Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 9 de maig de 2015

Aquesta ruta, per cingleres, canals i corriols de la Mussara, vol conectar tres coneguts indrets equipats amb ferros i cables (el grau de la Trecanous, la ferrada "la Trona" i l'avenc de la Febró) i fer-los més populars pels amants de la muntanya.
Desconec si hi ha un itinerari preestablert per fer aquesta ruta, en tot cas nosaltres l'hem fet amb una llargada d'uns 15 kms i les pistes, camins i corriols que hem agafat no tenen cap complicació per trobar-los i orientar-nos facilment.

Mapa de la sortida.






En un revolt de la carretera de Vilaplana-la Mussara (T-704) i a l'altura del "Pla de la Mola" trobem una zona per aparcar el cotxe. És un camí sense sortida i acondicionat amb diferents zones entre l'arbreda per deixar els cotxes. 
Del mateix aparcament trobem el GR 172 que ens portarà a la font del Roure.
De la mateixa font surt el camí que flanqueja les cingleres del "Martí" i del "Clos" per sota, i on hi ha el grau de la Trecanous.



Trobem el grau totalment equipat amb xapes robustes a l'inici de la canal (tram vertical i curt) i amb un cable de vida perfectament ancorat a la roca que acompanya el tram vertical i continua per la canal uns 20 metres més amunt.
Com que el pas no el veiem perillós i és curtet no ens equipem amb el material de ferrades.



Seguim la traça del corriol que ens porta per la "Cova de la Patacó".



Volem comentar que per la zona aquesta de la Trencanous vam trobar-nos molts trams equipats  (agulles naturals amb trams verticals, tirolines llargues, ponts nepalís, esperons verticals i amb molt de pati...)
Sembla ser que és un projecte de ferrada ...una futura ferrada que pot ser una "canya" i que farà les delícies dels "Ferraterus". També senyalar que les equipacions metàliques que hi havien possades tenien la mateixa qualitat i seguretat que la "Trencanous".







Ja superada la zona de la "Trencanous" sortim a una pista ampla, per sota de les antenes de la Mussara.
L'itinerari que seguirem recorre les cingleres de la Coma, el Foradat i del Patxeco per sota. Primer per pista i després per senda o corriols  (de vegades emboscats).



Entre els cingles de la Palma i del Patxeco trobarem el grau dels Racons (fotografia superior).
I també localitzem la ferrada "la Trona", concretament la cova "Hospital dels Carlins" i l'últim tram vertical.



Una vista ràpida de la ferrada, i amb la "distribució" dels trams a tenir en compte.






Seguirem la senda fins a trobar el barranc de "l'Encens", moment que abadonarem el camí per remuntar aquest barranc seguint les fites.
L'inici de la ferrada el trobarem sota els arbres i a l'esquerra del barranc de "l'Encens".
Aquí si que ens equipem amb el casc i el material de ferrades.



El video mostra els diferents trams de la ferrada:





Ja hem superat la ferrada i a més hem tingut temps per gravar-ho en video.
Tot plegat ens ha obert la gana i decidim de fer un mos al poble abandonat de la Mussara i que tenim a prop.
En un moment donat haurem de trepitjar asfalt, però el temps necessari per trobar la senda que ens acosta a la Mussara lluny de la carretera.



Al poble abandonat de la Mussara aprofitem per fer un mos a l'ombra.



Des del mateix poble trobem indicacions per anar cap a l'avenc de la Febró.
Tampoc hem de fiar-nos amb aquests pals indicadors, ja que mig camí no trobem cap i ens podem desorientar facilment ...és important de seguir la ruta del Track!



Una cruïlla important de camí a l'avenc, de tornada tornarem a passar pel mateix lloc.






Els avencs  de la Febró són unes esquerdes o cavitats naturals. La principal  amb unes parets d'uns 25 o 30 mts de fondària, 250 mts de llarg i uns 6-8 mts d'ample.
Hi han dos maneres de baixar a l'avenc, per un camí normal i sencill, o fent un rapel de 25 mts que està al costat d'aquest mateix camí (fotografía de la dreta).



El següent video mostra el descens en ràpel:




L'avenc és molt visitat per la gent. 
També són molt visitades les coves però nosaltres, en aquesta ocasió, no ho farem per culpa del temps.



A l'extrem oposat a l'entrada de l'avenc trobem un tram vertical de grapes que ens ajudaran a sortir del mateix.
També utilitzarem l'equipament de ferrada per assegurar la progressió.



Un altre video de la sortida de l'avenc per la ferrada:





El retorn serà pel GR 7 fins a trobar la carretera de Vilaplana-la Mussara.
Hem d'estar atents al trepitjar l'asfalt, a pocs minuts trobarem les marques del GR 172 que s'allunyen de la carretera i que ens portarà on tenim aparcada la camper.
La carretera l'agafarem a la cruïlla d'"el Coll" i a pocs metres, en direcció a les antenes de la Mussara (foto esquerra) hem de trobar les marques del GR 172.



Per completar la crónica deixo el Track de la sortida:



Sortida Maig del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook