Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 1 de maig de 2016

Nova ruta de fonts, aquest cop al massis del Montseny i més concretament al terme municipal de Viladrau. La diferència amb la ruta de fonts d'Argentona (molt aconsellable per la qualitat i conservació de les fonts) és que a Viladrau trobarem més fonts i que moltes d'aquestes raja més aigua. Ara bé, no vam trobar cap font on ragés aigua picant, com si que passa a Argentona.
Mapa de la sortida.



Fitxa tècnica
Distància:.................................................................. aprox. 17.50 km.
Temps:........................................................ 10 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 700 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:......................................................... alpina_montseny_2014.
Observacions:......................................................... La segona part de l'excursió, pels torrents de la Martinera i del Corral, són un pèl perdedors a causa de les pistes que s'han obert pels treballs dels aprofitaments forestals de l'arbreda d'aquella zona, principalment el faig. Aquestes pistes han malmès l'antic i vell corriol que s'enfilava correctament pels torrents fins a trobar el camí que ens conduirà fins al coll Bordoriol.






Baixar track de Wikiloc:







Deixem la "Furgo-casa" al pàrquing que hi ha al coll de Bordoriol. No hem d'arribar molt tard perquè s'omple aviat, ja que molts excursionistes agafen aquesta vessant del Matagalls per fer cimall per una ruta molt atractiva
Nosaltres, l'Anna i l'Andreu, farem al revés de tothom i en comptes d'anar cap amunt, anirem cap avall ...direcció al poble de Viladrau.
Aparcament de Bordoriol.








Davant de la caseta d'informació del Parc Natural del Montseny, a l'altra banda de la carretera, surt una pista que davalla per la plana de les Palomeres i pel torrent de Vilarmau.
No trobarem cap senyal o fita que ens indiqui el camí a seguir, però com es veu en la fotografía la pista que trobarem es molt evident i ampla per NO perdre'ns.


En la baixada cap a Vilarmau tindrem una simpàtica vista de les muntanyes nevades del Pirineu Oriental ...en aquest cas ens fixem amb el Puigmal.







Davallem entre fagedes, pinedes i alzinars. En un revolt molt pronunciat trobarem l'entrada del mas de Vilarmau, ara reconvertit en "casa rural", nosaltres continuarem el camí. A cinc minuts mal contats trobem, al marge esquerra, la font de Vilarmau. 
Font de Vilarmau.

 La font de Vilarmau fou renovada totalment l'any 2009, guanyant en presència amb el gran mur central i els seus laterals que s'obren i contenen cadascun un banc a banda i banda. En la renovació, però, es va aplicar un regulador del cabal de l'aigua i ara raja a voluntat del que controla l'aixeta, en el moment que nosaltres vam visitar-la hi havia aigua.









Aprofitem per omplir les cantimplores i continuem el nostre camí en direcció a Viladrau. Abans de creuar la carretera de Sant Marçal, trobarem el mas Pujolar, ara reconvertit en casa de colònies. Nosaltres no creuarem la carretera pel mateix coll de can Gaudenci, sino que ho farem per una trencall que mena als massos el Martí i la Vila.








A pocs metres,després de creuar la carretera, i a mà dreta trobarem un corriol que baixa fins a un bosc ensotat i humit. Sota algun faig o alzina trobarem les fonts del Ferro i la font del Noi Gran.
Font del Ferro.


La font del Ferro la trobem ensotada amb un broc petit amb aigua ferruginosa. Les pedres dels voltants es cobreixen d'un rovellat rogenc.  Amb un sota bosc de bells castanyers caiguts i un parell de verns que refresquen les seves arrels al bassal que neix torrent avall. La paret que sustenta el broc de la font, trobarem unes lletres d'un poema de Mª Antònia Salva, que diu: "Flor que creix per tota banda, en record d'aigua o de plor, jo vul fer-ne la garlanda pels silencis del meu cor".







La Font del Noi Gran la trobem ensotada en un alzinar humit, fosc i frescal. Sobre l'adéu, un poema de Carles Riba dedicat a la poesia. Prop de la font s'enlaira un ben format faig que l'ombreja i a la dreta hi ha un banc obrat de pedra per seure.
Font del Noi Gran.







Sortirem d'aquest bosquet ombrívol continuant el camí de baixada fins a trobar una pista. Pocs metres més avall girarem a la dreta fins a trobar la font de les Paitides. La font dóna nom al veïnat (o el veïnat a la font?)
Font de les Paitides.

El nom li prové de "feixes partides". El poeta Jaume Bofill i Mates li va donar el nom de Paitides, nom adoptat per les dones d'aigua o nimfes, que a la nit de Sant Joan, de manera breu i fugissera apareixen només per alguns mortals. És tracta d'una surgència considerable, que porta a molts veïns i visitants a fer cua amb garrafes per tal de proveir-se de bona aigua. Raig constant entremig de feixes, la majoria ara abandonades, per cultius d'avets i alguna de mongetes del ganxet.







Ja som a prop del centre de Viladrau i per dirigir-nos en la direcció correcta agafarem un corriol amagat que trobarem uns metres més enllà de la font de les Paitides.
Des de la font continuarem la pista en direcció nord (no tornarem enrera). Després de superar una corva cap a l'esquerra, que hi ha a uns deu metres de la font, veurem (foto superior) un sender que planeja en direcció al centre del poble.

El sender d'aproximació al centre del poble és molt trepitjat i evident.

El sender s'amaga per darrera de les primeres cases que trobem.








Pel carrer de les Amatistes ens ficarem endins del poble, fins a Torreventosa.  A principi del carrer Torreventosa trobarem, a ma dreta, una placeta amb la font d'en Miquel.
Inici carrera Torreventosa.







De la placeta destacarem el banc circular corregut que acompanya el mur, i els plataners que donen una benvinguda ombra a l'estiu.
La font és a un níxol soscavat amb un arc de mig punt al mur de pedra, amb un senzill pedró que tan sols conté el nom de la font i l'any de la construcció en nombres romans (1937).
Font de Miquel.







La font de can Jep Sabaté la trobarem a l'altra banda del carrer Torreventosa. Davant de la placeta on hi ha la font de Miquel hi ha, a un nivell inferior, un aparcament de cotxes. Just al costat es troba una esplanada arbrada amb la font. L'aixeta de la font és enclavada a una pedra de granit vertical acompanyada per altres rocs al costat que poden fer de banc, i una pedra forada a mode de pica.
Font de can Jep Sabaté. 
El nom d'aquesta font fa referència a les cases que envolten el veïnat. Can Jep Sabaté ara s'aixeca l'actual Hostal de la Glòria.







Deixem el lloc per camí senyalitzat. Mentres recorrem alguns barris de Viladrau seguirem la "ruta de les Fonts", i que ens ajudarà trobar les fonts dels Enamorats, la de l'Oreneta i la dels Molins. Aquesta última a les afores del poble.







 La font la trobarem darrera de la casa que veiem en la fotografía, per accedir-hi haurem de pujar per una escala a tocar de la mateixa casa i després endinsar-nos per un corriol fins al torrent de can Rosell.
De camí a la font dels Enamorats.

Font dels Enamorats.

La font està formada per una paret d'un metre i mig d'alt, amb un pedró central que commemora l'arranjament de la font a l'any 1992. Als extrems de la paret s'hi troben dos massissos brocs de ferro que vessen l'aigua a sengles piques de pedra. Al costat de cada pica hi trobem un banc, també de pedra, per descansar-hi.






















Retornem a l'inici del camí i continuem el nostre itinerari senyalitzat, ara per visitar la font de l'Oreneta.
De camí a la font de l'Oreneta.







Sortim del poble pel mas el Torrent, travessem el rierol i pugem 50 mts pel camí de Rusquelles fins a trencar a la dreta per un camí de terra.
Just abans d'arribar ens dóna la benvinguda un pedró amb el poema de Jaume Bofill i Mates dedicat a la font.
Font de l'Oreneta.


La font de l'Oreneta la trobarem en una placeta de sorra recollida i aïllada alhora per uns bells i imponents pollancres. Una paret de pedra acull una estela d'arenisca en homenatge a Guerau de Liost i a la mateixa font, que va ser inaugurada el 1936. Sota mateix del pedró d'arenisca acull el petit brollador i l'ornamental pica de granet. A banda i banda s'allarga un pedrís de pedra per delit dels caminants. 







Si continuéssim per la mateixa senda, per on nosaltres hem accedit a la font, podríem accedir al camí forestal que duu a la font de Molins. Nosaltres, però, hem fet cas a les indicacions de la "Ruta de les Fonts" i retornem al mas de Torrent per enllaçar amb un corriol de riera per accedir al camí forestal que passa per la font de Molins.
Una vista de Viladrau des de la font de l'Oreneta.

Aquest és el camí forestal (PR-C 205) que passa per la font de Molins. També ens portaría a l'ermita de l'Erola, Sant Segimon i finalment al Matagalls ...però aquesta és una altra excursió!







Després de 20 minuts caminant, i després de creuar la riera pel pont del Molí de Baix arribem a la tanca d'entrada del mas de Molins. El creuarem com si volguessim acostar-nos al mas, peró en pocs metres i en una placeta  de terra trobem la font Mas Molins.
Font Mas Molins.


Davant mateix de la font un passeig, flanquejat per plataners, mena al mas Molins.


Just a la placeta hi ha la font de Mas Molins, que s'agraeix molt en l'excursió cap a l'Erola, Sant Segimon i la que fem nosaltres en direcció a les torrenteres de la font del Cristall i Martinera. El broc de la font esta a un mur de pedra i vessa la seva aigua en una pica, també de pedra i recoberta de molsa. La paret es veu atapeïda d'una vigorosa heura que cobreix gairabé la seva totalitat. També observem un replà obrat al costat dret de la pica.







Aprofitem el replà de la font per seure i fer un mos tranquilament. Després de reposar forces continuem la marxa, ara ja de pujada, i enfilem el camí en direcció al torrent de la Font del Cristall.
Després d'una bona estona de camí arribem a una fageda ombrívola, i trobem una bifurcació, un camí que continua pujant per la dreta i el que triem nosaltres que davalla per l'esquerra fins a trobar la font del Cristall.
L'itinerari en vermell indica la direcció de la font del Cristall, que trobem una vegada dins la fageda.









La font del Cristall té un únic broc molt arran de terra, per sobre d'un pedrís de pedres que a la vegada que contenen les terres serveix de banc. Per sobre d'aquest pedraplè hi ha un pedró amb el nom de la font i la data de la seva inauguració (1990) per part dels Amics del Montseny.












Continuem de pujada i enfilem la pista en direcció al mas del Pujol de Muntanya. Però atenció que no hem d'arribar al mas, sino que agafarem un desdibuixat corriol que remunta de valent les torrenteres de Martinera i del Corral.
L'unica senyal que ens pot orientar en trobar el desdibuixat corriol, és el rètol que mostra la fotografía superior.







Recomano que a partir d'aquí utilitzem l'itinerari del corriol en la pujada.  La zona és farcida de noves pistes forestals obertes per permetre la circulació de vehicles pesants per les feines d'aprofitament forestal de la llenya de faig, roures i alzines.








Aquest antic corriol ara es troba trencat per aquestes noves pistes forestals i haurem d'estar atents en l'orientació (fites, zones trepitjades...) per no perdre'ns.
Normalment trobarem alguna fita com la de la fotografía.







Després de més de 30 minuts de camí abandonem el corriol i continuem per una pista que puja fins el Corral del Pujol. En un trencall a mà dreta, un altre camí forestal, ens portarà fins a la font del Mirall de Pujol.
Font del Mirall de Pujol.






La font del Mirall del Pujol és original de la primavera del 2013. Consisteix en un brollador amb dues teules i per pica un tronc buidat que serveix per abeurador, dons és molt a prop del Corral del Pujol. És la única font que no rajava aigua pel brollador.







Per sobre mateix de la font del Mirall del Pujol i compartint el mateix torrent de Martinera, trobarem la font del Corral. Aquesta font ens va costar un pèl de trobar ja que el torrent que baixava de dalt presentava un mantell espès de fulles i no semblava segur d'enfilar-nos per allí. Al final vam girar cua i vam visitar la font pel camí que puja fins el Corral del Pujol i des d'allà vam "atacar-la" per dalt.
La boscana font del Corral.







Des de la pista que hem pujat anteriorment i s'acosta fins al Corral del Pujol, trobarem un sender estret que continua enfilant-se fort en direcció a la coneguda pista que surt del coll de Bordoriol (on tenim el cotxe) i planeja sempre amb el mateix desnivell fins al pla de Malataup.
Camí de pujada al pla de Malataup.


Ara som al camí que surt del pla de Malataup, sota mateix dels anomenats "Rocs Cremats" i anem en direcció al coll de Bordoriol.







Mentres recorrem aquest camí o pista forestal, visitarem les fonts de la Rupitosa, de l'Avet Blau, la dels Llops i la dels Pastors.
Una vista del poble de Viladrau des del pla de Malataup.


Font Rupitosa.

La font és un tub metal·lic encastat a la roca del marge, per on raja l'aigua que cau a un bassal de pedra arran de terra i després s'escola a través del camí per anar a trobar el torrent del Termenal. Al costat dret de la font trobarem un banc obrat de pedra per seure i també un pedró d'arenisca commemoratiu instal·lat l'any 2000. Al pedró hi ha una branca d'heurea i dos textos breus. El primer, atribuït al Cabdil Seattle, i el segon al Centre d'Educació Ambiental Aula de Natura Santa Marta
Algú afirma que el nom de la font té origen en aquesta visio cap al norc, doncs la font és orientada cap a Rupit. Altres afirmen que el nom prové del llatí "rupes" (roca), en honor del gran penyal d'on sorgeix la font que brolla bigorosa i fresca.








Continuem davallant per la pista en direcció al coll de Bordoriol. A l'alçada del torrent de Mal i a peu de camí trobem la font de l'Avet Blau.
La font de l'Avet Blau.

La font de l'Avet Blau es tracta d'un senzill broc de plàstic que sorgeix d'entre una pila de pedres amuntegades. Només hi ha el nom de la font pintat de color blau en una de les pedres. porta aquest nom en honor del seu creador, el metge d'Arbúcies en Xavier Burcet Darder (àlies Avet-Blau). És una font del 2009, sense mencio en cap llibre ni plànol (excepte en "El Paradís del Montseny").







En la mateixa pista o camí trobarem seguidament la font del Llops. La trobarem en la bifurcació de camins, sota mateix del sender que baixa de coll Pregon (Matagalls).
La font de Llops.


La font de Llops vessa la seva aigua des d'un broc de ferro que sorgeix d'una gruixuda paret de pedra fosca. A la dreta de la font hi ha un banc de pedra que permet la contenció de les terres i més amunt una gran roca amb el nom de la font i una dedicatòria al primer centenari del poema "Canigó", que és un llibre de 1886 escrit per Jacint Verdaguer. 
La font rep el nom pels últims llops (dues femelles i tres mascles) abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.







Després de superar el coll de Joan i l'edificació del Corral de la Vila, i molt a prop del coll de Bordoriol (on tenim el cotxe) trobem un desdibuixat corriol, mig cobert per restes d'arbres caiguts, que mena a la font del Pastor.
Camí de la font del Pastor.




La font del Pastor la trobem uns metres per sota del camí que puja al Matagalls des del coll de Bordoriol. La font la localitzarem en una clariana dins el bosc, amb un petit mur de pedres sense lligar entre les quals surt un broc de ferro per on raja l'aigua que es vessa en un bassal de pedra arran de terra. Al costa de la font i al davant disposem de dos bancs per seure fets amb travesses de fusta.




Tornem a recuperar el camí principal en direcció a Bordoriol. Ja som a prop i podem donar per acabada aquesta llarga i profitosa excursió, ara a pensar on anirem la propera sortida.
Sortida Abril del 2016.






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook