Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roca Salvatge. Mostrar tots els missatges

Roca SALVATGE

Matinal a la Serra de l'Obac. 
Sortirem de la zona de "la Barata" i enfilarem cap al camí carener de la Serra de la Pola. 
Coneixarem la Roca Salvatge i les torrenteres dels "Bacs de la Portella". Abans de retornar als cotxes passarem per la Roca del Corb.
Mapa de la sortida.





Som una bona de colla d'amics, alguns ens coneixem de passades excursions i d'altres ho farem en aquesta.
L'Albert, en Ferran, en José, l'Izmet, en Pere, l'Isma, la Muriel, en Francisco, la Mònica, l'Oscar, la Natalia i en Sergi ..ah i també la gosseta Fosca!
Tots ens trobem al voral del  Km-9 de la Carretera BV-1221 (Matadepera-Mura), en la zona coneguda com "la Barata"
Després de les salutacions comencem l'excursió per la mateixa carretera en direcció a Mura, i passat dos revolts trobarem a mà esquerra una senda senyalitzada.
Aquesta senda ens porta dalt de la Serra de l'Obac, concretament al camí carener que l'atravessa i que coincideix amb el GR 5.





Ja de pujada comencem a tenir inmillorables vistes de l'entorn i de racons coneguts i interessants.
L'Albert, que té una bona vista, albira alguns excursionistes dalt del cim del Castellsapera.


Ja dalt de la Serra s'ens obre vistes a Ponent ..en direcció al Bages!
En la foto en Pere que ens senyala el nostre objectiu principal.



Encara que el dia no és bo, les vistes de la Muntanya de Montserrat sempre impressionen.





Així que superem les següents pendents rocalloses, que baixen dels turons del Castellsapera, trobarem el camí per on passa el GR 5.
 A la dreta els turons del Castellsapera i el Queixal de Porc.


No més agafar el GR 5 que ja haurem de davallar per un corriol que trobarem a mà esquerra i que ens portarà a la Roca Salvatge.


De baixada veiem el turó que visitarem.
En vermell el camí correcte cap el cim, l'alternativa de color blau significa desgrimpar una paret d'uns dos o tres metres però sense dificultat.
El punt de "Grimpada" s'ha de passar tant si com no, però també és sencill ..abans havia una corda, ara no!





Baixarem uns vint metres de desnivell fins a trobar una espècia de collada on hi ha una cruïlla de camins.
No continuarem per on va l'excursionista de la foto, nosaltres anirem per on possa Roca Salvatge.


L'Albert que agafa una foto de la zona per on grimpen els nostres companys.
No té cap dificultat aquest pas, és la ruta normal i sencilla.


El pas en la foto de l'esquerra és un pèl més delicat, però no difícil.  
És el camí opcional de color blau de la foto anterior, si haguessim agafat la ruta normal de color vermell flanquejaríem aquest pas per sota fins arribar a la Grimpada de la foto de la dreta.


Una representació de les grimpades d'alguns dels companys d'aventura.
Aquest mateix pas però de baixada i amb un video!






Ja hem arribat al nostre primer objectiu: el cim de la Roca Salvatge.
Foto colectiva de cim.






Després d'esmorçar uns, de fer fotos altres i de fer-la "petar" la majoria, decidim continuar l'excursió.

I que millor que representar la desgrimpada del cim amb un video!




Ja de tornada del turó tornem a la mateixa collada o cruïlla anterior.
En la foto l'itinerari d'anada al turó en color vermell i el de tornada i continuar baixant en color blau.



Mentres davallem pel camí ens trobarem la Canal de Mura (molt emboscada), i la Canal del Llop (la de les dues fotos).






Passada aquesta última canal haurem d'estar atents en no passar de llarg amb la senda que surt a mà esquerra i que s'enfila fins el Collet Estret.
La bifurcació que no hem de passar de llarg.
És evident i amb una gran fita!



Una panoràmica dels turons i cims que ens envolten mentres pugem.


Arribats al Collet Estret hem de tombar a la dreta.





I atenció amb la següent bifurcació!
A uns deu o quinze metres del Collet Estret trobarem aquesta bifurcació, és discreta i poc evident, motiu pel que podem passar de llarg!





Arribem a la Roca del Corb, una magnífica talaia de la vessant de ponent de Sant Llorenç del Munt.
Cim de la Roca del Corb.


En José, coneixedor i amant d'aquestes contrades, ens senyala llocs interessants per visitar en properes excursions!





Ja no queda temps per més!!
Davallem per una senda que baixa directament a "la Barata"


La senda ens portarà al mateix camí de pujada i d'aquí a la carretera.
Fixeu-vos amb el cercle de de color groc de la foto dreta, indica el número de la ctra i el punt kilomètric  on hem d'aparcar ...és fonamental!





Per portar millor l'excursió us deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Febrer del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook