Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 17 de setembre de 2015

La Cresta dels Colells, potser més conegut com el Circ dels Colells, la trobem a tocar del Circ dels Pessons. És una cresta molt sencilla, sense pasos de grimpada dificils ni complicats i també és un indret molt desconegut i poc freqüentat.
Nosaltres l'hem volgut conèixer i saber si trobariem passos de grimpada difícils o delicats, vam comença per la collada de Montmalús i vam baixar per la Portella d'Engaïts.

Mapa de la sortida.




Baixar track del Wikiloc:






Deixem el cotxe a l'aparcament de Grau Roig, al primer pàrquing que trobem a mà esquerra.
Des del mateix pàrquing podem veure la zona que hem de visitar.




Agafarem l'asfalt per diriguir-nos a l'altre pàrquing que hi ha més endavant.
Superat el pàrquing i les edificacions que hi han, remuntarem una pendent herbada que conecta amb una pista.
Aquesta pista de terra, que a l'hivern es converteix amb una pista d'esquí, ens porta al restaurant que hi ha al costat de l'estany Primer dels Pessons (ara no recordo el nom del restaurant, o restaurant Piolet o dels Pessons)




Arribem a l'Estany Primer dels Pessons.
Davant de l'estany podem veure el cim del Montmalús (aquest cim ja l'anàvem veient des del principi)





Agafarem un corriol que surt en direcció al Montmalús, però haurem d'estar atents ja que si ens despistem podem seguir les marques equivocades.
La senyal que indica direcció a "Grau Roig" es d'on venim i nosaltres continuarem direcció a "Montmalús".
El camí en direcció als "Pessons" és el més evident i  utilitzat pels excursionistes i si afegim que la  bifurcació tampoc és molt evident ...doncs res, que podem equivocar-nos!





El segon i últim estany que trobarem és l'Estany de Coma Estremera.
Aquí ja tenim una vista més clara del que volem fer.





Ja som a la collada de Montmalús.
Arribats al coll agafarem direcció Est (o Llevant) per anar a buscar el pic dels Colells.





El pic dels Colells tampoc té molta transcendència i rellevància, però ens ve de camí.





Continuem per la carena ampla i evident.
Una visió total de la cresta, amb els circ dels Colells a l'esquerra i la vall de Montmalús a la dreta.
Al fons a l'esquerra podem veure els pics d'Envalira i els Font Negres. A la dreta treu el nas la Tosseta de l'Esquella ...del circ dels Engorgs.





Som a la Portella dels Colells i amb una nova vista del circ dels Colells
.
Per aquesta collada hom pot baixar-hi per visitar els estanys dels Colells.






Mentres caranajem anem veien que ens acostem a la cresta més divertida.






Després de passar pel pic de la Portella dels Colells (vam saber on estava el cim per una fita cimera), i de fer un mos sota la protecció d'una petita ombra, vam  continuar per on semblava que era més delicat de transitar.
Nosaltres vam flanquejar la primera agulla per la dreta, com indica la fletxa vermella, però en altres resenyes de muntanya també es pot fer per l'esquerra.
De totes maneres nosaltres vam seguir un principi de camí i amb un seguit de algunes fites molt visibles.





Una imatge de l'agulla i el seu flanqueix per la dreta. 
En la foto petita veiem a l'Anna i la tartera de la vessant nord dels Engorgs com a fons.





En alguna zona ens podem despistar per la falta d'alguna fita poc visible, però hem de dirigir-nos en sentit ascendent i mai perdre alçada.
Davant tenim el pic de la Serra Seca o també conegut per pic de la Portella de Sant Antoni, i que volem visitar a continuació.





Com he comentat anteriorment no hem de perdre alçada, ja que les pendents rocalloses són fàcils de fer i nosaltres el que volem és de pujar al següent cim.
A la dreta el pic de la Portella de Sant Antoni o Serra Seca.





El cim de més a prop.





Aquí si que haurem de fer servir en algun moment les mans per assegurar les grimpades.

L'Anna arribant al cim del pic de Serra Seca.
Al fons a la dreta els pics d'Envalira.





Clicant la foto visualitzarem una panoràmica des del cim de la Serra Seca.
Panoràmica pic de Serra Seca.





Mentres jo agafo algunes fotos des del cim, l'Anna contempla el que ens queda de cresta.
Potser per completar el circ dels Colells hauriem de dirigir-nos al pic del Bony d'Envalira i abandonar la cresta per aquella zona, però nosaltres voliem baixar per la zona dels "Clots de la Menera" i conèixer l'indret aquest cop sense neu.






Una vista total del circ dels Colells.






En aquest punt, la Portella de Joan Antoni, és on podem continuar direcció al pic d'Engaït i abandonar la cresta pels Clots de la Menera o girar a l'esquerra per deixar la cresta pel Bony d'Envalira.






Nosaltres agafem la direcció al pic d'Engaït, també conegut com pic de la Menera.
L'Anna arribant al cim.





Clicant la imatge següent podrem visualitzar una vista panoràmica des del cim del pic Engaït.
Panoràmica pic d'Engaït.





Ja arribem a l'última collada de la jornada, la Portella d'Engaït.






Per la baixada seguirem un corriol evident i fàcil de fer, a vegades veiem marques d'un GR encara que en el mapa no senyala cap GR.
Nosaltres anem en direcció al final del remuntador de la foto.






Mentres anem baixant el corriol es fa perdedor i poc evident, sort de les marques del GR que de vegades anem trobant.
No perdem el remuntador de vista!






A partir d'aquí no més hem de davallar fort direcció a l'aparcament de Grau Roig ...hem de seguir el cable del remuntador.
Per la foto pot semblar que la Portella d'Engaït està a prop, però no és així.






Ja hem completat una circular prou divertida i gens difícil, en quant a desnivell, durada i grimpades.
Apa adéu i fins la propera!
Sortida Agost del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook