La Mola de LORD ~ Òrrius Team

La Mola de LORD

Òrrius Team dimarts, 2 de gener del 2018

Entre el Port del Comte, la Serra de Busa i el Clot de Vilamala s'aixeca un bloc muntanyós de roca conglomerada coneguda com la mola de Lord. El cim és un gran altiplà envoltat de cingles. En aquesta esplanada cimera, entre prats, gespa i vistes excepcionals, s'aixeca el santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat per una comunitat catòlica contemplativa formada per sacerdots, laics i laiques, i on accepten estades en règim d'hostatgeria sempre que respectin les costums de la comunitat, que són la meditació, reflexió i la pregària.

Santuari de Lord al capvespre.

Mapa de la sortida.

Fitxa tècnica

Distància:.................................................................. aprox. 17.00 km.

Temps:........................................................ 9 hores amb moltes parades.

Desnivell:................................................................. aprox. 1.000 mts.

Dificultat:.............................................................................. fàcil.

Circular:.................................................................................... Si.

Cartografía:............................................... alpina_vall_lord_port_del_comte.

Observacions:......................................................... Aquesta excursió la vam completar amb poc més de 9 hores, però es pot fer amb 6 o 7 hores o menys, nosaltres ens vam entretenir molt per resenyar els "waipoints" i compondre les panoràmiques.
No trobarem cap indret de difícil accés o transit.

Baixar track de Wikiloc:

Aparquem la furgoneta davant de l'ermita romànica de sant Serni del Grau, en una esplanada gran i al costat de la carretera que conecta la població de Sant Llorenç de Morunys i la mola de Lord.

La ermita és envoltada per un alt mur de pedra, i en el seu interior empara un cementiri amb unes poques tombes.

Agafarem la pista forestal que passa pel costat esquerra de l'ermita, i que davalla en direcció a Sant Llorenç de Morunys, també trobarem marques del GR 7.

Pocs metres de l'ermita abandonem la pista (i el GR 7) i agafem un corriol mig amagat que passa per dins del bosc de la Torreta.

Hem de vigilar si agafem aquest sender, ja que més endavant el trobarem tallat a causa de les obres d'una finca privada. Si no portem track de la sortida i desconeixem la zona, ens desorientarem.

Sortirem per un lateral del sender i enllaçarem a una pista que tenim a vista.

Es veu que han fet obres per la zona i han modificat lleugerament el sender per on teniem que passar. Tot i així el track que portavem elaborat ens va ajudar moltíssim a trobar el camí perdut.

La pista veïnal mena als patis de dues finques privades.

Nosaltres evitarem entrar en propietat privada, i triarem un corriol mig amagat entre les dues finques, sempre amb l'ajuda del gps.

Continuarem davallant fins arribar a la torrentera de la "Rasa de les Valls". Des d'aquí enfilarem camí per la serra de Malagana amunt, fins arribar d'alt.

Una vista de la població de Sant Llorenç de Morunys, mentres remuntem la serra o cinglera de Malagana.

Mentres pugem haurem de trobar marques de color groc, si és així anem en la bona direcció. Un cop a dalt trobarem les marques que davallen per la canal del "Colader".

Girem a l'esquerra i baixada forta.

El camí rocós no sembla trepitjat, però si que veurem les marques de color groc que hem de seguir.

Després de la baixada pel "Colader" (poc més de 50 mts), tornem a pujar en direcció al turó de la "Roca de Malagana".

En aquí s'afageix el color verd, a la ruta a seguir.

En la pujada trobarem un esperó rocós que ens serveix de mirador.

Panoràmica des de l'esperó, mentres enfilem el camí en direcció a les proximitats de la "Roca de Malagana".

Una vegada d'alt, trobarem una pista forestal en desús que agafarem.

En la foto de dalt veiem, la cinglera de les "Canaletes" amb el turó del "Codó" a l'extrem oposat. En el retorn passarem per sota d'aquest turó i la cinglera.

Fora de pista fem una visita ràpida a un altre mirador de la zona de "Malagana".

Mirador a prop del cim de "Malagana".

La pista forestal que seguim ens portaria fins a la carretera de la mola de Lord. Nosaltres, però, l'abandonem per continuar per un corriol a mà esquerra.

Abandonem la pista per un corriol molt discret, sort en tenim que hi ha un pal indicador que ens el localitza.

Encara que trobem indrets rocosos que disimulen o amagen l'itinerari a seguir, les fites i marques ens ajuden a continuar per l'itinerari correcte.

De camí al cim del Tossal del Santuari fem una aturada per composar una panoràmica de l'itinerari realitzat per la serra de Malagana, així ens fem una idea per on ens trobem i trepitgem.

En vermell l'itinerari de la ruta.

Cim del Tossal del Santuari o de Vallonga.

Deixem el Tossal i continuem el camí, ara de baixada. De lluny veiem la mola rocosa de Lord, i el camí que haurem de pujar per arribar a dalt.

Atenció a la foto de dalt! El camí de pujada des de l'aparcament del "Collet del Santuari" és incomplet. Falta la meitat inferior de la paret.

Abandonem la senda que puja al cim del Tossal i ens incorporem a la carretera que mena a l'aparcament del santuari.

Arribada a l'aparcament del santuari, també conegut com el "Collet del Santuari.

El mateix aparcament vist des del mirador de la Creu.

Després de creuar una gran portalada de ferro, el camí de pujada segueix una viacrucis (camí que enllaça diversers creus que representen els diferents moments de la vida de Jesús des del seu empresonament fins a la seva crucifixió) empedrat i amb escales amples, que va pujant progressivament.

Inici camí de pujada.

A l'esquerra de la foto (imatge superior) veiem la primera creu del viacrucis.

La pendent progressiva i la millora del camí, fan que la pujada sigui fàcil de fer.

En l'últim tram de pujada trobarem una tanca, possiblement per evitar que el bestiar que volta per la plana de Lord pugui passar. A l'entrada del conjunt trobarem un gran canó que commemora les guerres carlines.

A la dreta de l'entrada trobarem la petita capella o oratori de Sant Pere Màrtir, i darrera una caseta que allotja el motor que fa possible el funcionament d'un carregador aèri per pujar aliments o altres necessitats dels monjos del santuari.

La fotografia en marc vermell, és la plataforma que s'utilitza per carregar qualsevol i pujar-lo dalt de la mola de Lord.

A l'esquerra de l'entrada, i passat unes edificacions del santuari, hi ha el cimall de més altura de la mola de Lord, (1.189 m) conegut com "la Troneta". En aquí trobarem instal·lada una creu de grans dimensions, i és el lloc perfecte per gaudir d'unes excepcionals vistes de la comarca.

Vista nord.

Vista est.

El temps és bo i la visibilitat perfecte, però bufa un vent molt fred i quan de vegades algun núvol amaga el sol la temperatura baixa força. Així que quan fem les fotografies necessaries abandonem el mirador i davallem en direcció a l'església del santuari de la Mare de Déu de Lord.

En el pati del temple el vent no bufa tant fort i aprofitem per fer un mos.

No ens entretenim molt per la zona, el fred ens obliga a moure'ns. Mentres agafem el camí de sant Jaume veiem que les edificacions són en bon estat o han passat obres de restauració. De persones hem vist poques, dues parelles i un gos que també han aprofitat de dinar alguna cosa al l'era del santuari.

La tanca i la porta són per tenir controlat el bestiar que hi ha per plana de Lord. Si les creuem, és bo de deixar tancades les portes d'accés.

Després d'una ràpida visita de l'ermita de sant Jaume davallem pel "Grau de Baix de les Cases" en direcció a la baga de Sallord.

Ermita Sant Jaume.

Baixada pel Grau de Baix de les Cases, o també conegut com "Grau de Sallord".

De baixada aprofitem per visitar un parell o tres de racons interessants de la cinglera.

Mirador de Josep Casas.

Baumes.

Mirador de Verger.

Continuem davallant fins a la plana o baga de Sallord. En la baixada trobarem alguna cruïlla o bifurcació que no haurem de fer cas, nosaltres cap avall.

Al fons el pantà de la "Llosa del Cavall". Fixeu-vos com a baixat el nivell de l'aigua.

Pista principal de Sallord.

Masia de Sallord.

Ja som a la plana de Sallord i ens dirigim a la rasa de Torroella i posteriorment enfilarem camí cap al "Pla de Sòbol". Un altiplà situat a 1.213 mts i que domina la "Mola de Lord" per la vessant de ponent.

Vistes de la "Mola de Lord" des dels "Camps de Sallord".

Primer comencem per la Baga de Sallord, després pels Camps de Sallord, fins arribar a la rasa de Torroella. Tot això representa envoltar la mola per la vessant meridional fins arribar a la rasa o torrent de Torroella. En aquest torrent mirarem de trobar el corriol que enfila per un camí anomenat "Canal del Cargol".

La "Canal del Cargol" és un corriol un pèl emboscat i poc definit al principi, es a dir, que ens pot costar un mica de trobar. Una vegada estem orientats sobre la seva petjada arribarem a les ruïnes del Mas Torroella.

Ruïnes del mas Torroella.

A mida que anem pujant, les vistes del santuari de Mare de Déu de Lord són més evidents i clares.

Com ja hem comentat abans, nosaltres enfilem camí en direcció al "Pla de Sòbol", un altiplà situat a 1.213 m.

No trobarem marques de pintura per seguir el camí correcte, hem de consultar la ruta del track que coincideixi amb el camí que trepitjem. El camí flanqueja la serra per la vessant meridional i s'enfila d'alt de l'altiplà pel cantó sud-oest.

El camí és força evident i amb alguna fita dispersa.

El camí de pujada es fa bé i no és perdedor, de vegades és planer i d'altres zigzagueja per remuntar parets rocalloses. En una d'aquestes parets trobarem l'anomenat "Mal Pas", un inocent pas aèri amb un passamà rudimentari i simple.

Mal Pas de Sòbol.

Exemples de la simplicitat del passamà.

A mida que anem pujant trobarem més fites a seguir, i aquestes ens menan direcció nord. En la distància, i ja d'alt de la plana, veiem les ruïnes del mas de Sòbol.

Mas de Sòbol.

Des de la plana veiem algunes vistes properes, principalment de la vessant est.

A l'esquerra la serra d'Ensija nevada, al centre el santuari de Lord il·luminat amb els últims raigs del Sol, i a la dreta el perfil del massis de Montserrat.

Atenció!

Alleugerim el pas que s'ens fa tard i el Sol vol marxar a dormir.

Camí de retorn per la serra de Sòbol.

L'itinerari que voliem fer passava per alguna bauma i alguna torrentera propera, però s'ens feia tard i vam anar per la ruta segura. Al final de la serra de Sòbol passava el GR 7 que és un sender més evident i poc perdedor, i per allà vam tornar al cotxe.

Davallem pel camí en direcció a Sant Serni del Grau, on tenim la furgoneta. La llum solar começa ha minvar i accelerem el pas.

Una vista de la serra de Sòbol des del camí (GR 7) de baixada.

Ja amb poca llum travessem la canal del "Roc Foradat".

Amb la llum que tenim hem de fer una exposició forçada.

Què és el Roc Foradat!

Es tracta d'una curiosa escletxa que fa el cingle. S'explica que antigament, quan aquest camí era la via de comunicació amb Solsona, es va haver d'excavar la roca en el seu punt més estret per tal que hi passessin els matxos carregats amb alforges. El nivell del terra actual és inferior a l'original ja que amb el temps es va anar arrencat els rocs que formaven part del paviment.
En aquest Grau hi ha un forat on, segons la tradició, va ser trobada la Mare de Déu del Grau, venerada a l'ermita de Sant Serni del Grau.

Fotografia del Roc Foradat de dia.

Ja a les fosques arribem al cotxe, amb ganes d'endreçar-nos i sopar quelcom. Al fons l'ermita amb l'ornamentació típica de nadal. Per cert el forat, on la tradició diu que va ser trobada la Mare de Déu del Grau, no el vam localitzar.

Sortida Desembre del 2017.

Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)

Total de visualitzacions de pàgina:

La Mola de LORD

Deixa un comentari

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

Pel·licula

Feed

SS

pop-up facebook