Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 13 d’abril de 2015

El Clot de Vilamala és una fondalada amb parets i torrents escarpats del tipo montserratí (conglomerats). Hi ha un torrent o rasa (Rasa de Vilamala) que recorre tota la vall fins a desguassar al Pantà de la Llosa del Cavall, i moltes canals secundàries.
Per accedir a conèixer aquests racons hi han molts corriols o camins, nosaltres anirem pel més conegut i freqüentat. Si anem en temporada de pluja o les roques estan mullades hem de vigilar.

Mapa de la sortida.





Hem quedat (Victòria, Joan, Carme, Josep i un servidor ..l'Andreu) en el revolt de la carretera LV-4241b conegut com "revolt de Fenerols". Aquesta carretera surt de Coll de Jou (Port del Compte i Sant Llorenç de Morunys) i va fins a Solsona, i el revolt el trobarem a poc més d'un quilòmetre del Coll i a sota del Turó del Codó.
El temps sembla que ens farà la guitza i la boira taparà moltes de les sorprenents vistes de la zona.


L'excursió l'hem de planificar de manera diferent a l'ascensió a un cim convencional.


La primera part el que farem serà de baixar aprox. uns 500 mts torrent avall.
Millor dit corriol avall, ja que sempre passarem per camins i corriols molt delimitats, evidents i fitats.
De fet tot el camí (a vegades és un camí que faldeja per sobre de la Rasa de Vilamala  i d'altres passa pel mateix torrent o rasa) el trobarem marcat amb pintura verda i blanca ...a part de moltes fites!
La segona part d'aquesta excursió serà recuperar aquests metres de desnivell per tornar als cotxes.






Sembla ser que la boira respectarà la fondalada de la vall i ens deixarà gaudir de boniques vistes.
La baixada la fem xiulant i cantant, i de vegades parem per contemplar alguna paret, agulla, bauma, canal.. que ens resulta atractiva.
La fotografía es feta des de la vessant Est de la Vall.


Encara que la ruta és descendent, no deixa que fem molts "puja i baixa" ..gairebé sempre per zona atapeïda d'arbres, matolls i branques.






A la zona dels "Encantats" podem veure aquestes cavitats, com dos ulls vigilants.
En alguna d'aquestes balmes s'hi pot veure restes de troncs o pals, com si algú visqués o hagués viscut ..suposo que escaladors de la zona els hi han fet alguna visita!


Aquesta bauma, davant dels "Encantats", si que és visitable per tothom.


A vegades el camí passa per pendents rocalloses i algunes de molt inclinades, haurem de vigilar les desgrimpades i estar molt atents si a plogut o la roca és mullada.
En aquesta zona hi havia barres metàl·liques clavades a la roca, potser per unir-les amb algun cable d'acer i ajudar a baixar o pujar. Ara no hi ha rastre de cap cable!


A l'estiu pot ser gratificant de cabussar-se en aquest toll!






Superats la zona dels "Encantats" i dels tolls, trobarem dos passos equipats.
El primer és molt sencill i innocent.


El segon també és molt curt, però la pendent és més inclinada i delicada.
Encara que les dues cordes les veiem lligades a branques primes , la funció de seguretat i confiança és evident.


Ens tornem a enfilar lleugerament. En un revolt del corriol un mirador natural ens deixa veure la zona del Serrat Curt i el Serrat Llarg, llocs d'on venim i hem visitat les balmes, tolls, camins equipats..






De moment no hem tingut cap problema per seguir la ruta marcada, potser ara trobarem algun indret un pèl perdedor i confús per la falta o deteriorament de les marques verdes i blanques o alguna fita caiguda. Nosaltres vam reorientar-nos facilment!
Ja som al llit del Torrent o Rasa de Vilamala, no deixarem el torrent fins el moment que trobem el camí de pujada del Clot de Vilamala i aixó serà en aprox. un quilòmetre més avall.


Mentres baixem trobarem aquests grans blocs de roca al ben mig del torrent i a vegades la grimpada o desgrimpada es fà complicat.






Deixo un video del nostre pas per la zona:






Ja som al final de la Rasa de Vilamala, a la zona anomenada "Torrents Junts".
Aquí haurem de girar 90º i agafar el torrent secundari de la dreta.


A partir d'ara deixem les marques verd-blanques i haurem de fer cas a les marques de color vermell (velles i gastades).
Encara que el camí fa ziga-zages contínues, la pujada no deixa de ser dreta i esgotadora i de vegades val la pena de recuperar forces mentres contemplem les vistes.


El corriol, camí, pista.. ens portarà a les runes de l'Hostal de Vent.






No recordo si les marques de color vermell arriben al Mas de l'Hostal del Vent, però si que ara hem de seguir les senyals del GR-7 que ens portarà on tenim els cotxes.
En cap cas hem de trepitjar la carretera LV-4241b (de Solsona a Coll de Jou).


El camí és molt planer i descansat.


Ja cap al final fem la nostre última foto del Clot de Vilamala ..la Vall Infernal!


Deixo el Track de la sortida:


Sortida Abril del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. joan.vilamala@gmail.com

    Coneixeu la llegenda de Vilamala? Si em passeu un correu electrònic us la faré arribar tota. Aquí no hi cap,
    LA LLEGENDA

    Francesc Cases i Amigó (1859-1887) és l’autor d’una bonica llegenda en vers que explica l’origen del nom. Fa així:

    Cap a Solsona baixant
    los traginers de muntanya
    segueixen un mal camí
    a prop d’una fondalada,
    que signen tot fent la creu
    i anomenen Vilamala.
    Damunt de l’aspre turó
    que veuen a l’altra banda,
    de Sòbol riu lo planell
    cap una caseta blanca
    que, quan arriba l’estiu,

  2. Hola Joan, el teu missatge a Òrrius TEam m'arriba directament al meu correu!

    Gràcies per tot!
    Andreu

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook