Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya -Andorra-. Mostrar tots els missatges

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






ANDORRA pas a pas

Andorra 
12 ascensions a l'estiu i 4 ascensions hivernals
Andorra és terra de muntanyes i de valls amagades, fascinant i remot indret situat al bell mig dels Pirineus. Aquest és un dels països més antics d'Occident. També és un dels més petits d'Europa i a la vegada un dels més muntanyosos, si no el que més. Andorra és una petita illa amagada entre altes muntanyes, que s'enlairen fins a gairabé tocar el cel dels tres mil metres. El pic de Comapedrosa, amb 2.942 mts, n'és el punt culminant. En aquest post hi trobareu una primera entrega de 12 ascensions en època d'estiu i 4 ascensions a l'hivern. La dificultat varia entre fàcil, moderat i difícil   ...de totes maneres si hom és avesat al senderisme d'Alta Muntanya totes aquestes excursions són aptes i accessibles a ell.

Clica la foto desitjada per entrar a les excursions!
Image Map











         Em pots seguir al Facebook!

Siscaró i CabaNETA

Des del Pont de la Baladosa, al final de la Vall d'Incles, podem visitar moltíssims indrets i racons encissadors i d'una gran bellesa. 
Escobes, Anrodat, Ciscar, Juclar, Rulhe ...molts d'aquests noms fan referència a muntanyes, d'altres a estanys i uns pocs a crestes. En aquesta sortida els veurem tots, les Basses del Siscaró, el pic i el Cap del Siscaró i també la cresta que els uneix. 
Allargarem l'excursió fins a visitar els sencills pic de la Cabaneta i el Roc Meler, i tornarem al cotxe per la serra del Mig i el GRP.
Mapa de la Sortida.



Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Aparquem el cotxe en una petita "esplanada" al costat del pont de la Baladosa, al final de la Vall d'Incles.
Atenció amb les restriccions en la circulació de la petita carretera que uneix el poble de Soldeu (pont d'Incles) amb el pont de la Baladosa:
Prohibit de circular en direcció al pont de la Baladosa de 09:00 - 18:00.
Lliure accés pels vehicles que surten del pont de la Baladosa en direcció al pont d'Incles.
La pernocta també està prohibida a l'aparcament del Pont de la Baladosa, normalment un vehicle de la policia inspecciona la zona de 21:00 a 22:00.
Pàrquing del pont de la Baladosa.






Sortim de l'aparcament en direcció Llevant, remuntant el riu d'Incles. En poca estona arribem a una bifurcació que ens adreça a la dreta, en direcció als estanys del Siscaró i ara seguint el curs del riu del Siscaró.
El rètol de la foto superior ens indica els estanys del Siscaró a la dreta, i el refugi a l'esquerra. Nosaltres direcció al refugi o cabana del Siscaró.






El refugi o cabana del siscaró té capacitat per unes deu persones, és lliure i disposa de dues estances (una com a dormitori i l'altre com a menjador amb llar de foc)
Refugi o Cabana del Siscaró.





El camí de pujada al pic del Siscaró pasa per davant del refugi i continua remuntant les pendents de darrera del mateix. A l'estiu és fàcil de seguir la traça del corriol, i el trobarem fitat i amb marques grogues.






Aquesta sendera o corriol ens portarà a una zona bastant visitada pels excursionistes a l'estiu, una zona amb petits i no tan petits llacs com són les Basses del Siscaró.
Les Basses del Siscaró.





En la fotografía anterior ja hem vist la localització del pic del Siscaró, el nostre principal objectiu.
També podem veure o intuir el camí a seguir per arribar a la portella del Siscaró. 
Fins a la collada anirem trobant fites i marques grogues.





Ja som a la collada i ara ve el que pot semblar-nos el més difícil fins ara.
Res de tot aixó és veritat, la pujada és sencilla i sense passos exigents ni complicats ...aixó si haurem de posar les mans en més d'una ocasió.
Nosaltres vam envoltar el pic per la seva vessant Est per on semblava que hi havia un coll i s'intuïa més fàcil, però la baixada ho vam fer directa a la portella del Siscaró ja que no vam veure dificultats extremes.





Repeteixo que la pujada al cim  és sencilla i sense passos exigents ni complicats ...aixó si haurem de posar les mans en més d'una ocasió.






Ja dalt del cim.
Cim del Siscaró.





I les vistes des del Siscaró.
Panoràmica Siscaró.





Després de moltes fotos tornem a la portella del Siscaró i davallem directes al coll.






La cresta que ve ara, que porta de la portella fins la Tossa del Cap de Siscarró, comença de manera inocent i fàcil, però aviat hem de guardar els bastons i posar les mans.






Les primeres agulles que trobem, baixes i amples, les flaquejem primer per la dreta i després per l'esquerra. Les següents agulles (aquestes afilades i altes) les superarem per dalt, seguint alguna fita dispersa i visualitzant les grimpades més amables.
Per no resenyar una descripció monótona i poc clara del progrés per la cresta, posso dues fotografíes de la mateixa des de dos perspectives diferents.
Una vista de la cresta des de les Basses del Siscaró. 
Cara o vessant W.

Vista de la cresta des del pic de la Cabaneta. 
Cara o vessant E.





Torno a repetir, tot i fer-me pesat, primer trobarem dues agulles baixes i amples que les superarem flanquejant-les, primer per la dreta i després per l'esquerra.
Les tres següents agulles són més altes i les superarem, mes o menys, per dalt (es pot visualitzar, de baix estant, la millor zona de pas)
Atenció amb la primera agulla afilada i alta que trobarem, nosaltres vam trobar de baixada el que els escaladors anomenen "dièdre" de roca.
La dificultat pot ser de IIº, però al ser de poca altura i sense caiguda, jo li donaria una dificultat de Iº/+Iº.





Ja hem superat les agulles comentades i de sobte ens trobem amb un enorme i inexpugnable bloc rocallós (també l'anomenarem agulla).
Vam veure cintes a la roca amb forma de reunió i també vam visualitzar una canal molt dreta per enfilar-nos i superar el bloc o agulla (senyals de color verd) ...però era molt dreta i enfilada i no ens vam atrevir a pujar per aquí!
També vam veure una fita al flanc inferior dret del bloc, i cap allà vam baixar (senyals de color vermell).






Només haurem de vigilar en no relliscar si l'herba es humida o mullada, perque la baixada i la posterior pujada no és gens complicada.
En primer pla trobem la fita que vam veure des de dalt i en vermell l'itinerari de baixada.






Ja hem superat la cresta i arribem a la Tossa del Cap de Siscarró i amb unes vistes impressionants. Com els tenim a prop també visitem els cims de la Cabaneta i el Roc Meler.






Abans d'abandonar aquesta carena de cims no podem deixar de contemplar alguns dels llocs que observem des d'aquí.






Però si hom vol tenir i gaudir de més vistes, només ha de clicar els enllaços corresponents per tenir diferents panoràmiques.
Panoràmica des del cim de la Tossa del Cap de Siscaró.
Panoràmica pic de la Cabaneta.
Panoràmica des del cim de Roc Meler.






Ja és hora de tornar i davallem serra avall (Serra del Mig) per anar a trobar els estanys de les Canals Roges i del Siscaró.
Estany de les Canals Roges.





A prop dels estanys trobem el camí del GRP que ens portarà al refugi del Siscaró i des d'aquí, pel mateix camí de pujada del matí, davallarem fins al pont de la Baladosa on tenim el cotxe.
Sortida Agost del 2015.

PD: En aquesta sortida vaig patir dues caigudes a causa dels lligaments laxes dels meus genolls, una de baixada del Siscaró i la segona abans d'arribar a l'agulla on hi ha el pas de +Iº.
En la segona caiguda vaig notar que alguna cosa no anava bé.
Vaig poder acavar l'excursió perfectament, però ja vaig pensar i decidir de portar aquest "cascat" genoll al mecànic.
Bé, espero que no siguin molts mesos de baixa!










         Em pots seguir al Facebook!

Pic del ThoumaSSET

Aquest singular pic francés el pujarem per la ruta normal, és a dir per les pendents de la vessant Nord: fàcils, practicables i amb fites.
 La baixada serà pels contraforts rocallossos que s'estenen en direcció Est fins a trobar un cordal de pics més baixos. En la baixada hem d'estar atents en trobar les moltes fites que ens senyalen els passos més dòcils o corriols practicables i fàcils de fer ...nosaltres no vam trobar cap dificultat!
Mapa de la sortida.


Baixar el track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc






Deixem el cotxe al pàrquing de Sorteny, en aquella hora encara és fàcil de trobar lloc.






Abandonem l'aparcament en direcció Nord, per un camí que remunta tota la vall de Rialb.
És una camí molt freqüentat per coronar, a part del Thoumasset, l'inconfusible pic de Font Blanca.






A prop del refugi de Rialb i seguint la senda per la que anem pujant i que va paral·lela al riu de Rialb, trobarem la primera bifurcació important, i és a tocar d'un pont de fusta.
La senyal del rètol és molt clara: a l'esquerra pugem direcció al Font Blanca i a la dreta anem o a port de Siguer o de Banyell, que flanquegen el pic Thoumasset.






A cinc minuts del pont trobem la segona bifurcació. 
Nosaltres agafarem el camí de l'esquerra com el de pujada i el  de la dreta com el de tornada o baixada.






Remuntem les pendents i ens col·loquem a la collada del Port de Siguer.
Anem direcció al Thoumasset i a l'igual com el que hem pujat, el camí a seguir continua sent fitat i molt evident.






Així que ens acostem veiem un espectacular i formidable estany als peus de pic Thoumasset ...l'Estany Blau.
Envoltem l'estany per la seva ribera esquerra i també amb una sendera prou evident i fitada.






Arribem a l'extrem opossat per on hem començat i remuntem una tartera practicable en direcció al coll (sense nom) més proper al pic del Thoumasset.
Atenció en no sortir al coll (també sense nom i a la dreta de la fotografía) més allunyat al pic, després ens obligarà flanquejar una agulla incòmoda per tornar a sortir al coll més proper.






Després del coll sense nom girem a la dreta i enfilem les pendents direcció al cim.






Encara que trobem fites disperses podem remuntar la pujada per allà on ens vingui bé, són pendents practicables i fàcils de fer.






Després d'una bona pujada arribem dalt del cim.






Clica a següent fotografía per veure les vistes que hom pot tenir dalt del cim.
Panoràmica Thoumasset.






Després de moltes fotos dalt del cim toca baixar i ho farem per la vessant oriental (concretament  direcció S-E).
Per aquesta vessant veurem que la muntanya cedeix en direcció a l'estany del Solanet.






Aquesta baixada podem dir que és el més exigent i delicat que hem trobat durant tot el dia, però a part d'algun passet curt,  com el de la foto (màxim +Iº, -IIº), la resta fàcil o moderat.








Davallarem les pendents amb tranquilitat i sense presa, visualitzant el "camí més amable" de baixada i seguint les moltes fites que anirem trobant.
Nosaltres en alguna ocasió vam haber de recular per reorientar-nos i canviar de "camí".
Si fem bé la baixada (ignorem si hi han altres zones practicables de baixada) arribarem  a un cordal muntanyós que s'estén més enllà, en direcció a llevant, concretament a una bretxa que sembla un coll (sense nom).






Una vegada arribem a la bretxa o coll (sense nom) girem a la dreta (direcció Sud) i davallem cap a l'estany de Solanet.
En el coll, al recer del vent, aprofitem per fer un mos!






Mentres anem baixant visualitzem el recorregut que haurem de fer per arribar al Port de Banyell.






Arribem a la collada del Port de Banyell sense dificultat.

Última mirada al Thoumasset.






Des del Port de Banyell davallem per les anomenades "Aspres de Banyell" en direcció a la Vall de Rialp.
Les vistes mentres baixem són impressionants.
L'itinerari de color vermell marca la ruta seguida per tornar al cotxe, (atenció que des de la bifurcació cap avall ja l'hem fet al matí) la senyal curta de color blau és la direcció agafada a primera hora per anar al Port de Siguer i després al pic de Thoumasset.






Davallem tranquilament per la vall mentres contemplem els diferents aixoplucs i recers que trobem per la zona: el refugi de Rialb, la cabana dels Planells de Rialb...






Aquesta sortida ens la va descriure un excursionista andorrà al cim del Font Blanca, i amb el mateix itinerari que hem fet avui, ens la va recomanar com una de les millors i més interessants de la zona. 
L'excursió si que és exigent i un pèl llarga, però descobrirem racons nous, passos asequibles i divertits, i gens massificat.
Apa adéu, fins la propera aventura.

Sortida agost del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook