Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dilluns, 22 de juny del 2015

En aquesta sortida farem una circular per la península del Cap de Norfeu, dins del Parc Natural de Cap de Creus
Haurem de tenir en compte que el Cap de Norfeu també ha sigut declarada com a Reserva Natural Integral i com a tal trobarem camins, on antigament podiem passegar tranquilament, i que ha dia d'avui està regulada l'entrada o prohibida la seva circulació.
Afegir que també visitarem les platges i cales que recorre el GR 92, des de la cala Montjoi fins a la cala Jóncols ...el retorn ho farem per l'interior.
Mapa Google Earth.

Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe en una zona habilitada (hi ha una zona pública i una altra de privada) i comencem ha caminar per la pista que porta a Cap de Norfeu i també Cadaqués.
El GR 92 ve de Roses, passa per la platja de Montjoi i conecta amb la pista que porta a Cap Norfeu i Cadaqués.



El GR 92 el trobarem passat més d'un km caminant per pista, nosaltres però agafarem una drecera que ens estalvia passar per la pista. 
En la foto veiem les últimes cases de la cala i la senda que baixa a peu de costa i que conecta amb el GR 92.






Aquest tros de costa és molt transitada i gens ferèstega, però no deixa de ser maca i molt entretinguda.
Aquí deixo unes quantes fotos!
Platja d'en Gandalla.



Platja de la Pelosa.













El GR 92 passa pel coll del Canadell, nosaltres però tombarem a la dreta per fer una volta pel Cap de Norfeu i visitar alguns dels racons d'aquesta península.
Una panoràmica des del punt més alt.


La Torre de Norfeu des de fora.



La Torre de Norfeu des de dins.



Des de fora i des de dins.



Arribem al final del camí i amb un mirador espectacular.



Un altre mirador més al nord.



Un servidor que no deixava de fer fotografies de l'entorn.






Com ja deiem al principi del reportatge aquesta zona és declarada com a Reserva Integral Natural i com a tal trobarem camins amb l'accés regulat o directament prohibit de passar.
En aquesta bifurcació de la foto, abans podiem arribar-nos fins a les coves de les Ermites, ara no!



Aquest dibuix del Cap de Norfeu vol il·lustrar els camins amb els accesos limitats.




Nosaltres vam donar una volta per evitar la zona restringida (consultar track de la sortida) i arribar fins a les coves de les Ermites. 



Interior i exterior d'aquesta cova.



Des de les coves ens arribem fins al coll del Canadell per la pista.
A l'inici d'aquesta pista una barrera i uns rètols instal·lats ens informen de la regulació en l'accés de la mateixa.






Des del coll surt una senda o corriol estret que ens porta directament a cala Jóncols sense trepitjar la pols de la pista i la seva llargada.
Coll del Canadell.


A punt d'arribar a cala Jóncols.

A cala Jóncols aprofitem per dinar i recuperar forces.

Aquesta cala no és gens masificada, potser trobarem algun "desembarcament" de turistes que venen a dinar la típica paella i sangría en un xiringito de la platja, però si que hom pot gaudir de certa tranquilitat i sol·litud.






Després d'un merescut descans reprenem l'activitat.
Des de la cala agafem la pista en direcció a Cap Norfeu i cala Montjoi, en un revolt molt marcat (consultar track de la sortida) trobarem un corriol o senda que s'enfila suaument pels anomenats "Plans de la Guardiola i les Magines". 
Aquest corriol ens escurçarà temps i ens evitarà "menjar la pols" de la pista.



El corriol o senda ens portarà a una segona pista (normalement no circula cap vehicle foraster, ja que hi ha una cadena que limita l'accés), si l'agafem de pujada en direcció al "coll de les Forques" trobarem la cruïlla de la foto.



Des de la cruïlla anteriorment descrita baixarem per una pista mig perduda i embrossada fins al lloc de sortida ...cala Montjoi!



Finalment deixo el track de la sortida i també amb les dades tècniques d'aquesta sortida:
Powered by Wikiloc



Sortida Juny del 2015






         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook