Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal del Cavall. Mostrar tots els missatges

Canal del Cavall

Aquesta és una canal molt oberta i exigent de la Muntanya de Montserrat, per aixó pot resultar una canal delicada en la seva progressió pel pati que gaudirem els primers 150 o 200 mts de grimpada.
En situacions de molta humitat, gel o pluja millor evitar fer-la, si hom pateix de vertígen o no està acostumat a passos aéris també millor fer-la amb material per assegurar (baga d'ancoratge o instal·lar cordes d'escalada) ..en tot cas és aconssellable de portar casc!
Mapa de la sortida.






Deixo el cotxe a l'aparcament del Monestir de Santa Cecilia i prenc el camí de l'Arrel (GR 4 i GR 172) en direcció al Monestir de Montserrat. 
Aquest camí és molt utilitzat pels excursionistes que visiten la Muntanya de Montserrat, i volen fer un tomb per les rodalies de manera segura i senyalitzada.
Per esquematitzar la foto puc dir que surto de Santa Cecilia (aprox. als peus del mirador del Moro) i em dirigeixo pel camí de l'Arrel en direcció al Monestir de Montserrat ...camí que passa pel costat del Cavall Bernat.






Sota mateix de la imponent agulla del Cavall Bernat trobarem el torrent per on desaigua la canal del Cavall Bernat.
Diuen que el nom original era de "Carall rampant" (en rel·lació a la forma fàlica de l'agulla) com aquest nom no era correcta pels religiosos del Monestir de Montserrat el van canviar per l'actual
Enfilarem la torrentera amunt ..fàcil de fer!


Sortim de la torrentera arbrada i ja albirem l'inici de la canal equipada.
Una grimpada, sense corda i sencilla de fer i ens col·loquem als peus de la primera corda que trobem.
Aquest pas és un llarg tram de més de 35 mts i amb dues cordes consecutives.


Arribo a la segona corda i continuo pujant.
Semblaven cordes dinàmiques ..tot i aixó, però,  la grimpada era sencilla!






Finalitzat el primer tram de dues cordes ensopego amb "La Corda" del segon tram. 
Una grossíssima corda de 30 o 40 mm de gruix!
 Aquest tram el podríem subdividir amb tres subtrams i amb distintes cordes cada subtram.
Que complicat, no? ..bé aquesta grossa corda (de vegades acompanyada d'altres cordes de 10 mm de diàmetre) té una llargada de més de 60 mts i s'enfila recta amunt fins a una reunió amb dos parabolts. Atenció que el cargol d'un parabolt (foto dreta) està fora del seu lloc!!


Al costat de la reunió de la primera corda, trobarem un altre reunió amb dues cordes nuades de 10 mm de diàmetre. 
Aquest llarg ens porta a un flanqueix lateral d'uns 20/25 mts.


El flanqueix va pujant progressivament per unes lleixes o cornises molt inclinades, una mirada enrera ens mostra les parets que hem superat.
El pati és considerable i qui no està acostumat a aquests passos la grimpada pot resultar complicada, per aixó és millor de portar material per assegurar.


El flanqueix lateral acaba amb l'inici d'un altre tirada de corda gruixuda (35 o 40 mm de diàmetre)  i que es torna a enfilar més de 60 metres amunt.


Sempre podem contemplar algun escalador pujant les parets del Cavall Bernat.


Ja som al final d'aquest llarg i contínuo segon tram.






Em semblava que ja era a dalt, peró no, encara quedaven tres trams de corda més ..aquests, però, més curts!
Un altre tercera i última corda "Extra" de 35/40 mm de diàmetre.
Uns 15/18 mts de pujada i un flanqueix lateral de 3 o 4 mts.


Com no podia ser d'un altre manera els assidus d'aquestes contrades controlen les meves passes.


Quart tram.
Cap problema per superar el tram, a part d'aquesta corda nuada tenim l'ajuda de matolls, arrels i braques ..i res de pati!


Cinquè i últim tram.
La foto de la dreta mostra on està lligada la corda, si tombem a l'esquerra ja som fora de la canal del Cavall.






Ja sóc dalt de la canal del Cavall.
El Cavall Bernat des d'un turó pròxim.
Els escaladors de l'esquerra fan la via Reina-Montesinos directa al cim del Cavall Bernat.






La tornada al cotxe la faré baixant per la canal de Sant Jeroni.



Comentar que em vaig trobar en Jaume i la Isa a l'Ermita de Sant Jeroni.
Aquests amics i companys "Xiruquerus" són els guanyadors absoluts de la Lliga de Ral·lis d'Escalada de la FEDME 2014.
El de l'esquerra sóc jo!






Com a final deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Març del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook