Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 19 de maig de 2015

Aquesta matinal ens permetrà de conèixer l'anomenada zona arqueològica de Céllecs dins del terme municipal de la Roca del Vallès.
Aquest itinerari, de dificultat mitjana,  ressegueix en gran part el sender de petit recorregut PR C-36 . Però no n'hi ha prou de refiar-se exclusivament de la senyalització sinó que val la pena de consultar un mapa o utilitzar el Track que deixaré al final de la crònica.

Mapa de la sortida.






Començaré l'excursió al costat de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. 
Pels voltans de l'ermita trobarem alguns racons per deixar el cotxe. Al ser zona d'escalada de vegades trobarem molts cotxes, val la pena d'arribar d'hora per agafar un lloc aceptable.
L'excursió la podriem iniciar-la ja de bon començament pel PR C-36, però com vaig amb poca aigua decideixo d'omplir la cantimplora en una font que hi ha molt a prop.
Ermita Sant Bartomeu de Cabanyes.
 Típica esglesiola romànica rural, situada a les planes altes del municipi d'Òrrius i als peus de la vessant septentrional del turó de Céllecs.



A pocs metres de l'ermita trobarem la carretera que uneix els pobles de la Roca del Vallès i d'Òrrius, i en un voral surt una pista forestal que davalla tranquilament fins a la  font de Sant Bartomeu.



De la font sortía un filet d'aigua, si continuem amb la situació de sequera aviat no sortirà aigua d'aquesta font.



Passada la font continuarem davallant (amb lleus puja-baixa) fins a trobar el sender PR C-36 i que ja no el deixarem fins arribar a baix de tot.



Separat del vial principal (PR C-36) trobarem la Pedra de les Creus.
La Pedra de les Creus és un gran bloc granític cobert per tot tipus de creus i signes gravats a la pedra. Molts dels quals són moderns, però és probable que n'hi hagi algun d'època molt antiga, tot i que indeterminada. També hi ha una inscripció que diu "La roca, año..." i la data no és prou clara. La tipologia de les creus és molt àmplia i de diferents mides.



Després d'algunes fotos continuo el camí de baixada ...evident, ample i senyalitzat.



Fins arribar a aquesta cruïlla. 
Hem d'estar atents en visualitzar-la mentres caminem, com que el camí és planer i l'entorn molt relaxant podem despistar-nos fàcilment.
A la dreta pujarem fins al dolmen de Can Gol-II i a l'esquerra la Roca Foradada. El camí del mig porta al dolmen de Can Gol-I, unes restes que trobarem en una finca privada (dins de l'urbanització de "Can Pineda") i per tant obligats a trepitjar asfalt ...cosa que no em ve de gust fer!



Dolmen de Can Gol-II. 
Cista que només conserva tres pedres granítiques, dues laterals que formen la cambra o corredor i una de posterior que el tanca. Manca la pedra o pedres de coberta. A les excavacions realitzades s'hi van trobar puntes de sageta d'aletes, un fragment de ganivet de sílex, ascles i fragments de ceràmica.



Roca Foradada.
Gran bloc granític foradat artificialment. A l'exterior hi ha dues lloses que, si es tractava d'una tomba, s'haurien utilitzat per tapar la cavitat. Pels voltant s'ha localitzat ceràmica de les mateixes característiques que les aparegudes al costat dels diferents megàlits, i també algunes ascles de sílex.



A 20 m a l'est hi ha pedres alieneades en forma de parament i sis fragments de ceràmica ibèrica.






Tornem a la via principal (PR C-36) i continuem el camí en direcció contraria a l'anada fins arribar a una bifurcació que ja haviem conegut minuts abans.
Un pèl allunyat del PR C-36 trobarem la Pedra de les Orenetes.



Pedra de les Orenetes. 
És un bloc granític amb diverses cavitats o abrics. Fins no fa gaire conservava dins d'aquestes balmes restes de pintures rupestres i s'hi podien reconèixer figures humanes del final de la Prehistòria.



Situats dalt de la pedra visualitzo el camí per on he arribat i també el corriol que hauré d'agafar per enfilar-me bosc amunt. 
L'objectiu ara serà visitar els dos últims monuments historicoarqueològics de la zona, el Plat del Rei i el Dolmen de Céllecs, dins de la ruta del PR C-36.



El camí de pujada és un pèl costerut i s'enfila fort, però és evident i gens perdedor.






Arribo al Plat del Rei.
Plat del Rei o del Molí.
El formen unes roques granítiques de factura primitiva que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària amb regueró de canalització.






No gaire més amunt, al marge esquerra del camí trobarem el dolmen de Céllecs.
Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro.
Dolmen de cista rectangular formada per quatre lloses de granit, amb l'obertura orientada cap al sud. Conserva la coberta d'una gran llosa plana. Per la part de darrere hi havia restes d'un túmul.
Durant l'excavació només es va trobar un fragment de terrissa.



Continuaré camí amunt seguint el PR fins a trobar aquesta bifurcació (precissament on el camí es fa més ample), on decidiré d'abandonar el PR C-36 per continuar amb la pista que em portarà al costat mateix de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i del cotxe.



Com no podía ser d'un altre manera deixo el Track d'aquesta sortida:


Sortida Maig del 2015.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook