Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 17 de juliol de 2016

Una de les moltes rutes que podem fer des del poble de Vidrà és aquesta, on visitarem el santuari de Bellmunt, la formació rocosa de la Tosca i el salt del Molí. Tot en una volta circular, i on també gaudirem de l'ombra d'algunes fagedes, del riu Ges i si es vol d'una cervesseta al bar-hostatgeria de Bellmunt.
Data cisellada al pont Romà.

Ruta de la sortida.





Fitxa tècnica
Distància:...................................................................... aprox. 12 km.
Temps:.......................................................... 8 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 600 mts.
Dificultat:............................................................................... fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:............................................ alpina_puigsacalm_bellmunt_2011.
Observacions:......................................................... No trobarem cap indret de difícil orientació, potser per la zona del Pedreguet (baixant del coll de la Font Xeca fins al Sot de les Nogueres on no hi han marques ni fites d'orientació) podem desorientar-nos lleugerament.




Baixar track de Wikiloc:





Deixem la Furgo-Camper a la plaça del poble i esmorcem una mica. Quant ja estem llestos comencem a caminar en direcció a l'església de Sant Hilari.
Al fons veiem l'eslgésia de Sant Hilari de Vidrà.







L'església de Sant Hilari és de l'entorn del 1780 i és obra dels germans Morató com d'altres esglésies d'Osona. De l'edifici romànic només resta el mur de migdia.







Deixem l'església i agafem la carretera BV-5227 (Vidrà-Sant Quirze de Besora) en direcció a Sant Quirze. A poc més d'un quilòmetre trobarem una camí de terra i que surt del marge esquerra de la carretera en direcció a Bellmunt.
El camí coincideix amb el GR 151, i crec que també amb el GR 3.


En poca estona de caminar, ja visualitzarem el perfil del santuari-ermita de Bellmunt.







Deixem el camí de sorra o pista forestal que continua recta i nosaltres girem a l'esquerra. A vint metres d'aquesta bifurcació trobem la collada de Iera de Massa, que és una cruïlla de camins.
Per la foto hom pot saber on porta cada senda. Nosaltres agafarem el que puja a Bellmunt.


Haurem de superar uns 150 mts de desnivell fins a arribar a l'ermita. La part positiva és que ho farem sota la protecció d'aquesta fageda, que ens dóna ombra i fresqueta.







 Arribem al santuari-ermita i hostatgeria de Bellmunt.
El santuari de Bellmunt pertany al municipi de Sant Pere de Torelló, que està ubicat al cim de la Serra de Bellmunt, a 1246 mts d'altitud.
 El primer que fem és d'omplir les ampolles a la font de sant Marc, a sota mateix del santuari.


Junt al santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots ells edificats sobre roca viva.


Davant mateix del santuari hi ha un turó amb una creu de ferro, diferents antenes de comuncació i una torre metàl·lica amb un parallamps. També serveix d'excel·lent mirador.


Si hom vol pot donar una volta sencera al santuari, per un corriol sota mateix de l'edificació.


Aquest corriol, senyalat com a mirador, està protegit amb unes baranes metàl·liques que impedeixen de caure al buit.







Abandonem el santuari pel camí oposat al que hem fet de pujada. Aquest camí de baixada també coincideix amb el GR 151 i amb el PR C-45.
Encara que hi ha una pista asfaltada que també davalla en la direcció on nosaltres volem anar, preferim agafar aquest sender.


El PR C-45 continua per aquest corriol que trobem al ben mig d'aquesta volta.


Detall del corriol d'entrada del PR.







 A part de les marques del PR que anirem trobant, el corriol de baixada és molt fressat i evident. Haurem d'estar atents, però, perque al coll de Font de Xeca abandonarem el PR C-45 per agafar un corriol a mà esquerra.
Localitzarem el coll de Font de Xeca per una porta feta de troncs i que dóna accés al corriol que baixa directament al "Sot de les Nogueres".


En un tronc d'arbre trobem la senyal que ens indica que abandonem el PR. En aquest cas anem pel bon camí.







El corriol de baixada és evident, però no hi ha cap marca a seguir. En dues vegades vam trobar alguna pista forestal (antiga) que trencava el corriol i ens despistava. La solució és de localitzar-lo a prop i continuar baixant. Cap problema si feu servir el track d'aquesta excursió.
El corriol de baixada al "Sot de les Nogueres", a prop del riu Ges, és entretingut i a recer del sol.







Arribem al Sot de les Nogueres i enllaçem amb el PR C-47, també conegut com "camí Vora Ges" que va de Torelló a Vidrà.
Ja en el PR C-47 anirem en direcció nord a buscar la Tosca i el Salt del Molí.


Encara que la pista de dalt també va en la mateixa direcció, nosaltres preferim agafar sender del PR.







De camí al salt del Molí, trobem la "Tosca dels Degollats". Aquesta formació rocosa és de material calcari d'un tamany aproximat de 8 m. d'altura per 11 m. d'amplada. La seva formació ve donada pel degoteix d'una fosa d'aigua, situada a la part superior, que any rera any va anà dipositant petites restes de carbonat càlcic. Ara aquesta fosa és seca i a deixat aquesta curiosa formació rocosa que no està exempta de contes  i llegendes orals vinculades a aquest indret fosc i misteriós.
La formació rocosa de la "Tosca dels Degollats".









Després de la Tosca el PR C-47 és torna a incorporar a la pista forestal. Si volem continuar pel PR i visitar el salt d'aigua, haurem d'estar atents perquè el sender segueix per un corriol discret i poc evident.
En aquest revolt abandonarem la pista forestal i continuem de baixada per un corriol.







El corriol baixa força dret, pel límit d'una fageda cap al magnífic Salt del Molí.
En poca estona entrem al llit del riu Ges.



És un dels salts més importants del riu Ges. Els seus 20 mts d'alçada va fer que fos aprofitat per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom. 
És també un dels trams més bonics de tot el riu.







Travessarem el riu per enfilar-nos pel costat de les restes del Molí del Salt fins a la part alta del salt.
Part alta del Salt del Molí.







A continuació trobarem el fantàstic pont romànic del Molí uns metres riu amunt del Gorg dels Carlins.
El pont romànic vist des del riu Ges.







Uns metres més amunt el PR C-47 enllaça amb una pista formigonada que remunta la vall de Ges en direcció a Vidrà.
Continuarem per la pista fins a trobar un corriol que ens porta directa a l'entrada del camping de Vidrà.

Ja som a territori urbà de Vidrà, deu minuts més de caminar i arribem al centre urbà on tenim la Furgo-Camper.



Sortida Juliol del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook