Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 18 d’abril de 2015

Excursió circular a la Vall de Lord, entre el Bosc de Valls i la Serra dels Bastets i els Llengots.
Molts camins que farem, no tots, són poc freqüentats i perdedors.
*Haurem de vigilar el camí que baixa del Coll de Valielles fins al camí transversal que surt de l'ermita de Sant Andreu de Busa.
*També hem de parar atenció amb el camí que davalla dels Llengots fins a tocar del Pantà la Llosa del Cavall ...molts trams són perdedors!
*Per últim el camí o corriol que puja al  la Collada de la Mata, nosaltres no vam veure un camí evident i vam seguir el GPS amb el mapa "La Vall de Lord" de l'Alpina. Aquesta collada uneix el camí que baixa dels Llengots amb la pista que porta a les cases d'Aiguaviva.
En totes aquestes tres zones és aconsellable anar amb el gps a ma!

Mapa de la sortida.






Deixem el cotxe en un revolt al costat de la casa de colonies d'Aiguaviva.
Pàrquing.

Hem de passar per davant de la casa i agafar un camí que s'enfila de valent per l'anomenat "Bosc de Valls" ...situat entre la Serra de Valielles i la Serra dels Bastets i els Llengots.


De pujada passarem per l'anomenat Roc de la Creu.


I finalment arribarem al Coll de Valielles.
Abans de continuar el nostre camí pel Grauet de Valielles, farem una visita al Tossal de les Viudes.






La pujada al cim serà per camí, però també per pendents i crestes rocalloses.
No trobarem marques de pintura, però si que hi han moltes fites.


Atenció a l'arribar a aquests turons o parets de roca.
Trobarem fites que ens portarà recta amunt, i d'altres a l'esquerra.
Si seguim la fletxa blava haurem de grimpar passos un pèl delicats i expossats, i si anem on marca la fletxa vermella la pujada serà fàcil i sense dificultat.


Si seguim la fletxa vermella trobarem aquesta perspectiva dels turons o parets rocalloses.
Llevat de la grimpada sencilla  per una curta canal (dificultat +1º), el reste del camí no te cap dificultat. Si anem per la zona on està marcat en blau trobarem una mica d'"aventura", però sense perill!


La curta i sencilla grimpada  de camí al Tossal de les Viudes (dificultat de 1º o +1º).


La cresta final abans d'arribar al cim ...una panoràmica espectacular de l'entorn més proper!


Cimall Tossal de les Viudes.






Tornarem al Coll de Valielles, i davallarem per la vessant Sud ...pel Grauet de Valielles!
Hem de tenir en compte el camí que baixa del Grauet i coll de Valielles fins al camí transversal de Valielles (Vessant Sud). és curt però mal senyalitzat, mal fitat i gens transitat.
Aquest grau està a tocar del Coll de Valielles i com ja és veu en les fotos no té cap dificultat.


Abans no arribem al camí transversal que va de Sant Andreu de Valielles fins al Coll de Vera (camí de la foto), haurem de fer la baixada per un camí gens evident i molt perdedor, ens serà de molta ajuda la utilització del GPS.


El camí transversal ens portarà primer per la Collada de Vera.


I després al coll de Maçana ..sempre al recer de la cinglera de Busa.


Una imatge amb les caractèristiques agulles de la zona.

Des del coll de Maçana una vista oberta de la zona.


Ja som a tocar de la Serra dels Bastets i els Llengots, i haurem d'estar vigilants per trobar el camí per iniciar el retorn on tenim el cotxe ...el Bosc de Valls!


Exactament en aquest revolt trobarem el camí que s'enfila pels Llengots i ens facilita la tornada al punt d'inici.



El camí puja fort per l'anomenat "Grauet dels Llengots" ...camí facilot i sense complicacions fins a trobar una collada a la serra dels Llengots.






Arribats a la collada (el mapa de l'Alpina "la Vall de Lord" no possava cap nom) comencem a davallar per la vessant Nord de la Serra. 
Primer passarem per l'"Obaga de la Mata", a tocar del Pantà de la Llosa del Cavall, fins arribar al "Bosc de Valls"  ...a tocar del riu de Valls!
La baixada la farem seguint fites disperses i unes marques grogues.
Haurem de vigilar en la baixada ja que trobarem molts trams emboscats i perdedors, en la ruta del Track que deixaré al final de l'entrada hi han dues zones especials (waipoints) que són pededores i les fotos ens ajudarà agafar el camí correcte.


Aquesta foto és de la Collada de la Mata, un indret sense camins evidents per trobar-ho però imprescindible per arribar a Aiguaviva.


Aprop de la Collada de la Mata i abans de trobar la pista que ens portarà a Aiguaviva, on tenim el cotxe, trobarem les runes del Mas Cal Teuleret.
Aquesta collada uneix el camí que baixa dels Llengots amb la pista que porta a les cases d'Aiguaviva.


Deixo el Track de la ruta, imprescindible per aquesta sortida:



Sortida Abril del 2015.










 Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook