Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 14 de març de 2015

Aquesta serà una sortida de descoberta al voltant de La Mola al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
El nostre amic José Manrique ens farà d'amfitrió per indrets i racons amagats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Racons molt apreciats pels muntanyencs, però un pèl desconeguts per l'Anna i un servidor ..l'Andreu.
En aquesta excursió volem remarcar la Canal del Mico (amb grapes en bon estat) i el Mal Pas de Dalt (equipat amb corda i una cadena també amb bon estat)
Mapa de la sortida.


Deixem el cotxe a la zona de la Torre de l'Angel i enfilem, primer per pista i després per senda, el llom que ens portarà a la Carena del Pagès.

Pel camí passarem per la Roca Petanta (que abans tenía una corda per pujar dalt) i les Baumes de Sescorts.
Nosaltres intentarem de seguir el cercle que hi ha pintat en la roca de la foto esquerra, encara que no sempre el trobem pel corriol de pujada.
La foto de la dreta és el primer bloc o contrafort que ve de la Roca Petanta. Abans hi habia una corda o cadena per pujar dalt, nosaltres el flanquejarem per la dreta per anar a trobar una canal arbrada que ens ajudarà pujar a la base de la Roca Petanta.




Ja som a la base de l'imponent bloc de la Roca Petanta.
Continuarem per aquestes pendents rocalloses per la dreta de la roca, encara que és de bon fer hem de vigilar un pèl ja que la caiguda impressiona i no val a badar.



L'Anna ens esperava a la cova de Sescorts, doncs va decidir de no passar per la cornisa o lleixa de la Roca Petanta i ho va fer per la senda habitual i sense perill de caiguda.
La cova de Sescorts o també anomenada les Corts i els Estables.




Arribem al camí de la "Carena del Pagès" que uneix la Mola amb el Montcau, té una llargada de 3,2 quilòmetres i una elevació màxima de 1.037,2 metres.
Sortim a aquest freqüentat camí per aquesta cruïlla.
En aquest punt fem un breu parèntesi per visitar les coves dels Òbits. Les tenim aprop i alguns de nosaltres no les coneixem, així que decidim d'anar i tornar en un moment.



Mentres en dirigim als Òbits, fem una ullada al massis de la Muntanya de Montserrat ...i amb el turó del Castellsapera a la dreta!



Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles.





Ja hem visitat els Òbits i tornem al punt comentat anteriorment, en aquella cruïlla que hem trobat venint de la Roca Petanta.
De tornada ens fixem amb la Mola i el Monestir romànic de Sant Llorenç del munt. 
Arribem al Morral del Drac.


La cova del Morral del Drac és un impressionant monòlit de 25 metres d'altitud de forma prismàtica amb una cavitat al centre que el travessa de costat a costat. Des de lluny el seu perfil sembla el d'un queixal. El seu nom ve donat per la llegenda sarraïna que diu que el drac de Sant Llorenç domia en aquesta cova.




Conegudes les baumes dels Òbits i el Morral del Drac ara ve una amagada canal equipada.
La següent fotografía vol localitzar aquesta canal sobre el terreny.
Aquesta canal serveix com a opció per superar el cingle d'accés a la Mola per la vessant nord. L'altre opció és pel camí normal i habitual de pujada, també per la vessant nord.


Aquesta cruïlla la trobarem a la Carena del Pagès i al costat del Morral del Drac.
En la foto podem veure la direcció que haurem d'agafar per dirigir-nos a la canal.





Encara que començarem per senda evident i trepitjada, de seguida trobarem roca ...moltes roques!
La grimpada (en color vermell) és facilona. En blau l'itinerari  a seguir per  superar el cingle pel camí habitual.


Una vista del Morral mentres grimpem les pendents buscant la canal.





No ens costa gens de trobar la canal, per aixó portem en José com a guia...he, he gràcies José!
Aquesta és la canal dels Boixos, que dóna accés a la cova dels Boixos.


Passem per l'anomenada cova dels Boixos en direcció al pas inferior de la canal del Mico.


El primer Pas de pujada o Pas Inferior del Mico.


La canal propiament dita amb el segon Pas de pujada o Pas Superior del Mico.


Si ens ve de gust de visualitzar la grimpada amb video, aquí el teniu:







Molt bé, ja som al camí normal de pujada a la Mola. 
Nosaltres, però, l'utilizarem per tornar a baixar del cingle i dirigir-nos al conegut Mal Pas de Dalt (un pas equipat amb cadenes).
No comfondre amb el Mal Pas de Baix (una pas equipat amb un cable d'acer), que està situat per sota del Mal Pas de Dalt.
En aquesta bifurcació, sota els cingles, hem d'agafar la senda en direcció al Mal Pas.



Hem de vorejar per sota la cinglera i a tocar de la paret. No hem de trobar cap dificultat amb el flanqueix en direcció al Mal Pas de Dalt.





Aquest pas el trobarem un pèl amagat.
Així que arribem al final del camí i sortim de l'arbrada haurem de fer una "ziga-zaga" descendent per trobar-lo.
Trobarem una corda a l'inici del pas, i després una bona cadena perfectament instal·lada.
El pas té una longitud d'uns 12 i 15 mts.



Encara que pot no semblar-ho la caiguda impressiona i hem de vigilar al passar.



Per pujar a la Mola no més ens queda de grimpar per la canal del Cavall.
Sense dificultat.



Ja som dalt de la Mola i amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt al ben mig de la punta cimera.






El retorn als cotxes ho farem pel recomenable "camí de la Soleia", per la vessant de Llevant, i on podem conèixer racons interessants i desconeguts per molta gent ..com les fonts de la Soleia i del Saüc, la cova de les Ànimes i la Balma del Maquis reconvertida amb refugi!






Deixo el Track de la sortida:


Sortida Març del 2015











Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook