Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tusse Remuñe. Mostrar tots els missatges

BOUM i Maupás

S'acabava l'estiu i fins ara la climatología no ens era favorable (amb boira, núvols, plugims i pluges) i la nostra estada al Forcau no va ser lo satisfactòria que haguessim volgut.
Bé...ens esperaven dos dies favorables, amb sol, calor moderada i sense vent! I també ens esperaven els nostres amics: Jaume B, Carme F i en Josep V que coincidiriem amb ells al refugi del Maupás.















Itinerari primer dia: 
Llanos del Hospital - Collada Puerto Viell - Lac du Port Viell - Lac Charles - Lac Bleu - Refuge de Maupás - Pic Boum - Refuge Maupás (ruta color vermell)
Itinerari segon dia: 
Refuge Maupás - pic Maupás - Tusse de Maupás - Collada Crabioules - Tusse Remuñe - Portal de Remuñe - Ibons de Remuñe - Plan de Sarra i Llanos del Hospital (ruta color Blau).
Mapa de la sortida.








Baixar track de Wikiloc:
(en aquest track trobarem l'itinerari complet d'aproximació, ascensións i retorn per remuñe.)
Powered by Wikiloc













Aparcarem al final de la carretara A-139 (Benasc-Hospital).
No agafar el trencall de la dreta que porta a l'Hospital de Benasc, si no que continuarem recta amunt fins que la carretera queda tallada. 
L'Anna i jo agafem una senda trepitjada i evident que mana al port de la Glera i als ibons Gorguttes.
D'on deixem la furgo (al final de la carretera A-139) tenim aquesta vista del conegut pàrquing del Vado de l'Hospital.







Atenció: a 2100 mts creuarem, per un pont, el Torrent de Gorguttes. En aquest punt  haurem d'abandonar la senda i reseguir el torrent en direcció al puerto Viell o Viello.
Ja a prop de Puerto Viello i amb una vista enrera de la zona on venim.







Així que ens acostem anem identificant la localització del coll. Fàcil de grimpar!
Tram final per arribar a puerto Viello.






Aproximadament per sobre de les 15:00 arribem al refugi, jo deixo coses de la motxilla i decideixo continuar amb l'objectiu del dia ...coronar el Pic Boum!
L'Anna, però, es quedarà per esperar els nostres amics que venen de Barna.
Refugi Maupás.







Continuu el camí per pujar al turonet que hi ha al costat del refu, anomenat Tusse de Prat Long i visualitzar l'itinerari que he de agafar per coronar el cim.
Des d'aquest turó puc localitzar el pic de Boum, que faré en aquell mateix moment (ruta color vermell) i també puc veure el pic de Maupás que penso fer el dia següent (ruta color blau), així com l'itinerari que reseguiré per completar la circular.








Pujo i baixo del Boum decididament per arribar d'hora per sopar. En el Boum trobarem una zona, perfectament accesible, amb dos passos a escollir: un de fàcil amb caiguda,i un altre més difícil sense caiguda.
Des del cim del Boum podem contemplar perfectament l'Aneto.






Del cim em porto unes vistes impressionants, com les que hi han en la foto en moviment.








A l'arribar al refu ja em trobo amb els companys de Barcelona...dutxats i polits!!
Ells van fer la mateixa ruta que nosaltres, però cinc hores més tard.
Som l'Anna, la Carme, en Josep, en Jaume i un servidor que fa la foto ...l'Andreu.







L'entorn i el paisatge que gaudim des d'aquest refugi es impressionant, jo vaig agafar algunes panoràmiques  ...una aquella mateixa nit en la posta de sol!







Un altre panoràmica la vaig fer el dia següent al sortir el sol.











El dia següent ells faràn la ruta directa en busca de la collada dels Crabioules, i jo aprofitaré per coronar el Maupás i reunir-me amb ells passat aquest coll.
La grimpada al Maupás puc dir que pot ser més fàcil que el Boum, potser abans d'arribar a la cresta cimera trobarem algun pas més exigent que d'altres, però sense caigudes perilloses.
L'itinerari del Maupás des del refugi, en una foto feta des del cim del Boum.





Suposo que el "maupás o malpas" el trobarem en aquest esperó rocallós passat la Tusse de Maupás. Jo, però, vaig trobar més dificultats en superar les poques congestes de neu que hi havien que no pas les grimpades per les roques.
La foto ens ajuda a visualitzar l'itinerari de pujada.








Ja he superat les zones més delicades, ara giraré lleugerament cap a la dreta (cap a ponent)  que sembla que hi han les pendents més fàcils (o menys difícils) de grimpar.





Ja he arribat d'alt del cim, a diferència del Boum aquest ho he fet amb més tranquilitat, aquell em va costar trobar la zona més accesible per pujar, i a part que anava amb la pressa d'arribar a temps per sopar al refugi.
Ja es veu que no vaig ser el primer en coronar el Maupás.






Des del Maupás també tenim unes vistes irrepetibles, com la de la foto en moviment.

Panoràmica Maupás.








Una curiositat o sorpresa que vaig tenir en aquell moment.
Des del mateix cim del Maupás podia contemplar la progressió d'en Josep, l'Anna, Jaume i Carme 350 mts més avall i que ho feien en direcció al coll dels Crabioules.
Aquí els expedicionaris possan-se els grampons com a mesura de seguretat.






Després de moltes fotos i de parlar amb l'Anna pel walki, tocava baixar del cim. 
Segons la foto l'itinerari de baixada passa més "agafat" a la Tusse de Maupás (millor dit en la baixada visitaré el cimall de la Tusse de Maupás) i a continuació tocarà buscar una bretxa que em facilitarà baixar a la vall del circ de Crabioules.
La bretxa o canal de baixada al circ de Crabioules és més amunt del refugi de Maupás, aproximadament 100 mts.










Des de la Tusse de Maupás faig una ullada als companys d'expedició i veure on es troben en aquells moments.
Hauré de possar la directa si els vull agafar, ja aviat sotiran del circ dels Crabioules pel coll del mateix nom i es perdran per la vall de Remuñe.








Una vegada dins del circ dels Crabioules només havia de remuntar les pendents amunt, per allà on millor em semblava la zona de pujada. Com els meus companys abans, jo també vaig possar-me els grampons ...i vaig treure el piolet en els últims metres.
Sortida per la collada dels Crabioules.








Arribo a l'últim cim del dia, la Tusse de Remuñe.
Tusse Remuñe.










Des del cim també vaig agafar moltes fotos ...a part de fer un ràpid mos.
Si cliqueu la foto en moviment veurem una panoràmica des del cim de la Tusse.









Carenajant la facilona cresta de Remuñe, puc contemplar una panoràmica similar a la Tusse de Prat Long, però per la vessant sud.








  
Lo que segueix ja ho podem preveure, baixar per la "contundent" i llarga Vall de Remuñe i "atrapar" els companys i amics.  Aixó d'agafar-los no va ser fins arriba als Plans de la Sarra....a prop d'on teniem els cotxes aparcats! 

Sortida Agost del 2013










Em pots seguir al Facebook!

Remuñe - RABADÁ

Sortida en sol·litari per assolir aquests cims per les seves crestes, amb passos de dificultat  màxima de IIº.
Mapa de la sortida.














Baixar track de Wikiloc.
El track reflexa la ruta que vaig fer per voler coronar el Navarro (direcció E i que no vaig arribar) i l'Agulla Jean Garnier (direcció W i no aconsseguida).
Powered by Wikiloc








Pujo per la Vall de Remuñe (llarga i exigent) i accedeixo a la cresta pel Portal de Remuñe (camí vermell)
El retorn ho faré pel corredor que baixa d'una bretxa que localitzarem entre la Tusse Remuñe i el Rabadá (color blau)












Comentar que hi ha discrepàncies sobre l'ubicació de l'Agulla Jean Garnier. En el llibre de Luis Alejos (PIRINEOS guia de los 3000m) diu aixó: "Al dar vista Al Bal de Lliterola se coge rumbo oeste, trasponiendo la irrelevante Aguja Jean Garnier (3025) (F+) mientras se avanza por una pedregosa loma. De pronto la cresta se torna muy vertical y recortada obligando a escalar una grieta (III+) que facilita el acceso a otra aguja."
Així, doncs, sembla que aquesta bretxa és la que surt en el video (per confusió li dono un Grau equivocat..) i que l'Agulla Garnier es troba abans (vaig crestejar totes les agulles d'aquella vessant!).
Bé, dos anys després si que vaig fer l'Agulla Jean Garnier i es troba passat aquesta bretxa ...així doncs la resenya de Luís Alejos sembla equivocada i errònia!
Aprofito per inserir unes vistes panoràmiques, des del cim de la Tusse Remuñe, en la imatge en moviment:
Panoràmica Tusse Remuñe.








Panoràmica en video:








La sortida en video:
                 



            

Sortida Setembre del 2011










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook