Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Senderisme. Mostrar tots els missatges

Una volta per Galicia.


Aquest estiu del 2022 vam anar a fer una volta de tres setmanes per terres de Galicia. Vam visitar llocs coneguts i turístics (Praia des As Catedrais, Foz, Compostela, Ponferrada a Lleó...) i racons més desconeguts (Canido, Caaveiro, Teixido, Mazaneda, Trevinca...). Algunes d'aquestes visites van ser turistiques, contemplatives i fotografiques i d'altres van resultar ser més mogudes, actives i físiques. En aquestes últimes a part de fer fotografíes, vam gravar track de ruta i resenyar l'activitat (senderisme o alta muntanya) a Wikiloc. 
Començem...


Vam entrar a Galicia per la província de Lugo, concretament per les localitats costeres de Ribadeo i Rinlo. Ja teníem reserva per visitar la platja de les Catedrals, amb el dia concret d'entrada i hi havia ganes de veure-les i ser puntuals amb el dia de visita. Vam aparcar la furgo-camper en un descampat condicionat per la pernocta d'autocaravanes i campers, i el dia següent puntuals ens diriguim a l'entrada de la platja. Clicant aquest enllaç es pot seguir la ruta que vam fer aquell dia i els llocs que vam visitar. 


Praia de As Catedrais
"Praia de As Catedrais"
De totes les platges de Rinlo-Ribadeo la més turística, visitada i coneguda per tothom és la platja "As Catedrais".
El seu nom original és "Praia de Augasantas" arran de la presència de un manantial d'aigues medicinals que se suposaven miraculoses. Avui és coneguda com "Praia de As Catedrais" doncs les seves formacions rocalloses recorden les formes de les catedrals gòtiques.
Per visitar la platja és imprescindible d'anar en marea baixa, quan el mar en retirada ens ofereix el seu permis per recòrrer tota la zona de platja. L'accés és gratuït, però imprescindible de reservar en antelació (a l'estiu) via on-line o allotjar-nos en establiments del municipi de Ribadeo.
"Praia de As Catedrais"


Després dels dies passats a Rinlo-Ribadeo ens vam allotjar a l'Atalaia Camper Park al municipi de Foz, una àrea per autocaravanes i campers nova, amb tots els serveis i amb un preu de 15 € al dia en temporada alta. Vam estar dos dies, un d'ells per visitar Foz i sopar el famós Pop "a Feira" i musclos a la "marinera" al restaurant "O Paseo". Clica aquí per veure la ruta que vam fer abans i després de sopar.
El dia següent vam fer una bonica volta que ens portarà als turons "de Lebre" que dominen les platges de Foz. De pujada veurem l'ermita "Obispo Santo" i les extenses plantacions d'eucaliptus.
De baixada paràrem atenció amb els diferents camis, senders i corriols (atenció que poden ser perdedors) que haurem d'agafar per davallar en direcció a la vall "do Ouro" (Ríu de Ouro) i seguir el passeig de ribera fins al poblet de "Fazouro".
En aquí visitàrem l'església de "Fazouro-Santiago" de camí pel marge esquerra del Ouro en direcció al poble "Alto da Granda" i a la platja "Punta Pampillosa".
En unes taules de pic-nic abans de la platja, agafàrem primer el passeig marítim que porta a la localitat de Foz, però de seguida optarem per un sender estret que recorre el margue de les platges fins al trencall del carrer que ens acostarà al pàrquing de "Atalaia Camper Park".
Aquí el track i fotos de la ruta⬇️⬇️
Powered by Wikiloc


Parròquia "Santo André de Teixido"
Al dia següent vam posar camí en direcció a "Santo André de Teixido" a la provincia de "Corunya", una"aldea" costera amb pocs habitants i que viuen principalment de les visites turístiques. 
La llegenda diu que, "qui no va a Santo André de Teixido viu, ho farà de mort". 
El poble és un d'aquells llocs màgics de la peninsula Ibèrica que el temps i les xerrameques mantenen amb una aurèola de misteri.
També vam coneixer diferents miradors, platges rocalloses i penyasegats escarpats. Alguns anomenen aquesta excursió com a "Ruta dels Miradors".
Dormim dues nits en el aparcament d'uns dels miradors de la zona, no hi ha molta gent i les nits són fresquetes.
Aquí deixo el track i fotos de la ruta⬇️⬇️
 
Powered by Wikiloc


No deixem la costa, som a "El Ferrol" a 50 km de distància de "Santo André de Teixido".
Parem en una àrea de campers pública a prop de la ciutat, carreguem aigua neta i buidem les brutes i de seguida cap al Ferrol a peu. 
La ciutat ens decep una mica, veiem que el port del Ferrol esta completament ocupat per la industria militar, no podem gaudir de les vistes de la Ria ni els seus extensos molls, només vam trobar una petita zona d'us civil. Tot són casernes, murs i zones no visitables, però si que ens va sorprendre un curiós barri a prop del port; Canido. El video següent us vol explicar què és Canido, en cuatre fotos.


Fragas do Eume-Monestir de Caaveiro
El complex del monestir ho formen edificis i estades rehabilitades la majoria, i es troba al Parc Natural de les Fragues de l'Eume A Capela (Corunya), molt a prop de El Ferrol. El conjunt va ser declarat Bé d'Interès Cultural des de 1975 per la seva importància arquitectònica.
rMonestir de "Caaveiro"

Per arribar a aquest rehabilitat monestir haurem de pujar pel camí "dos Encomandeiros", sis quilòmetres de camí "tranquil" seguint el riu "Eume", i dos més de costeruts pel sender que segueix el rierol "Sesín".
L'anada ho hem fet per sender de muntanya, irregular amb pujades i baixades, i de vegades amb trams equipats amb cordes en forma de passamans. La tornada la vàrem fer per l'estreta carretera que transcorre al costat del riu Eume, pel marge oposat al camí "Encomandeiro". És una carretera molt utilitzada pels visitants, anant a peu o amb bicicleta. A l'estiu només es permet de circular amb vehicle als residents de la zona, pescadors i serveis. També hi ha un bus llançadora pels turistes.
Deixo el track i fotos d'aquesta ruta⬇️⬇️
Powered by Wikiloc


A les Fragas do Eume no vam pernoctar amb la camper, al ser Parc Natural no deixaven fer-ho, i vam anar a dormir a Pontedeume. El dia següent agafem carretera en direcció a Compostel·la  (Corunya) i ens instal·lem en el "Lavacolla Camper Park Santiago" per 14 € tot el dia (ens quedem tres dies).
En aquests dies vam omplir diposits, buidar brutes, fer bugada, descarregar fotos, tracks ...i visitar Santiago de Compostel·la (també coneguda históricament com "Sant Jaume de Galicia").
Des de "Lavacolla Camper..." vam anar a peu a Compostel·la, i ho vam fer utilitzant una part del "Camí de Sant Jaume" que passava a la vora d'on erem. Ens vam barrejar amb una corrúa de "pelegrins" vinguts d'arreu de la peninsula, i vam arribar a la ciutat envoltats de caminants, turistes i visitants del "Any Xacobeo".
Pelegrins camí de "Santiago de Compostela"

Catedral de Santiago des del parc "Alameda"

Plaça de "Obradoiro", amb la catedral de Santiago

De Compostel·la ens va agradar tot; l'ambient, els carrers, els monuments, els parcs ...i sobretot la cuina gallega (pop "a feira", zamboriñas...). També vam tenir temps i ganes de visitar un estudi de Tattoos.
Plat típic de Galicia: "Zamboriñas"

"Nora Tattoo Compostela"

Acabada l'estada a Santiago vam planejar de continuar amb el nostre projecte de visites i excursions, i vam dirigir-nos cap a la provincia de Pontevedra, concretament a la població de Tui (Pontevedra) a tocar de Portugal. 
Vam arribar al lloc i  trobar que la calor era insuportable de dia i millorable per les nits. Vam constatar que les excursions i sortides planejades per la zona no seríen plàcides ni engrescadores, així que vam variar el pla (es diu que "el pla, és que no hi ha un pla") i vam posar camí a les zones d'Alta Muntanya de Galicia.
Manzaneda
L'estació d'esquí de Manzaneda és localitzada a la part oriental de la provincia de Ourense (Galicia), entre les poblacions de Manzaneda i Puebla de Trives. És una estació familiar i amb poques pistes (17 km), però disposa d'activitats fora de pistes tant a l'hivern com a l'estiu (raquetes, esquí de fons, descens btt, cavalls...).  Com a allotjaments i activitats trobarem hotels, bungalows, refugi de muntanya, restaurants, cafeteries, piscina coberta ... i en funcionament durant tot l'any. 
El vèrtex geodèsic es troba a 1780 m (Cabeza de Manzaneda), i al seu moment es va contruïr una carretera (actualment asfaltada) per accedir a les antenes que dona servei i covertura a la flota pesquera del Cantabric i Galicia. 
En aquí nosaltres vam fer una excursió que recorre tota la zona:
Powered by Wikiloc



Pena Trevinca
És el pic més alt de Galicia (2127 m) i també de Zamora (limita a les dues entitats territorials). Per la zona on nosaltres vam fer l'ascensió trobarem anades i vingudes de camions i furgonetes amb càrregues i treballadors de les moltes mines de wolframi que hi han escampades per la contrada. A l'entrada d'una d'elles (a dins no, és prohibit) hi ha una plana per deixar cotxes per la gent amb ganes de coronar el "Pena Trevinca". Nosaltres però, vam aparcar a la collada "Alto Fuente de la Cueva" (a tres km de distància).
Sortida llarga i amb desnivell, paisatge espectacular i fàcil de seguir. Clicant aquí trobaràs el track de la sortida, fotos i una petita resenya de l'excursió.
Cim "Pena TRevinca"

Pernoctació collada "Alto Fuente de la Cueva".
Pernoctació collada "Alto Fuente de la Cueva"
Sortida, agost del 2022

Canal del FRESER superior (GoPro)

Què sabem d'aquesta canal?
És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de fusta (esporàdicament amb formigó, quan les circunstàncies ho demanen). La canal arrenca de la banda dreta de la resclosa del riu  Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, conecta amb el riu de Núria, per alimentar, alhora, les centrals de Daió i del Freser superior.  És posible d'accedir a la canal, tant per la vessant est (Gorgues del Freser), com per l'oest (Gorgues de Núria), i també és possible de moure's en un sentit o en un altre, sempre que respectem l'entorn i tolerem el vertigen. A l'estar en funcionament el seu manteniment és constant i periòdic, i per facilitar les anades i vingudes dels operaris hi trobarem un nombre important de passamans i cables de vida per assegurar el transit dels mateixos.
Aquí tenim un nou video que vol resenyar la sortida per aquest bonic racó del 'Ripollès' a prop de la població de Queralbs.

Ara mateix, després de la pandèmia (Covid19), posem en marxa el Canal You Tube d'Òrrius Team, per resenyar i contar les nostres sortides en video. Tenim la il·lusió de fer-ho amb una càmera portàtil (Sony Action Cam), amb la compacta Nikon coolpix A900 i el smartphone Samsung S7. Properament ens acompanyarà algun drone de nova generació que sigui portàtil i pràctic d'utilitzar.
Si voleu rebre contingut interessant i amè relacionat amb la muntanya subscriu-te al Canal You Tube d'Òrrius Team.



Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






Puig de Bestracà

Ruta circular envoltant la serra de Bestracà. Sortim d'Oix per recórrer l'ombrívola vall d'Hortmoier, amb visita a l'església de Sant Miquel d'Hortmoier, per acabar coronant el pedregós cimall del Puig de Bestracà. La tornada és per la vessant sud de la serra, anomenada "Baga del Peirer", on també vam fer parada a l'església de Sant Andreu de Bestracà.
Atenció molt especial si visitem Sant Miquel d'Hortmoier; bona part de la vall és propietat privada i restringida a la circulació de cotxes, acampada i el transit de caminants a la zona del mas de "Ripoll" on hi ha l'església. Si no volem sorpreses o mals de caps, millor no sortir dels camins i pistes habilitades pels visitants.
Església de Sant Andreu de Bestracà.




Fitxa tècnica
Distància:...................... aprox. 16.50 km.
Temps:........... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:......................... aprox. 800 mts.
Dificultat:......................................... fàcil.
Circular:.............................................. Si.
Cartografía:...... alpina_Alta_Garrotxa 2011.
                                           Observacions:.................. No trobarem cap dificultat en l'orientació de l'itinerari. 
Només haurem de parar atenció al visitar l'església de Sant Miquel d'Hortmoier i no sortir del camí d'accés senyalitzat per l'ajuntament. L'antic camí d'accés és de propietat privada i els seus titulars no volen excursionistes desconeguts. 






Mapa de la sortida




Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc




Deixem la furgo camper a l'aparcament de la població d'Oix, i agafem la ctra. GIV-5221 (Oix-Beget) en direcció a Beget. Comentar que durant la meitat de la ruta ens acompanyarà el sender PR 186.
Aparcament d'Oix.



A menys d'1 km prenem una pista formigonada que mena a la vall d'Hortmoier.








Aquesta pista comença sent formigonada, però de seguida apareix amb grava i després de terra. 
Primer ressegueix el curs de la riera d'Oix, i després la de la riera de Beget.
Hostal rural de can Pei.

Hostal rural de can Pei.






La pista per la que passarem és força ampla per què passi un vehicle perfectament, però els forats, desnivells i les roques que hi han fan que pateixin molt els amortidors d'un turisme qualsevol.
El pont Trencat i el seu característic forat al mig de la calçada.





En acostem al "Grau d'Escales", un pas estret entre dues cingleres conegudes de la zona, com són la serra de Bestracà (a ponent) i la cresta de Ferran (a llevant).
En la foto superior veiem al cresta de Ferran a la dreta, i la serra de Bestracà quedaría a l'esquerra.

Marques blanques i grogues del PR 186.
El GR 11 el trobarem una mica més endavant d'on som ara.








Arribem a aquesta entrada i hem de tornar a recordar  que la vall d'Hortmoeir és de titularitat privada i l'accés amb cotxe és limitada als foresters. En altres resenyes de blogs ens han comentat que els propietaris del mas Ripoll els hi molesta la pressència d'excursionistes.
Entrada a la vall d'Hortmoier.




En aquesta bifurcació hem d'estar alertes i fer cas a les senyals que ens trobem.
Encara que la pista és més trepitjada la de la dreta (foto superior), o el track ens digui que és la millor ruta per anar a l'ermita d'Hortmoier, recomanó d'anar rectes i seguir els rètols que ens anem trobant.





Si girem a la dreta i travessem el riu, ens trobarem una tanca de la finca de Ripoll i aquest reguitzell de senyals al costat. Són d'alerta per no continuar més enllà de la tanca. 
El propietari no vol que ningú trepitgi la seva finca.





El propietari de l'església de "Sant Miquel d'Hortmoier", l'ajuntament de Montagut i Oix, ha habilitat un itinerari alternatiu per arribar a l'ermita i evitar passar per terres privades.






Tot i trobar tanques metàl·liques que eviten el pas de vehicles rodats, els excursionistes poden accedir per un lateral de la mateixa tanca. 
Recordem que ara trobarem marques del PR 168 i del GR 11.







Abans d'arribar a l'ermita haurem de travessar la riera de "Beget" i sortir a una plana enjardinada (Plansesilles), amb remugants pasturant i els "Roures del Rei", uns exemplars monumentals i centenaris. Només sortir haurem de girar a la dreta per enllaçar amb el camí de l'ermita (hi han marques que ens orienten).
Prats herbossos de les Plansesilles, i al fons veiem els cimalls dels Tossals.





Abandonem les "Plansesilles" i en poca estona trobarem aquesta bifurcació mig emboscada, uns metres més amunt arribarem a l'ermita.
Haurem de seguir unes marques grogues.





Sant Miquel d'Hortmoier
Antiga parròquia esmentada ja l'any 979. 
Panoràmica de l'interior de l'església.


És un petit efifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb absis rodó i campanar d'espadanya. A l'any 2005 s'hi varen dur a terme obres de restauració i consolidació.








Abandonem Sant Miquel i desfem el camí que hem utilitzat per visitar l'ermita. Primer la bifurcació emboscada, després la plana de les Plasesilles, creuar la riera de "Beget", i finalment enllaçar amb la pista que utilitzavem primerament.





Continuem amb la pista que utilitzàvem primerament que va pujant lentament. Recordar que trobarem les marques del PR 186 i del GR 11 que ens ajudarà amb la orientació.





Abans d'arribar a les runes de les "Feixanes", trobarem la font seca de les "Feixanes". Si no estem atents, ens la passarem.
 Font seca de les Feixanes.

 Font seca de les Feixanes.







Uns metres més de camí i trobarem les runes d'un antic mas. 
Aprofitem el racó per fer un mos i recuperar forces.
Mas de les Feixanes.

Mas de les Feixanes.




Després de dinar reprenem la ruta, atenció que no seguirem el sender per on passa el GR 11 i el PR 168, sinó que continuarem per un corriol que surt de darrere del mas enrunat. Hi han marques de color vermell, però bastant desdibuixades  per veure-les al moment.
Hem de parar atenció per què el camí, al principi, és poc evident. Després és fàcil seguir-lo.

La foto superior pertany a la zona de la "Campassa", un dels pocs indrets que trobarem amb pocs o cap arbre.




Superats els dos cents metres de desnivell (des de les Feixanes) trobarem aquesta bifurcació, a prop del turonet de la "Portella". Si continuèssim recta arribariem al mas de Bestracà, nosaltres però girem a l'esquerra per fer una visitat al cim del "Puig de Bestracà". 
Recordar que les marques color vermell que menen al cimall, son antigues i poc visibles.





Enfilem camí amunt, i haurem de superar 200 mts més de desnivell acumulat. La foto inferior ens mostra per quin sender estem caminant, és més estret però igual de traçat i evident.








Estem arribant al puig de Bestracà, amb 1058 mts d'altura i un vèrtex geodèsic al seu cim.







.
Castell i església de Sant Julià de Bestracà
L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols s'endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita. El castell possiblement fou bastit durant el s XI i el 1462 va ser abandonat definitivament, on es creu que els seus senyors decidiren edificar a Oix la seva nova residència, on hi havia més seguretat i les condicions de vida no eren tan feixugues.




Sant Julià va ser l'església del castell dels senyors de Bestracà, i va ser obra molt anterior a la del castell. Tot el pedregam escampat al voltant del cim, les edificacions més senceres pertanyen a l'esglesiona.

Sant Julià conserva sencera la planta, d'una sola nau, contruïda aproximadament al s IX, amb absis rectangular fet de grossos carreus poc treballats que podrien ser anteriors. La volta és enfondrada i el temple en ruïnes.









A banda de tramuntana, des del Puig de Bestracà, tenim una vista panoràmica impressionant. Abans d'abandonar l'indret fem algunes fotos d'aquestes vistes.
Des del mateix cim.

Camí de retorn, per cresta uns metres i davallada per la vessant sud de la serra de Bestracà.





El corriol de baixada és molt fressat i fitat, en poca estona arribarem a l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà.  És una construcció del s XII i actualment restaurada, no és accessible lliurament.
Sant Andreu de Bestracà, cara sud.

Sant Andreu de Bestracà, cara nord.





Al costat mateix de l'ermita hi ha una casa mig conservada i habitada. No oblidem de possar-nos protecció solar, per que a partir d'ara caminarem fins a Oix per pista forestal.
Des d'on som, la plana on hi ha l'ermita de Sant Andreu de Bestracà, podem veure l'itinerari que farem en vermell.





La baixada per la pista és còmoda i tranquila, el sol no apreta fort i les vistes són prou interessants. També ens ajudarà que hi han marques de una senda de Petit Recorregut Local (Blanc/Groc).
Passem pel costat d'una edificació restaurada de can Peirer

La casa principal del mas Peirer no sembla restaurada.





Quan creuem la ctra. GIV 5221 (d'Oix a Beget), la pista forestal es converteix amb un sender trepitjat i evident, però un pèl estret.
Ctra. GIV 5221.




Ara el sender davalla més decidídament, però no incomoda la baixada.
Al fons de la foto superior, ja visualitzem el poble d'Oix.

Ja trobem les primeres cases.




Hem arribat en bona hora a Oix. Ara prendrem una cervesseta fresca dins la furgo camper, ens ampolainarem una mica i ens desplaçarem en un racó de la ctra. GIV 5221 (Oix Beget), per sopar i dormir. Passa que el campanar de l'església d'Oix repica molt fort.
Font d'Oix.

Coll de Salomó.






Sortida, Juny del 2019

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook