Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gourgs Blancs. Mostrar tots els missatges

Cresta GOURGS Blancs

Llarga i exigent sortida per fer una desena de pics de més de tresmil metres. Som una bona colla, uns feran la meitat i d'altres farem tota la cresta sencera.
Hem de tenir en compte la pujada des del Port d'Oô al Jean Arlaud que trobarem passos de +IIº, -IIIº i amb pendents molt expossades.
També trobarem passos de IIº entre el Jean Arlaud, els Gourgs Blancs i la Torre Armengaud però no tant expossats.
En aquests cims les fites d'orientació són de molta ajuda per trobar les canals o corredors de pas, ha vegades hem hagut de fer mitja volta perque topavem amb passos molt complicats.
En el Gías trobarem un corredor de +Iº, IIº.
Si hom vol consultar el track d'anada des de l'aparcament de la "borda Llibrada" fins al refugi d'Estós ha de clicar aquí!
Mapa de la sortida.















Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc











Sortim ben d'hora del refugi d'Estós i ens enfilem pel Barranc de Gías. Som una bona colla i tots portem un bon ritme, però uns van més avançats que d'altres ...
Abans que ens dividim ens reagrupem al l'Ibón de Gías. Ens fem fotos, ens donem ànims i decidim de tornar-nos a trobar, a la tarda ...al mateix lloc.
L'equip vermell (itinerari color vermell) vol pujar al Gías, Clarabides, Saint Saud i Camboué.
L'equip blau (itinerari color blau) farà tota la cresta dels Gourgs Blancs i també els pics de l'equip vermell.









La Eli, en Jaume i jo mateix ....l'Andreu som l'equip blau. El primer que farem serà enfilar camí cap al Port d'Oó.
En Jaume enfilant les pendents que porten al coll. 
Abaix a l'esquerra podem veure l'Ibón de Gías i al mig, en la llunyania, el Posets.










Arribem al Port d'Oó. Allí ens trobem a dos muntanyencs catalans que també volen fer els Gourgs (la setmana anterior van fer la cresta Seil dera Baquo). Aquesta dels Gourgs, diuen, que sembla més facilona!
Guardem els pals i seguim als nous companys que ja s'enfilen paret amunt. En la foto de dalt veiem un dels companys (samarreta vermella) grimpant per la  primera canal.











Aquest passos, diuen, són de IIº ...el risc és la caiguda que tenim en tota la pujada.











Mentres pujava no vaig fer cap foto, prou feina tenia en concentrar-me en les grimpades.
Així que trobo un lloc pla, foto al canto!
Últims passos complicats. Al fons la famosa Cresta Seil dera Baquo.











Primer anava jo (anava més cagadillo), després en Jaume i la Eli última.











La Eli anava molt "suelta i contenta", com es escaladora alló era bufar i fer ampolles.
Anys després faría de primera en una cresta que havia de demostrar la seva vàlua com a escaladora  ...els Crabioules!











L'última pendent rocallosa i arribem al cim del Jean Arlaud.








Dit i fet!
Cim del Jean Arlaud.










Anar als Gourgs Blancs significar baixar al coll  i tornar a remuntar les pendents rocalloses  fins al cim.
L'únic pas delicat ès el de la foto, jo li donaria una grau de +II (sense caiguda destacable)











Els passos següents no demanen cap atenció especial.
En poca estona som al cim, on trobem una placa trencada en memoria de Jean Arlaud.
Cim dels Gourgs Blancs. 
Mirador excepcional de les muntanyes de la zona.











Una mostra de les vistes des del cim.
Panoràmica Gourgs Blancs.












Després de moltes fotos continuem la cresta ...sortejan roques, corredors i canals.
En aquest cas també davallem per la vessant Sud uns metres, mirant de trobar fites i triar la direcció menys complicada.
Tot i així nosaltres vam trobar un corredor força llarg i delicat, i una pedra inclinada i llisa.
Atenció en no pujar la següent agulla, aquesta no ès la Torre Armengaud.








Com ja podeu veure per les fotos, la zona per on hem de progressar ès un pèl caòtic, sempre visualitzavem els corredors i "vires" més practicables per grimpar (Hi han moltes fites d'orientació). 
Després de molts "puja-baixa" (vam coronar l'aqulla secundària per error) vam arribar a la Torre Armengaud. 
La Eli i en Jaume baixant de la Torre per anar al Rocheblave.












De la Torre al Rocheblave ès més sencill ...també baixar i pujar!
Cim del Rocheblave.













Un cop finalitzada la cresta dels Gourgs Blancs, la resta dels cims són sencills ...de vegades has de posar les mans uns metres i res més.
Per aquest ordre farem el Camboué, el Saint Said, el Clarabide Or, el Clarabide, el Clarabide Occ. i finalment el Gías.
Cim del Clarabide Occ.











També amb vistes espectaculars!
Panoràmica Clarabide Occ.












L'Últim pic de tots ..el Gías.
Cimall del Gías.











Tercera fotografía panoràmica amb noms.
Panoràmica Gías.











Aquesta serà l'última foto
amb tots el DEU pics que hem fet aquell dia!
Foto des del pic Gías.








La tornada ho fem per la Bretxa de Gías fins a l'Ibón de Gías (on aprofitem per reagrupar-nos i refrescar-nos) i continuar, tot seguit, fins al Refugi d'Estós.
Sortida Agost del 2011










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook