Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 17 de maig de 2016

Sortida circular pels vuit turons que envolten el poble d'Òrrius. Alguns d'aquests turons no els visitarem o coronarem perquè són excessivament emboscats i embardissats, i es fà complicat de veure un camí d'accés o simplement de trobar la fita somital. Però si que realitzarem una sortida circular de 360º, recorrent les proximitats de tots aquest turons i visitar alguns racons d'obligada visita.
Campanar de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Mapa de la sortida.




Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 13.50 km.
Temps:........................................................  7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 500 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:..............................................alpina_serralada_de_marina_2014.
Observacions:......................................................... La ruta que utilitzarem transcorre majoritàriament per pista i camins amples. Els pocs senders o corriols que trobarem  no són perdedors, tot i aixó els hem localitzats en el track de l'excursió i també ho assenyalarem en aquesta mateixa ressenya per ajudar en la orientació.  




Baixar track de Wikiloc:









Som l'Anna i l'Andreu, i ens trobem al centre d'Òrrius ...concretamet a la plaça de la Constitució. 
Centre del poble.


Continuem amunt en direcció nord, primer pel passeig de les Oliveres i després pel carrer Vista del Montseny (foto superior). 









Abandonem el poble pel carrer Vista del Montseny, travessem la carretera BV-5106 i davallem per un camí de terra en direcció a la "Depuradora d'Òrrius".






Baixem fort pel camí envoltats de pins i alzines, fins a trobar la riera de Can Riudameia. Ara caminem entre alts faig i algún plataner i ho fem comodament i a l'ombra. Seguirem les poques senyals que indica la "Depuradora d'Òrrius", però no anirem a buscar-la directament sino que continuarem per un camí que s'enfila per la dreta a cinquanta metres abans de la depuradora.
Riera Can Riudameia


El camí de l'esquerra No, que mena a la depuradora. Nosaltres enfilarem pista amunt.







Poca estona després de la bifurcació anteriorment descrita (aprox. cinc minuts) trobarem un camí a la dreta que continua pujant.  Ara mateix estem trepitjant la vessant occidental del turó d'Aquença.
Continuarem el camí, primer de pujada i després de pla. Abans d'arribar a la baixada, o més concretament, en el moment que iniciem la baixada tindrem algunes vistes d'Òrrius. 


El centre del poble vista des de les proximitats del turó d'Aquença.







Tornem a trepitjar carrers i també travessarem la carretera BV-5106.
Tres minuts de sortir del bosc davallarem per aquestes escales. Al final de tot hi ha la carretera, la tornarem a travessar i enfilarem el carrer del Mirador amunt.


De pujada pel carrer del Mirador.








Mentres pugem pel Mirador, estem envoltant el turó Morro Negre. Les vistes que tenim d'Òrrius des d'aquí són espectaculars.
Vistes d'Òrrius des del Morro Negre del Mirador.


Centre del poble de més a prop.






Tornem a deixar l'asfalt i continuem per pista forestal amunt.
De pujada en direcció a can Blanc (foto de dalt) passem per un dipòsit municipal d'aigua.


El camí que passa a prop del Mas de can Blanc, serà de baixada.


En un revolt pronunciat surt un corriol que mena a la font de can Blanc o de can Genís.







Aquesta font és un pèl difícil de trobar, i potser el gps no ens ajudi especialment a cercar-la. Amb paraules curtes i clares, una vegada sobre el corriol de pujada agafarem el primer trencall de l'esquerra (poc trepitjat, però evident). Després de travessar el torrent de can Blanc trobarem una segona bifurcació, i girarem a la dreta per agafar un altre corriol que s'enfila direcció al torrent de can Blanc. A poca distànica i en un revolt amagat trobarem la font de can Blanc o can Genís.
La boscana i seca font de can Blanc.


Deixem la font i continuem corriol amunt. Ara anem a buscar la pista carenera i posterior GR 92.


Abans farem una visita a un espai que ha aparegut recentment amb l'ajuda voluntària de gent del ioga i la meditació, com és el Laberint del Bosc de Cabrils.







El laberint del bosc de Cabrils. Una zona boscosa on hi ha un laberint fet amb roques de l'entorn i un espai amb un simbol del yin i el yang. Per la xarxa podem trobar grups que practiquen ioga i meditació que conèixen aquest bosc.
Laberint del bosc de Cabrils.







Sortim del bosc i ens incorporem a la pista forestal que ve de Cabrils o d'Argentona i planeja en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.
El moment de sortir del bosc estarem vorejant el turó d'en Prat (dreta) i el turó de Can Genís (esquerra).


Per la pista passarem per l'abandonat Mas de can Mastruc.


Pocs metres més endavant tindrem unes vistes excepcionals del litoral maresmenc. Al fons de la foto de dalt veiem la mar Mediterrània.


Som a prop del coll de Porc i ja visualitzem el punt més alt d'aquesta excursió, el turó de Céllecs.







Som al coll de Porc, poc abans de la cruïlla de cal Camat. Si parem una mica i mirem cap a llevant (si la vegetació ens ho permet) veurem el poble d'Òrrius.
Vista d'Òrrius des del coll de Porc.







Ara som a la cruïlla de cal Camat. 
Per l'esquerra ve un camí que mena a Vilassar de Dalt i també a Cabrils, el de la dreta és el que nosaltres agafarem per dirigir-nos a Céllecs i després a Sant Bartomeu. Ara mateix ens estem incorporant al GR 92, també conegut com "Sender de la Mediterrània". El traçat d'aquest sender segueix tot el litoral català, des de Portbou fins a Ulldecona.

Al costat del Mas de cal Camat trobarem el Menhir de cal CamatSi aneu xerrant us el passareu de llarg!


Aquesta foto és feta a nivell del Menhir, en un tros o feixa agrícola (sense cultivar).







A prop del cal Camat també hi ha el turó amb el mateix nom (turó de cal Camat), però tampoc és un cim visitable i les panoràmiques no són destecables, ...així que continuem per la pista, o millor dit pel GR 92, en direcció als següents turonets que si que són visitables i amb bones panoràmiques.
Passada la plana de can Tarascó (també coneguda per la plana del Fum) trobarem el mas de can Tarascó. Al costat esquerra del barri d'entrada al mas, trobarem un sender-corriol (també és un PR C-36) que mena als turons de Céllecs (turó Rodó, turó de Céllecs i turó de Mataró).


El sender enllaça amb una pista forestal que s'enfila fort amunt.







Es coneix com a Céllecs la suma dels turonets que composen el bloc o carena muntanyosa de Céllecs, amb el turó Rodó (529 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó de Mataró o del Castell (509 m)
Arribem al turó Rodó de Céllecs, on hi han les antenes de comunicació. En una penya rocosa hi ha la fita somital del turó i també un vèrtex geodèsic. 
El turó Rodó.


Sota mateix de les antenes (vessant est) trobarem la mina del turó Rodó.







Deixem les antenes i davallem per una forta baixada mig formigonada en direcció al turó de Céllecs. En les proximitats del cim del turó també hi ha el poblat ibèric de Céllecs.
Aprofitem que som al costat de les Roques d'escalada de Céllecs (i excelent mirador) per fer-hi una visita.


Panoràmica d'Òrrius des de les Roques de Céllecs.


Òrrius de més a prop.







Retornem al camí carener (PR C-36) i de seguida remuntem la suau pendent del turó de Céllecs en direcció a la punta somital i a l'entorn del poblat ibèric. Podem observar que s'han fet o es fan treballs forestals de neteja, abans trobar el poblat ibèric era una bona aventura de recerca.
Camí del cimall del turó de Céllecs.


Aquestes roques indiquen el cim del turó de Céllecs. Ara es veuen bé, abans era tapat per la vegetació d'alzines i matolls de bruc principalment.


Restes del poblat ibèric de Céllecs.







Continuem pel camí (PR C-36), planejant en direcció nord, en direcció al turó de Mataró o del Castell. Abans, però, farem una visita al mirador que trobarem a l'esquerra del camí.
La torre de guaita la trobarem instal·lada al turó de Mataró.


Algunes vistes del Vallès des del mirador de Céllecs.







Abandonem la carena de Céllecs i davallem en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. També abandonem el PR C-36 que segueix pendent abaix en direcció a la Roca del Vallès, recorrent l'itinerari Prehistòric de Céllecs.







Ja queda poc per finalitzar la nostra ruta pels "turons d'Òrrius". El millor itinerari de baixada a Òrrius hauría de ser per algun corriol que davallés en direcció a la riera de Can Riudameia, per així completar alguna vista d'Òrrius des de d'alt de la pedrera i per tancar el cercle de 360º.  Però els corriols de baixada són molt perdedors i molts no surten en els mapes (alpina_serralada_de_marina_2014), la següent opció és el de baixar pel veïnat de la Plaça i tornar a enllaçar amb la ruta que hem fet al matí pel passeig de les Oliveres.
Som al costat mateix del l'ermita de Sant Bartomeu, i decidim de tornar a Òrrius pel veïnat de la Plaça. Així doncs per la pista del GR 92, ens dirigim a trobar el sender que ens portarà al poble.


A menys d'un kilòmetre de Sant Bartomeu trobarem la primera bifurcació a mà esquerra.


El sender comença molt ample, però de seguida es converteix amb un sender estret, però evident i trepitjat.  Si consultem el GPS no tindrem dificultat en seguir la senyal correcta.







Ja tornem a trepitjar asfalt, i ens tornem a capbussar pels carrers d'Òrrius. Primer ho fem pel carrer del Bell-Cim, però uns metres més avall es converteix amb el carrer de Sant Bartomeu.
Carrer Bell-Cim.


Carrer Major. Al fons hi ha la plaça de la Constitució, el centre d'Òrrius.



Ja som de tornada al punt de sortida, que és la plaça de la Constitució. Hem completat una circular al voltant d'Òrrius i ho hem fet resseguint un itinerari que trepitja tots els turons d'Òrrius: Aquença, Morro Negre, turó d'en Prat, can Genís, cal Camat, turó Rodó, de Céllecs i el de Mataró o del Castell. 
Si en alguns turons no s'ha coronat el cim, ha sigut perquè no aportava cap vista destacable del poble o era un cimall indistingible.
Sortida Maig del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook