Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 4 de setembre de 2016

El Col de Tentes (2200 mts) el trobarem al Parc National des Pyrénées (França) i molt a prop del circ de Gavarnie. En aquest coll s'arriba en cotxe i és a tocar d'un bon grapat de cimalls de més de tresmil metres d'altura (Gabietos, Taillón, Casco, Torre de Marboré, Espalda, pics de la Cascada, Marboré, Cilindre ...). L'excursionista ho té molt fàcil per assolir aquests cims i estar de tornada al cotxe al vespre.
Nosaltres visitarem aquesta contrada, per recordar excursions passades i també per contemplar una panoràmica dels pics que hem anomenat abans per la cara nord, i ho farem coronant dos pics discrets com són el pic de Tentes i de la Pahule. Són de cota discreta (aprox. 2300 mts), però nosaltres els farem des del refugi de Bujaruelo que està a 1300 mts d'altura.
Mapa de la sortida.




Fitxa tècnica
Distància:..................................................................... aprox. 18 km.
Temps:................................................................. 8 hores amb parades.
Desnivell:.................................................................. aprox. 1300 mts.
Dificultat:......................................................................... moderada.
Circular:................................................. només capçalera barranc Lapazosa.
Cartografía:........................................ alpina_ordesa_y_monte_perdido_2014.
Observacions:............................. No trobarem cap dificultat per orientar-nos per les diferents zones de pas.



Baixar track de Wikiloc:







Com ja hem dit começarem la sortida des del pàrquing que hi ha a la plana del Mesón-refugi de Bujaruelo (1300 mts), també hi ha un camping que vam aprofitar per allotjar-nos amb la nostra Furgo-Camper.
En la fotografia superior veiem la zona del camping (Bujaruelo) per a campers i autocaravanes, a l'esquerra l'edifici de serveis del camping i al fons el Mesón-refugi.


Mesón-refugi Bujaruelo.







Al costat mateix d'aquest paratge discorre les aigües del riu Ara, nosaltres travessarem el pont de Bujaruelo i enfilarem la boscosa senda (GR T-30) que ressegueix les torrenteres de Sandaruelo i Lapazosa.
Aquest senda, que porta fins al Puerto de Bujaruelo, la trobarem a l'altra costat del pont.
Pont romànic de Bujaruelo.

Després del pont enllaçarem amb el GR T-30 (HRP en frances).


Aquests pals indicadors d'orientació els trobarem al costat del pont de Bujaruelo







La senda es veu molt traçada i evident, amb un primer tram boscós i entre parets de roca i un següent tram sense arbres i més oberta.
Per a més seguretat ens acompanyaran les "boniques" torres elèctriques que proveeixen de força a l'estació d'esqui de Gavarnie (i poblacions properes de França).
Comencem a deixar enrera els arbres, no així les torres metàl·liques.


Vista d'una panoràmica del barranc de Sandaruelo i Lapazosa (por on enfilem la pujada), i a baix de tot la vall de l'Ara. Retallades pel cel les muntanyes de Otal, Tendeñera, Sabocos ...
També tenim una seqüència de torres metal·liques que embruten aquest paratge!







Deixem el bosc enrera i continuem la costeruda pujada amunt. Ara el paisatge és més pedregós i obert.








El camí no ressegueix el barranc literalment a tocar del mateix, sino que ho fa ha certa distància més amunt, per pendents més amables de transitar. Però arriba un moment que els dos s'ajunten a tocar, (senda i barranc) i és on trobarem la cabana de "les Elèctriques"
Cabana "les Elèctriques".







La pujada la farem pel "Puerto de Bujaruelo" i la tornada ho farem pel "Puerto Viejo i ibón de Lapazosa". En la baixada haurem d'arribar fins a aquesta cabana i enllaçar amb el GR T-30 per tornar al refugi de Bujaruelo. En la foto següent podem visualitzar l'itinerari de pujada i també el de baixada, i que ens ajuda en la orientació.
La fotografia superior l'hem feta a la zona anomenada "Lacoma", uns metres més amunt de la cabana de "les Elèctriques". Les torres metàliques de la línia elèctrica ens abandonem i s'estenen en direcció al "Puerto Viejo".







Lacoma és un indret planer i herbós, una zona de pasturatge pel bestiar. Al final de la planura la senda comença a remuntar fort els últims i llargs metres del barranc "Puerto de Lapazosa".
Deixem enrera la plana de "Lacoma".







Així que ens acostem al port de Bujaruelo podrem arribar per una senda llarga que remunta amb giragonses les pendents més fàcils i amables de fer, o per una altra més directa i ràpida que passa per les pendents pedregoses del mateix barranc.
Una foto amb vistes al corriol que passa per la tartera  (vermell) i l'altra que ho fa per les pendents herboses (en blau). La fotografia la vam fer a prop del "Puerto de Bujaruelo".







Si fem un zoom a la foto anterior visualitzarem els dos corriols de pujada al port de Bujaruelo (vermell i blau) i també l'itinerari que farem servir per la tornada (color groc) que baixarem del "Puerto Viejo e ibón de Lapazosa".
Foto-resenya per visualitzar l'anada i tornada al pic de Tentes, a la zona de "Lacoma" al barranc de Lapazosa.







Ja hem arribat al port de Bujaruelo  (2273 mts), potser l'ho més dur de la jornada.
Puerto de Bujaruelo o de Boucharo.

Pal indicador.







A la collada trobem una multitud d'excursionistes que van i venen. La majoria venen del coll de Tentes, uns només arriben al port i s'en tornen, d'altres davallen pel barranc i uns tercers continuen per la senda que els portarà a Sarradets, bretxa de Roland, Taillón...
Nosaltres continuem el nostre objectiu. Per on abans havia de ser una pista ampla i mig asfaltada ara ens portarà a col de Tentes.
Des del port que ja veiem els cimalls que volem visitar.

De més a prop observem el camí d'anada per coronar-los (en vermell), i el de tornada (en blau) que evita pujar el Tentes per segona vegada.







Al col de Tentes (2208 mts) trobem un espaiós aparcament, perfecte per assolir els tresmils de la zona en un dia i sense esgotar-se excessivament. Una vegada el vam utilitzar per una sortida de varis dies per la contrada.
El pàrquing del col de Tentes.







En aquell dia vam coincidir amb els treballs de transport que realitzava un helicopter per avituallar al refugi de Sarradets amb material de construcció.

Aquell any el refugi Sarradets estava en obres de millora i ampliació.







Deixem el coll enrera i enfilem el camí cap al pic de Tentes.








El pic de Tentes (2322 mts) és un mirador excepcional de la paret nord del Circ de Gavarnie. Una taula amb una rosa dels vents dibuixada ens dona la benvinguda.
Cim del pic de Tentes.

La taula té dibuixada la localització de molts dels cims del circ.







Després de moltes fotografies continuem el nostre següent objectiu, el pic de la Pahule. Pel camí fem una paradeta per fer un mos.
En vermell l'itinerari de pujada.







Després de dinar arribem al pic de la Pahule (2292 mts). També és un mirador fantàstic, aquest cop però sense una taula amb una rosa dels vents gravada a sobre.
Cim de la Pahule.

El dibuix amb el nom i la localització dels cims els posem nosaltres en aquesta fotografia.







Abandonem el Pahule i tornem pel mateix camí en direcció al coll de Tentes. A l'altura del pic de Tentes l'envoltem per la vessant nord, per estalviar-nos tornar a pujar al cim per segona vegada, i continuem en direcció al llac des Espécières. Aquesta serà una ruta alternativa per no passar pel mateix camí del matí.
Fotografia-resenya per visualitzar l'itinerari a seguir en direcció al "Puerto Viejo o col des Espécières" (en color vermell). En color blau l'itinerari de pujada al cim de Tentes en l'anada.


Sortim del mateix aparcament de Tentes per un sender prou evident i trepitjat en direcció al lac des Espécières.







Encara que sigui mentida l'Anna continua el seu camí ignorant la presència de les vaques, altres vegades s'ho mira molt abans de violentar l'espai personal d'aquests remugants.







Però continuem amunt decidits. En el part metereològic del refugi de Bujaruelo possava que ha mitja tarda havia 70% de probabilitat de pluja i semblava que la cosa anava de debó.
Lac des Espécières.


En la foto superior visualitzem l'itinerari que hem de seguir per arribar dalt del coll de "Puerto Viejo".



Els núvolots sembla que amanacen pluja.







Arribem al "Puerto Viejo o Col des Espécières" (2338 mts). Curiosament aquest coll és més alt que els cims que hem coronat anteriorment (Tentes 2322 m i Pahule 2292 m).
Puerto Viejo o col des Espécières.

Puerto Viejo o col des Espécières.







A la vessant sud veiem, a baix, l'ibón de Lapazosa.
Ibón de Lapazosa.

En la foto superior podem visualitzar el camí emprat per seguir la baixada. 







Per aquest barranc tornarem a veure aquelles enormes torres metàl·liques que pugen de Bujaruelo i que subministren de corrent les poblacions franceses de Gavarnie.
Una vista del Puerto Viejo des de Lapazosa.

Ibón de Lapazosa.






Atenció que al sud del llac, per on desguassa les seves aigües,  hem de continuar baixant per l'esquerra del torrent. És el camí correcte i fàcil de fer, encara que si davallem per la dreta no ha de ser complicat de transitar.
Seguirem i empaitarem les senyals grogues que trobarem disperses torrentera avall.







Davallarem per senda evident i molt trepitjada (a part de les marques grogues) en direcció a la cabana de "les Elèctriques", o si més no per les proximitats de la zona de "Lacoma", que ja hem parlat en la pujada.
Nosaltres enllacem la senda amb el GR T-30 a l'altura de la cabana.

A partir d'aquí tot avall.







En el moment de incorporar-nos al GR, va començar a ploure, primer lleugerament i després amb ganes. Encara que el meu genoll operat no estava per molta ballaruca, vam baixar els dos a un ritme prou fort per arribar aviat a Sant Nicolas de Bujaruelo.



Sortida Agost del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook