vida d'adult amb el tarannà àrid d'aquell temps però amb la il·lusió i la inquietud d'un infant".







Editorial Alpina amplia el seu catàleg amb una obra que pot ser referencial ja què, amb anterioritat, ja va publicar el mapa de Sant Mateu l'any 1954 i el del Parc de la Serralada Litorial al 1998. Però mai abans s'havia cobert la totalitat de la serra, ni tampoc s'havia fet amb la precisió i rigor d'aquest nou mapa, tal com assenyalen els responsables de l'edició.
Per serralada de Marina s'entén la cadena muntanyosa que s'estén en paral·lel a la línia de la costa central barcelonina, una cadena que s'eleva ràpidament entre la costa marina del Maresme i el Barcelonès i la plana del Vallès, i que enllaça la serra de Collserola amb els massissos del Corredor i el Montnegre. Estructuralment, forma part de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. 
El nou mapa incorpora tota la xarxa de senders senyalitzats dels Parcs, així com els GR's i PR's i s'acompanya d'una guia amb diversers propostes i tots els serveis i punts d'interès de la zona, per facilitar l'accés als qui per primera vegada es vulguin  endinsar en aquest àmbit, o bé per oferir noves possibilitats als que ja hagin tingut l'oportunitat de conèixer-lo.









El Parc de la Serralada Litoral està regulat i protegit per tal de preservar-lo de la intensa pressió urbanística i altres impactes que podrien comprometre la seva conservació. En aquest llibre guia hi trobarem la descripció i localització de més de 170 punts d'interès: elements prehistòrics, assentaments d'ibers i romans, construccions civils i religioses, diferents tipus de vegetació, arbres singulars, fonts d'aigua i mines, miradora, turons i altres. Tot això acompanyat de nou itineraris que us permetran visitar la majoria d'aquests elements del Parc de la Serralada Litoral. 
La intenció de l'autor és donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric. Tot i que ja hi ha una bona quantitat de material publicat sobre aquest parc, tant des del punt de vista científic com excursionista, no existeix, fins a l'arribada d'aquesta publicació, un compendi general, una guia que exposi amb un xic d'ordre els elements interessants, que els descrigui d'una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los.








El propòsit de l'autor fou fer una aportació al coneixement de la història de les famílies i cases tradicionals dels termes municipal i parroquial d'Òrrius des de l'alta Edat Mitjana. L'obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants en suport digital. La majoria de les famílies orrienques foren pagesos que passaren fent poca remor. Alguns destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials. En fi, tots al seu moment, van contribuir a formar un teixit social vertebrador d'una consciència col·lectiva de pertànyer a un espai comúm bressol de certa independència, a la qual hi pot ajudar el coneixement de la història. Clica per una lectura on-line.









La història d'un poble no és feta sempre de gestos heroics, tot al contrari, és el cada dia i el seu tarannà que es tingui un bon record del seu lloc d'origen. A mi, com a alcalde d'Òrrius, m'enorgulleix que aquests bons rcords s'hagin plasmat en un llibre amà i fàcil. No és un llibre per somiar, sinó tot el contrari és un llibre que sacseja la memòria i en fa reviure temps passats.
I ara el tenim a les nostres mans gaudim-lo amb una lectura, tranquil·la, pausada, deixem que ens traslladi a l'Òrrius d'aquella època. Recordar-la en cada frase o en cada dibuix. Qui no ha fet la processó pel mig de l'envelat a la plaça de cal Truch, o no s'ha despertat amb la matança del porc, o...? Serà tota una satisfacció que haurem d'agrair al nostre benvolgut Manuel Cusachs. Òrrius, 7 d'abril de 1997. Francesc Cunill Valls, alcalde d'Òrrius. Clica per una lectura on-line.

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook