Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 9 de juny de 2015

Montserrat té unes 15 ermites amagades entre les moltes agulles, balmes i rocallam que disposa la Muntanya.
Algunes d'aquestes ermites només tenen antics fonaments i alguna paret seca que encara resta en peu (Santa Anna, Sant Jaume, Sant Onofre, Santa Magdalena) ...però la majoria són habitades, utilitzades i respectades.
Algunes  per esporàdics rodamons i okupes que volen donar sentit a la seva existència, i d'altres per incondicionals amants de la muntanya que troben aquí un motiu per practicar el seu esport preferit ...l'escalada!
Si, els monjos també tenen els seus espais de recés i pregària ubicades en les ermites de Sant Dimes i la Santa Creu.
També trobarem ermites construides i reordenades com a capelles (Sant Miquel, Sant Joan, Sant Benet ...) 
Aquest reportage però, només vol aprofundir sobre la descoberta d'aquestes construccions dins del seu entorn natural i paisagístic. Farem una circular per les regions de "Tabor", les "Tebaides" i de "Tebes" o més conegudes com a regió de Sant Jeroni, Sant Salvador i de les Gorres ...totes molt aprop del Monestir de Montserrat. 

Mapa de la sortida.






Aparquem el cotxe al pàrquing del monestir de Santa Cecilia (som l'Anna i l'Andreu) i enfilem la senda en direcció a la Canal de Sant Jeroni.
Evidentment començem forts ja de bones totes però no hem d'oblidar que Montserrat i aquesta sortida no és una excepció, trobarem moltes canals i corriols que pugen i baixent constantment.
La canal de Sant Jeroni és molt transitada i només trobarem dos passos equipats que haurem de parar atenció: un flanqueig lateral equipat amb un cable d'acer i un esperó vertical equipat amb una escala de fusta i una corda.
Sant Jeroni.
L'antiga ermita estava ubicada molt a prop del mirador de Sant Jeroni i dispossava d'una panoràmica excepcional. El segle XIX va ser destruïda per l'exèrcit francès i al segle XX es va construïr un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut (els responsables del restaurant llançava les restes dels musclos a una canal ...actualment coneguda com la canal del Musclo o Mejillón)
Ara la nova ermita la trobarem entre la miranda de Sant Jeroni i el mirador del Moro (on estan les noves antenes de comunicacions) i a la vora del Camí nou de Sant Jeroni.







Agafem de baixada aquest concorregut camí i haurem d'estar vigilants en prendre una senda a mà esquerra que recorre l'anomenada Serra de les Lluernes ...aquest molt poc concorregut!
En un altre punt concret (consultar Track de la ruta) trobarem un corriol poc evident que ens portarà a l'ermita de Sant Antoni.
Sant Antoni.
Ermita situada a l'anomenada "Paret dels Diables" i molt aprop del Cavall Bernat.
L'ermita aprofita el recer d'una bauma obrada i sembla cuidada i habitada. Diuen els cronistes de la Muntanya que hi viu un escalador basc que té cura de la zona.







Tornem al camí de les Lluernes i a la recerca de l'ermita de Sant Salvador.
Entrem de ple a la regió coneguda com "la Tebaida".
El la foto veiem la "Roca de Sant Salvador", també coneguda com l'"Elefant", en una bauma situada a la cara sud d'aquesta agulla trobarem l'ermita de Sant Salvador.



Sant Salvador.
Aquesta ermita, també coneguda com de la "Transfiguració", la trobarem amagada en una bauma o balma obrada. Disposa de fàcil accés i amb unes vistes inmillorables, des de la seva situació podem veure altres ermites.
Per la seva pulcritud semblava habitada.







Davallarem fort en direcció a l'ermita de la Santíssima Trinitat que es troba lleugerament al nord/nord-est.
Hem de vigilar en no equivocar-nos en una bifurcació que trobarem de baixada i agafar el corriol correcte, el que surt en direcció sud ens portarà a l'ermita de Sant Benet que ja visitarem més endavant.
Santíssima Trinitat.
Situada a l'anomenat "Pla de la Trinitat" sota mateix de les agulles de l'Elefant, la Mòmia, la Momieta i els Flautats.
Antigament se la coneixia com el "Palau de les ermites de Montserrat" per la seva grandària, i era utilitzada per la pernoctació d'escolans, monjos i pelegrins.
Les restes de l'edificació eremítica que podem trobar actualment a peu de camí estan relativament en bon estat de conservació.



Però també trobarem restes de murs de pedra que insinuen l'extensió de l'ermita.







Seguirem el nostre camí  fins a trobar  el camí de l'Arrel (GR 4 i GR 172), nosaltres però continuarem davallan en direcció est/sud-est.
Creuarem el camí de l'Arrel i continuarem baixant, ara la senda la trobarem perdedora i poc evident, sense senyals i poc freqüentada ...entrem a la zona utilitzada per la comunitat del Monestir de Montserrat i on hi han les dues ermites d'ús exclusiu per a ells: Sant Dimes i la Santa Creu.
En una de les fotos de dalt podem veure que ens apropem a les edificacions del Monestir i les sendes que menan a aquestes ermites.




Sant Dimes.
De baixada la trobarem a mà esquerra i s'accedeix per un camí lateral que porta a un recinte amb altres edificacions: una capella, dos oratoris i un calvari.
Com ja he comentat és utilizada pels monjos i està tancada als curiosos per una tanca de ferro.
Aquesta ermita també es coneix com l'ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l'antic Castell del Marro.




Santa Creu.
Si l'ermita de Sant Dimes la trobavem a mà esquerra, la Santa Creu la trobem a mà dreta.
L'ermita va ser construida al segle XVII aprofitant una balma natural sota una roca i ha acollit personatges religiosos, eremites i savis.
Actualment també té limitat el pas ja que és utilitzada per la comunitat, encara que aixó no impedeix que tingui visites indesitjables.
Al costa de la Santa Creu trobem una edificació que la nomenen "Santa Helena", segons una persona que s'encarregava de la reparació dels desperfectes de la Santa Creu.







Per una senda estreta però evident ens acostem de nou al camí de l'Arrel (GR 4 i GR 172).
Anem a la recerca de l'ermita de Sant Benet!
Aquesta fotografía mostra la zona per on ens movem i on trobem la majoria de les ermites. Les agulles de la dreta són a la regió de Tebaida o de Sant Salvador i les agulles de l'esquerra pertanyen a la regió de Tebes o de les Gorres.






Sant Benet.
De l'antiga ermita només hi queden restes embrossades i tant sols es conserva una edificació en forma de capella d'una construcció posterior que avui dia s'utiliza com a refugi de muntanya.
Com que feia molta calor ens vam prendre el nostre "recés" personal demanant unes cervesses fredes al guarda!






Per darrera de l'ermita-refugi de Sant Benet surt la senda que mena a la de Santa Anna, encara dins de la regio de Tebaida.
A la fotografía superior dreta veiem les agulles de la regió de Tebes o més coneguda com les Gorres.






Santa Anna.
Aquesta ermita a l'estar enmig de totes les altres era el lloc on residia el monjo superior i dispossava de diferents dependències pel correcte funcionament de la comunitat.
Actualment podem visitar restes de l'antiga ermita, però moltes estan embrossades i en un estat de conservació no gaire bo.







L'ermita de Santa Anna està situada al marge esquerra del torrent de Vallmala i que divideix la regió de la Tebaida (Sant Salvador) i la de Tebes (les Gorres).
Per un camí senyalitzat i molt evident (PR C-19) flanquejem el torrent i enfilem el camí en direcció a l'ermita de Sant Jaume. Haurem de vigilar (consultar TRack) en no passar-nos de llarg alguns desviaments o dreceres importants!
 Sant Jaume.
L'ermita està situada als peus del cim de la "Gorra Marinera" i a prop del camí del Pla de les Taràntules.
Disposa d'unes vistes excepcionals del Monestir de Montserrat i de les altres ermites de la zona, el seu accés no és sencill i requereix de grimpar alguns passos delicats.
Com es veu en la fotografía hi han restes consolidats de murs però mal conservats.







Des de Sant Jaume veiem l'ermita de Sant Joan al final d'una pista asfaltada o formigonada. Abans però, farem una visita a l'ermita de Santa Caterina que la localitzarem sota mateix de Sant Joan i al costat del torrent de Santa Caterina.
Santa Caterina.
Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya. Era una ermita poc visitada i transitada ja que quedava fora de cap camí o senda important, ara és habitada esporàdicament per gent que té cura de l'entorn.
Sota mateix de la balma o bauma surt un corriol que s'enfila fort amunt, igual de costerut i embrossat que el de baixada ...però es fa bé!






Sant Joan.
Ara és considerada com l'ermita de Sant Joan Baptista, però en realitat és la edificació d'una capella dedicada a aquest sant.
L'antiga ermita de Sant Joan Baptista la trobem a pocs metre d'aquest nou emplaçament, en una balma obrada a la roca i unida a l'ermita de Sant Onofre per una passarel·la tallada a la roca.
Al segle XIX va ser destruida per l'exèrcit françes i al segle XX s'hi va adossar una nova edificació que va ser utilitzada com a restaurant.
Avui dia no existeix cap resta del restaurant!






Sant Onofre.
L'ermita està situada al costat de l'ermita de Sant Joan i es comunicaven per una passarel·la excavada a la roca. També tenia un accés independent per unes escales excavades a la roca (escales de Jacob).
Actualment es conserven restes en bon estat: d'escales, murs, cisternes, parets ..






L'ermita de Sant Onofre conecta amb l'anomenada escala de Jacob (escalas esculpides o excavades a la roca).
Per aquestes escales podem pujar per anar a trobar l'ermita de Santa Magdalena o també podem baixar per continuar pel camí de Sant Joan al Pla de les Taràntules.






Santa Magdalena.
L'ermita està situada als peus de l'agulla "Magdalena Inferior" i gaudeix d'unes vistes inmillorables de la vessant oriental i del mateix Monestir de Montserrat.
L'ermita també va ser destruida el segle XIX per l'exèrcit françes i les restes es troben en mal estat de conservació, tot i així podem apreciar murs de pedra, cisternes d'aigua, graons ...







Abandonem Santa Magadalena enfilant un camí que puja a un coll rocós entre l'Ullal de Santa Magdalena i el mirador també conegut com "Miranda de Santa Magdalena".
Ara anem a la recerca de l'ermita més perduda de totes, la de Sant Martí i de la que disposem menys informació de totes.
La senyal blava ens indica la senda que cal agafar per baixar fins a l'ermita.




Haurem de davallar entre la roca de la Magdalena Superior i un exuberant arbust de Boix que arriba fins a baix del tot de la canal.
No vam trobar cap dificultat en la baixada, però en el que si hem de parar antenció és en localitzar l'ermita de Sant Martí un cop superada la canal.






Sant Martí.
L'ermita es troba en una bauma o balma obrada al peus del Gorro Frigi (també Gorra Frígia).
Es troba a poca distància del final de la canal de baixada de la Magdalena Superior. No hi ha un camí evident i definit per arribar a l'ermita, només  haurem de agafar el corriol que ens sembli més marcat i fàcil de transitar.
Hi han poques referències d'aquesta ermita, ara sembla que és habitada o utilitzada com a refugi per algun escalador.







Abandonarem Sant Martí enfilant-nos per un torrent embrossat que trobarem a la dreta de l'ermita.
Amb l'ajuda d'arbres i branques arribarem al coll de les Tisores, entre Gorro Frigi i Magdalena Superior.




Continuarem ara davallan per la vessant oriental, també per una torrentera arbrada i de fàcil baixada ...fins a trobar aquest pas complicat (abans tenia unes cadenes instal·lades, ara desequipades).
El flanqueig lateral de color vermell (on estava instal·lada la cadena) és un pèl arriscat. La baixada en color blau és exigent però no tant arriscat.







Arribem al Camí Nou de Sant Jeroni (molt transitat pels turistes que volen pujar al cim de Sant Jeroni) i fem les últimes panoràmiques de Montserrat.
Les agulles de la zona Tebaida o Sant Salvador davant i el Monestir de Montserrat al fons dret.




Tebaida a l'esquerra i Tebes o les Gorres a la dreta.







Una excursió divertida, fascinant i d'aventura i unes zones geogràfiques de Montserrat poc conegudes per nosaltres ...ara coneixem més secrets d'aquesta Muntanya!
Comentar quel'ermita de Sant Miquel és considerada, també, com una capella. Si no l'hem resenyada a sigut perque la zona on és ubicada no te cap atractiu i està molt allunyada de les regios de Tebes i TEbaides.
Retornem al cotxe per la canal de Sant Jeroni!




El track que insereixo seguidament és de molta utilitat per fer aquesta excursió.




Sortida Maig del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook