Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crestes. Mostrar tots els missatges

Pessons, Ríbuls i Montmalús

Sortida circular per la zona dels Estanys dels Pessons i coronant els cims propers : el pic dels Pessons, el Ríbuls Central i el Montmalús.
Volem donar rellevància a l'ascensió al Ríbuls Central per ser un dels cims amb una certa dificultat en coronar-lo.
Mapa de la sortida.






Sóc un convidat d'en Ricard, un antic runner reconvertit a l'alpinisme i amant de l'Alta Muntanya.
L'excursió no és llarga, ni amb un desnivell "important" ...per persones acostumades a l'alta muntanya (12 km de distància i uns 900 mts de desnivell).
Som en Ricard, la Merce, la Rosa, l'Anna, en Joao, en Jose, la Tere, la Laura, judit, l'Assumpta, Salut, en Juanjo i un servidor ...l'Andreu!
Hem quedat d'hora a l'aparcament de l'estació d'esquí de Grau Roig ...de baixada per la carretera del Port d'Envalira (prop del Pas de la Casa) ja tenim una vista del itinerari de tota l'excursió que farem aquell dia.



Deixem el cotxe a l'anomenat aparcament de "Cubil" de l'estació d'esquí de "Grandvalira-Grau Roig".
Del mateix aparcament agafem un corriol que enllaça amb una pista forestal. 



La pista forestal, i també pista d'esquí en temporada d'hivern, ens porta a l'inici de la ruta circular pels Estanys dels Pessons.
I com no pot ser d'un altre manera comencem amb l'"Estany Primer"



Estany Forcat.
En les fotos podem visualitzar els cims de Montmalús a l'esquerra, el Ríbuls al mig i el Pessons a la dreta.



Estany Rodó.
Aquesta ruta no té cap pèrdua, ja que la trobem senyalitzada com a GR-7 i també com GRP (Gran Recorregut de País).



Estany del Meligar.



Estany de les Fonts.






Després de l'Estany de les Fonts  hauriem de trobar l'Estany del Cap dels Pessons, però ens queda un pèl allunyat de la ruta i no li fem una resenya fotogràfica.
Si que trobem la bifurcació que ens senyala la ruta circular pels estanys i també la ruta en direcció al pic de Pessons.



Nosaltres anem en direcció al pic dels Pessons.



Primer haurem de remuntar les pendents  que ens portarà d'alt del cordal de la "Cresta del Gargantillar o dels Pessons".
Una senda prou trepitjada que fa ziga-zagues fins a superar la collada.






La cresta dels Pessons o del Gargantillar és fàcil de fer ...només caminar!
El primer cim que coronem és el dels Pessons, també anomenat com del Gargantillar.
Una foto colectiva de cim.



Si cliquem la imatge veurem una panoràmica de la zona.



Continuem la marxa en direcció al cim de Ríbuls. En la foto la "Portella dels Pessons".



Deixem la carena i baixem a buscar una canal herbosa molt dreta.
Encara que hem de parar atenció en la baixada, tampoc trobem passos difícils.





Aquesta és la canal de baixada en direcció al Pas de Ríbuls i després al pic de Montmalús.
En aquest punt el grup excursionista es va dividir ...els que volien fer l'exigent pic de Ríbuls Central i els que volien flanquejar-lo per sota i baixar per la canal herbosa.
La senyal vermella ens indica on vam atacar la cresta per pujar al Ríbuls Central.



En aquesta foto, a pocs metres d'arribar a la canal herbosa i amb una millor perspectiva, podem visualitzar els tres passos més delicats (en el track he possat dos, perque la llosa i el pas de -Iº són a tocar).



Aquest és el primer pas que trobarem d'una certa dificultat o si més no hem de parar atenció al superar-lo.
Nosaltres també vam trobar alguna roca que es movia!



Des de dalt del primer pas delicat hem de baixar fins a una bretxa i tornar enfilar-nos per la mateixa agulla del pic de Ríbuls Central.
La foto mostra l'itinerari que vam seguir i els dos següents passos a tenir en compte ...la Llosa i la grimpada de +Iº.



Tot i així continuavem amunt amb força facilitat.



Baixo del primer pas delicat fins a la bretxa i deixo la motxilla (ja que penso retornar per la mateixa ruta vull anar més lleuger) i grimpo per les últimes parets.
La foto és feta en un moment de la pujada i visualitza el camí per on vaig baixar a la bretxa.



Foto del grupet que vam coronar el Ríbuls Central: l'Anna, en Jose, la Rosa, l'Assumpta, en Ricard, en Juanjo i el que fa la foto ...l'Andreu.



Clicant la foto veurem una panoràmica de la zona.






Mentres jo tornava a la canal herbosa per baixar per ella i reunir-me amb el gruix del grup, els meus companys d'aventura continuavem ruta per la cresta.
Sembla ser que van trobar una placa rocosa força alta i d'un grau de dificultat força elevat, motiu per obligar a treure una corda que portava en Ricard i montar una espècia de ràpel. 
Ja no van continuar el cresteix, van baixar per un altre canal herbosa i amb una pendent molt dreta.
De camí al següent cim vam fer una parada al coll del "Pas de Ríbuls".



Després de recuperar a tots els integrants de la sortida, vam fer via en direcció al Montmalús.



Una foto colectiva al cim del Montmalús. 
També aprofitem per fer un mos.



Si cliques la foto s'obre una panoràmica de la zona.



Baixem a la collada de Montmalús (amb l'estranya escultura al ben mig) i d'aquí a l'estany de Coma Estremera.



La senda en direcció a la Coma Estremera es prou evident i trepitjada.



Arribem a l'estany de Coma Estremera i aprofitem  per refrescar-nos una mica i prendre un bany alguns.



Rodejant l'estany trobarem dos possibles rutes de tornada al cotxe: el camí de l'esquerra ho farem pel mateix camí del matí i el de la dreta baixa per un corriol que a l'hivern es converteix amb una pista d'esquí.



El corriol de baixada és converteix amb pista forestal així que ens apropem a les instal·lacions de Grau Roig.



Deixo el track d'aquesta sortida amb les seves respectives dades tècniques.
Powered by Wikiloc


Sortida Juliol del 2015






         Em pots seguir al Facebook!

Panoràmiques dels PirineusS.


la WEB de les nostres Panoràmiques

Clica la foto per entrar.


Hem aprofitat un racó del nostre bloc per possicionar l'entrada al Blog de PirineusS.
Es un somni difícil però no impossible. 
En aquesta web volem pujar les moltes panoràmiques, que hem anat fent al llarg de les nostres sortides, per reconèixer i recordar els grans moments i estones que hem gaudit mentres voltavem per aquesta inmensa serralada anomenada Pirineus...(el nom de PirineusS no l'hem triat per snobisme, sino per que Pirineus...amb una sola S,  ja tenia un domini ocupat)
Encara no tenim la web definitiva ja que ens sembla complicat de trobar els cims de manera ràpida i entenadora segons aquesta plantilla web. 
De totes maneres dispossem d'un cercador per trobar els cims desitjats (evidentment no tenim totes les muntanyes dels Pirineus,..però ho intentarem!).
Clica la foto per entrar.

També hem agrupat les muntanyes en quatre divissions geogràfiques dels Pirineus: Pirineus Aragó Occidental, Pirineus Aragó Oriental, Pirineus Andorra i Pirineus Catalunya. Podeu trobar els cims cercan-los amb aquests noms geogràfics en una pestanya lateral!
Aquestes panoràmiques porten la ubicació de tots els cims que envolten la muntanya on s'ha fet la panoràmica, si trobeu alguna errada en la possició de qualsevol pic, fes-m'ho saber per esmenar l'errada!!






         Em pots seguir al Facebook!

Pique Longue (Grand Vignemale)

Ascensió als pics de Petit Vignemale, Espalda Chausenque, Pitón Carré, Grand Vignemale (Pique Longue) i el Cerbillona. 
1ª Jornada: 
Sortida de l'aparcament de Pont d'Espagne en direcció al Llac Gaube, refugi d'Oullettes, coll Horquette d'Ossoue i final al refugi Bayssellance. Aprofitem l'aturada al coll per ascendir el Petit Vignemale. Desnivell total aprox. 1500 mts. 
2ª Jornada: 
 Sortida del refugi Bayssellance en direcció a la glacera d'Ossoue i assolim els pics de l'Espalda Chaussenque, Piton Carré, Grand Vignemale i Cerbillona (altres excursionistes o van completar amb el Pic Central i el Montferrat
3ª Jornada: 
 Retorn als cotxes pel mateix itinerari de la primera jornada, excepte que vam desviarnos per la glacera d'Ossoue a prop de la paret Nord del Vignemale. 
Mapa de la sortida.















Baixar track de Wikiloc:
(aquest track informa de tota la ruta que vam realitzar els tres dies de sortida)
Powered by Wikiloc





Sortim el divendres a mig matí en direcció Lleida-Osca-Sabiñánigo-Jaca-Cauterets-Pont d'Espagne. Tranquilament invertim més de 7 hores de cotxe. Després de sopar i abans de dormir arriben els nostres amics Josep i MªAntónia.
D'esquerra a dreta: Anna, Albert, Carme, Xavi i un servidor que fa la foto ...Andreu.





El dia següent ben d'hora començen a caminar pel GR 10, primer seguim el riu Marcadau que travessa un bosc amb successives cascades i després pel riu Gave des Oulettes que ens portarà fins el llac de Gaube. El dia es lleva esplèndit encara que la mèteo pinta malament per la tarda.










L'itinerari és molt evident i trepitjat, un lloc molt visitat per excursionistes i turistes. En poca estona i uns 300 mts de pujada trobem el lac de Gaube.









Recórrer la Vallée de Gaube pot ser màgic per molts amants de la natura i de l'alta muntanya. Ara passegem per una vall verda de l'herba dels prats, marron per les muntanyes més properes, pel blau intens del cel i el turquesa de les seves aigües, però en la distància albirem el color blanc i gris de l'alta muntanya, el xiu-xiueix del vent fred i l'olor de l'aventura ...ens acostem a la paret Nord del Vignemale.










El circ d'Oulettes (també coneguda com la paret nord del Vignemale) constitueix un marc excepcional que segur que no decebrà a l'excursionista més exigent.










Aquesta fotografia ens pot ajudar una mica per recol·locar les diferents muntanyes del massis. La fotografia més inferior situa la coneguda canal de Gaube "Couloir de Gaube" en aquest trencaclosques de neu, seracs, pedres i agulles. Encara que sembli imposible la canal de Gaube, i d'altres que no coneixem, són punt d'accés a molts pics del massis.
La canal vista des de dalt, des de la glacera d'Ossoue.









Dins del circ d'Oulettes trobem el refugi d'Oulettes de Gaube. En aquí fem una parada per contemplar el paisatge, fer fotos i picar alguna cosa, tot plegat ens ajudarà a recuperar forces per encarar la penúltima pujada.
Refugi Oulettes de Gaube.









Nosaltres no pujarem per la "Couloir de Gaube", si no que continuarem pel GR 10 direcció a la Collada "Hourquette d'Ossoue".
Després de recuperar forces l'Anna i la MªAntónia pugen amb més alegria.











Ja hem arribat al coll d'Ossoue (Horquette d'Ossoue). Tot i que som a prop del refugi de Baysellance i que el camí fa baixada, hem decidit de coronar el Petit Vignemale que també el tenim a prop ...peró de pujada!
El Petit Vignemale és a darrera de la colla, però el més proper  ...el de l'esquerra!










Ja hem coronat el cim, alguns han deixat la motxilla al coll i d'altres no ...però tots ens fem la foto de cim.
Cim del Petit Vignemale.











Aquí unes vistes dels cims que ens envolten.
Panoràmica Petit Vignemale.











A la vall de Gaube no hem trobat res de neu, al circ d'Oulettes molt poca (glacera d'Oulettes i glacera Petit Vignemale com a molt), però a la zona on som ara hi ha molta. Aixó ens ajudarà progressar per la glacera d'Ossoue sense estar pendent de les esquerdes i progressar sense encordar-nos.
De baixada del cim s'albira el refugi.












Arribem al petit refugi de Bayssellance, poc més de 50 places a l'estiu (que és guardat) i 40 a l'hivern (que és lliure). Després de sopar van arribar en Jaume  i en Josep, ells van sortir més tard de casa i van fer l'aproximació al refugi per la vall d'Ossoue (Gavarnie). Una ruta més curta i amb menys desnivell.
Refugi de Bayssellance.











Les vistes per la finestreta de la nostra habitació són impressionants. Després de sopar vam escoltar un fort "espetec" que va fer tremolar el refugi, vam saber que un serac del "Glacier des Oulettes" va trencar-se ...no podem imaginar-nos com s'habia de sentir des del mateix refugi d'Oulettes.
Els dos Vignemale junts des de la finestra del refugi!












El dia següent, també molt d'hora, iniciem l'ascensió en direcció a la glacera d'Ossoue. Primer ho fem en baixada sense grampons, però així que girem a la dreta per encarar la pujada a la glacera, ens els hem de posar.
El Taillón il·luminat pels primers rajos del Sol.











Els pics de Montferrat i Grand Tapou també il·luminats pel Sol. La cara de l'Anna també sembla il·luminada.











Alguns ja s'han posat els grampons i d'altres no, de moment la traça ajuda a remuntar la pendent sense molta complicació. El planning que vam confeccionar es dividia amb dues propostes: els que volien coronar moltes muntanyes i els que no. Els que desitjavem assolir molts cims ho teniem molt clar, remuntar glacera amunt i així que veiem un cim fàcil de fer el fem. És a dir coronarem els pics un a un, pujarem per la via més amable i sencilla de fer i baixarem pel mateix camí, sense complicar-nos massa.










Espalda Chausenque el primer cim del dia. En la foto som l'equip que vol assolir el màxim de cims posibles. En Josep, l'Anna i la MªAntónia al no pujar amb nosaltres continuen glacera amunt a un ritme més tranquil.
D'esquerra a dreta: Jaume, Miquel, Xavi, Carme i Albert.










Aquest primer cim (Espalda Chausenque) no va ser fàcil de fer però el vam fer, el següent  (Punta Chausenque) encara el vam trobar pitjor. Per les fotos ja veiem que encara que algunes crestes són netes de neu, la conca d'Ossoue és plena i es progressa molt bé.
Camí de la Punta Chausenque.











Vam intentar coronar el cimall de la Punta Chausenque i vam ser molt a prop, però no ho vam veure molt clar i vam donar mitja volta a pocs metres del cim. Així doncs que vam anar pel següent, el Pitón Carré. 
En vermell l'itinerari que vam seguir.











Abans de pujar al Pitón Carré vam fer una ullada a la Canal de Gaube ("Couloir de Gaube"). Com feia tothom vam seguir la traça de les petjades que s'acostaven a unes roques que feien de balcó











Aquí tenim diferents moments del nostre pas pel mirador de la canal,  aquestes fotos mostren que teniem tot el temps del mont i gaudiem de l'entorn sense extrés.












Acabada les sesions de fotografia, enfilem muntanya amunt  en direcció al Pitón Carré. 
En Jaume en el moment de la pujada al Pitón Carré.











 La pendent de pujada al cim també era molt empinada però més curta, i on si que vam utilitzar el piolet per assegurar la grimpada. Darrera dels companys el cimall del Grand Vignemale o Pique Longue, la pujada la farem per la vessant W que és la ruta normal.
Cim del Pitón Carré.








No vam trobar un camí evident ni clar per coronar el Pique Longue, si que vam veure moltes traces que s'enfilaven muntanya amunt i bastants muntanyencs grimpant (amb piolet, casc i grampons) aquí i allà per la zona que millor li semblaven per pujar a dalt.
Tampoc vam pujar directament al cimall, si no que ho vam fer a l'aresta i després vam crestejar (vigilant molt alguns passos aèris i també a la gent que anava i tornava) en direcció nord fins coronar el cim.
Aquesta paret ens va costar més esforços que les altres, però també vam fer cim. La Carme i l'Albert en el moment de la feixuga pujada.











Foto de cim amb els que som aquell moment, l'Anna, en Josep i la MªAntónia han fet cim abans i ens esperen a baix.
Cim del Pique Longue. Davant l'Albert i darrera d'esquerra a dreta, en Miquel, l'Andreu, en Jaume, la Carme i en Xavi.












Aquí podem contemplar unes vistes dels cims veïns.
Panoràmica Grand Vignemale.








Tornem al flaqueig per l'aresta per anar a buscar la pendent de baixada a la cubeta de la glacera.  Encara que la cresta és ample i fàcil, els molts muntanyencs que hi han i alguns passos delicats i aèris que trobem, ens obliga anar a poc a poc.
La Carme esperant torn per prosseguir el seu camí. El cim del davant és el Clot de la Hount i que tampoc el pujarem.













Aquí tenim una visió més ampla del "camí" d'accés al Pique Longue, encara que la perspectiva ens dóna una inclinació poc real de la forta inclinació d'aquesta pendent. En tot cas la pujada i baixada dels muntanyencs és un tot un espectacle.












De camí a la Collada Cerbillona agafem unes fotos dels cims que ja hem fet. També tenim una perspectiva diferent d'aquests últims pics i dels itineraris utilitzats. 










Ja ens hem reunit amb el resta del grup, els companys que només volien fer el Gran Vignemale-Pique Longue, i enfilem glacera amunt en direcció al coll del Cerbillona.  Ara, Però, ens abandonen en Miquel i en Jaume (ells van pujar per la vall d'Ossoue) que han d'estar de tornada a casa.
Tot el grup que va sortir del pont d'Espagne al col del Cerbillona. El que fa la foto també conta.













Com veiem que el pic Cerbillona és a prop anem cap allà. Com es veu en la foto la traça que hi ha ens ajuda remuntar la forta pendent, i no hem de treure piolet. 
Pic Cerbillona.














Alguns de nosaltres van continuar sumant Tresmils ...en Josep, l'Anna i jo decidim de fer mitja volta i tornar al refugi per les traces que creuen la Glacera d'Ossoue. 
Mentres davallem podem observar la progressió dels nostres companys per la cresta.
Crestejant direcció P.Central i Montferrat.












Arribem al refugi ...sopem i a dormir.
Refugi Bayssellance.












El dia següent, ja no tant d'hora, ens acomiadem del refugi i de la zona. Tampoc anem amb molta presa ja que avui dormirem a la furgo nosaltres i ells en algun camping i demà farem més muntanya.













Enfilem camí en direcció  al coll d'Ossoue. En la foto veiem els dos Vignemales a l'esquerra del coll.
Els primers en arribar es destaquen amb el fons.











Des del coll davallem pendent avall. Primer passarem pel "Glacier du Petit Vignemale" (i no per la traça del GR 10) i acabarem al "Glacier des Ouletes".












Som a la glacera du Petit Vignemale i al fons es veu la canal de Gaube. La cara de l'Anna semblava recordar el serac caigut feia dues nits ..ui, ui !











Última fotografía de la pared Nord del Vignemale.
"Glacier des Oulettes"












De tot el cap de setmana passat a la zona, aquesta baixada tocant les parets de la Cara Nord del Vignemale i per les dues Glaceres, va ocasionar dubtes en alguns del grup ...les pendents, l'asentament de la neu, els seracs, les roques, les esquerdes.
Al final tots contents!
"Glacier des Oulettes"













Si, si ...un cap de setmana per no oblidar!
"Vallée de Gaube"

Sortida Juny del 2008






         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook