Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 31 de juliol de 2015

Aquest cordal engloba els cims (en aquest cas de pics de més de Tres mil metres d'altitud) que formen la línia divisòria entre Catalunya i França i que són el pic Rodó de Canalbona, la Punta Gabarró, la Pica d'Estats, el Verdeguer i el pic de Sotllo.
També resenyarem el pic de Montcalm, que s'allunya d'aquest cordal ja totalment en territori francès i el Cap de la Coma de Riufred (un tresmil fantasma) també en territori francès i que es troba entre la Pica i el Montcalm.
Aquesta circular també se la coneix per "la Via Gabarró".
Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe al pàrquing inferior de la Molinassa, ens calcem les botes, la motxilla ..i cap amunt!
Som l'Anna, la Carme, la Eli, en Josep i un servidor ..l'Andreu.
El planning es de fer vivac a l'Estany d'Estats aquell mateix dia i coronar la Pica al dia següent.




Hem de seguir les marques de GR (TRF), però el camí és molt evident i transitat.
En la foto, per la zona del Pla de Socauba, ja començem a veure els pics que haurem de visitar demà.




Ja som a l'Estany de Sotllo, només hem de remuntar el torrent que veiem al fons i arribem a l'Estany d'Estats ...on dormirem!




Aquestes són les aigues que baixen de l'Estany d'Estats, a tocar del mateix estany.
El camí sembla que creua el torrent, si va molt crescut com veiem en la foto, tindrem dificultat per fer-ho amb exit. La sol·lució serà de seguir per un corriol poc evident (també marcat amb senyals de GR) que s'enfila per unes curtes pendents a la nostra esquerra ..així evitem el risc d'atravessar el torrent!




Ja tenim marcada la nostra zona de descans o vivac. La Eli, en Josep i la Carme, que són més heavys, en fundes vivac, l'Anna i jo mateix en una tenda.






La última vegada que vaig fer vivac al mateix estany, ho vaig fer en el mateix lloc que ara.
Evidentment les millor zones ja són ocupades per altres muntanyencs.






Ens llevem a les set del matí, no és molt d'hora però creiem que tenim temps pel nostre objectiu del dia.
Farem dos grups. Un dels grups (Carme, Anna i Josep) faràn la Pica per la ruta normal, l'altre grup (la Eli i l'Andreu) farem la Pica per la coneguda "Via Gabarró".
La Via Gabarró en honor de Pere Gabarró i Garcia, metge i excursionista català, vol coronar la Pica d'Estats per la seva vessant oriental i que coincideix amb una cresta (passos de IIº com a màxim) que l'uneix amb la Punta Gabarró.
Jo, que faré la Pica per la "Via Gabarró", només resenyaré l'ascensió per aquest vessant.
En la foto, del dia del vivac, podem veure la torrentera que haurem de prendre per assolir a la carena del cordal (color vermell).
En blau el camí de baixada i que coincideix amb la ruta normal d'ascensió a la Pica.




Aquest és el punt on desguassa l'estany.
Hem de parar atenció per no començar el dia remullats.




Començem enfilar-nos per la tartera.
El camí no sembla molt evident, però ens ajuda alguna fita dispersa que anem trobant.




Anem superant desnivell i en direcció al torrent on desguassa l'Estany Gelat.




Deixarem aquest petit estany a la dreta i continuarem enfilar-nos pel pedregam amunt.




Aquesta foto vol ajudar-nos en l'orientació de la zona.
Temps enrere vaig agafar les fites que pujaven per la zona de l'estanyet de Conca Gelada i vaig trobar alguna grimpada delicada. Aquesta vegada agafarem un corredor bastant evident i farcit de roques de totes les mides.
En algun lloc haurem de possar les mans, però en general es puja bé.




El tram final és net de pedres i amb una pendent suau.






Ja som dalt de la cresta.  
 El primer coll s'el coneix com "Fals Collet" i el següet com a "Port de Riufred". A l'esquerra podem contemplar l'estany de més altitud dels pirineus, l'Estanyet de la Conca Gelada.



El primer tresmil del dia, el Rodó de Canalbona.




Després del Rodó de Canalbona hem d'anar a buscar la Punta Gabarró.
En la foto superior podem veure que existeix un camí o corriol prou evident que ens porta directament a l'inici de la cresta Gabarró, nosaltres però haurem de girar a la dreta i remuntar les pendents  per assolir abans la Punta Gabarró.




La punta Gabarró.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 271065001 de l'Insitut Cartogràfic de Catalunya) i fou anomenada en honor de Pere Gabarró i Garcia, metge i exursionista català, autor de la "Via Gabarró", una nova via d'accès a la Pica d'Estats.




Ara ve la cresta de veritat, amb passos de IIº com a màxim i sense caigudes o patis importants per resenyar.
La foto de l'esquerra indica el camí a seguir (simplement caminar), la foto de la dreta indica on vam començar la primera grimpada. 




La primera grimpada sencilla i sense pati.




Segona grimpada un pèl més exigent, però també sense pati.




En aquí vam prendre diferents "camins" de grimpada, la Eli va continuar per un "diedre" (sencill per ella, però complicat per mi) i jo vaig seguir la senyal de color vermell que anava a la vessant catalana de la cresta.




Aquí deixo una seqüència de la progressió de la Eli pel diedre.





La meva progressió va ser més llarga però més sencilla.
Aquesta significa la tercera grimpada de la cresta de Gabarró, puc dir que no em van semblar (els tres punts de grimpada) d'una dificultat important ...com a màxim possaria una dificultat d'un IIº o PD!




Després de la tercera grimpada agafo una panoràmica del "camí" realitzat fins ara.
L'itinerari en blau és la tercera grimpada de la Eli (diedre+cresta).






Coronem la Pica d'Estats.
Si el dia anterior l'Estany d'Estats era ple d'excursionistes, el cim més emblemàtic de Catalunya estava a petar de gent.





Clica la imatge superior per visualitzar una panoràmica des de la Pica.
Més panoràmiques dels Tresmils propers:
-Un cim amb unes panoràmiques més impressionats ...el Pic de Sotllo.
-El Montcalm és troba totalment en territori françès.
-El pic Verdaguer porta el nom en honor a Jacint Verdaguer i Santaló, insigne poeta i amant de l'excursionisme.
-El Cap de la Coma de Riufred és un nou Tresmil.
-Un altre Tresmil en honor a Pere Gabarró i Garcia, metge i excursionista català ...la Punta Gabarró.
-El Rodó de Canalbona, el cim més baix de tots.









En la collada entre la Pica i el Verdaguer ens trobem amb els "expedicionaris" de la Pica per la ruta normal, i dalt del Verdaguer inmortalitzem el moment amb una "selfie".
No tenim temps per molt més, encara ens queden tres Tresmils més i hem d'anar per feina.









La vegada que vaig passar per la zona aquest pic encara no era considerat com a tresmil. Amb la proliferació dels col·lecionistes de Tresmil, els nous aparells de mesuració i la utilització de la xarxa com a medi de comunicació i difusió de molta informació muntanyenca ha fet que apareguin (i desapareguin) molts pics considerats com a Tresmil.
El grup muntanyenc "Caçafantasmes" recull les diferents incidències en aquesta matèria i solen actualitzar la llista considerada oficial de l'alpinista Juan Buyse. A part del "Cap de la Coma de Riufred", aquest grup també ha resenyat un vuité Tresmil de la zona de la Pica ..."Avantcim Nord del Sotllo!
Nosaltres, però, no farem aquest últim!!
Cimall Cap de la Coma de Riufred.








Ja som al Pic de Montcalm i molt fàcil de fer. 
A diferència de la Pica en aquest hi ha poca gent al voltant.

Cimall de Montcalm.









Ja hem visitat el Montcalm i anem a coronar l'últim cim programat del dia, el Sotllo.
En aquest foto podem tenir una idea dels cims fets fins ara i el seu recorregut (itinerari color vermell) i l'últim que ens queda per fer (itinerari color blau).





Retornem al coll de Riufred i davallem decididament per la "Cometa d'Estats" (foto superior), per anar a buscar el Port de Sotllo.
Al costat del cim del Sotllo hi trobem el Sotllo Nord (millor dit l'Avantcim Nord del Sotllo) un cim considerat el vuité Tresmil Fantasma del sector de la Pica d'Estats.




Per les fotos veiem que encara hi han congestes de neu, sort que era tova i mig desfeta per no tenir que calçar-nos els grampons (atenció que aquesta zona de la Cometa d'Estats, en territori françès, sol haver neu ben entrat l'estiu i és aconsellable de portar grampons).
Sota el Port de Sotllo fem un moss, són les 13:30 i tenim una mica de gana.




D'una sortida molt anterior recordava que la pujada al Sotllo era un pèl exigent i delicat, aquest cop tampoc vam trobar cap dificultat ni passos delicats.
Vam seguir les fites enganxades a la cresta de l'esquerra i en poca estona vam ser a dalt.
En la foto es veu l'itinerari de color vermell que representa el camí fet abans de pujar al Sotllo, i en blau el retorn al Port de Sotllo i la posterior baixada per la tartera de la Coma d'Estats.




La panoràmica que hi ha dins d'aquesta imatge, del pic de Sotllo, és la més maca de totes.





Contactem amb els companys de l'altre grup per walki. Ja fa estona que són a la zona de vivac i han desmuntat tendes, com no volem fer-los esperar decidim de baixar amb ells i retornar al pàrquing de la Molinassa junts.
El Tresmil Fantasma de l'Avantcim Nord del Sotllo el deixem per fer-lo per Broate, ara toca dossificar l'energia per poder arribar al cotxe amb ganes de conduir per la tornada a casa.




De camí cap a casa passem per Llavorsí i decidim de celebrar l'exit de les dues expedicions (per en Josep és el seu primer Tresmil) amb un reparador i boníssim sopar.




Deixo el Track d'aquesta sortida:


Sortida Juliol del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook