Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 21 de març de 2015

Un indret molt conegut i concorregut de Sant Llorenç del Munt: la Mola.
Una curta i divertida ascensió per una zona gens coneguda per mi i poc concorreguda ..la canal Lucky Txei.
Aquesta canal la trobarem amagada a la vessant de Llevant del massis de Sant Llorenç del Munt. És curta i molt dreta, equipada amb unes petites grapes metal·liques velles i noves ..moltes grapes. No dispossa de cable de vida i potser pot ressultar un pèl complicada la seva progressió per persones poc acostumades a aquestes vies.
Mapa de la sortida.





Deixarem el cotxe en una urbanització de Matadepera, en una zona coneguda popularment com l'aparcament del dipòsit (Hi ha un gran dipòsit que trobarem pel cami de pujada (camí dels monjos) i aprop del pàrquing.
A la primera bifurcació ja ens desviarem en direcció a la Castellassa de Can Torres.
Haurem d'estar alerta amb els corriols que agafarem, encara que tots els trobarem molt fressats no hi ha un camí amb senyals que ens indiquin "la Castellassa"


Aquesta zona és coneix com el Mal Pas de la Castellassa, una lleixa o cornisa rocallosa que flanqueixa aquest turó.
Al fons a la dreta ja veiem la Castellassa de Can Torres.


Un perspecitva del Mal Pas de la Castellassa de lluny. 
Segons sembla aquest pas estava equipat amb un cable d'acer, ara res de res, però passant amb cura no hi ha cap dificultat ni perill.


Ja som aprop de la Castellassa.
En José, coneixador d'aquestes contrades, m'indica on podem localitzar la canal Lucky Txei.





Atenció a partir d'aquí, haurem de trobar un camí o senda evident que puja cap a les parets de l'esquerra i no hi ha cap senyal que ens ajudi a trobar la canal.
La fotografía de la dreta indica el corriol que haurem d'agafar per remuntar aquestes curtes pendents per trobar-la.


Així que arribem a la paret, tombarem a l'esquerra.
No més girar que ja ens trobem la canal ..en José, content, em senyala el primer tram de pujada.





La Lucky Txei és bastant dreta, si no estigués encaixonada i protegida entre parets sería complicada de pujar.
La trobarem equipada amb moltíssimes grapes, entre d'antigues i noves.


Aquest és el primer tram ..curt, entre blocs de roca i de grimpada sencilla.


Després ens trobem aquesta fissura ...molt dreta i amb profusió de grapes.
És el tram més delicat i on a mitja alçada hi ha un replà que ens servirà per recuperar forces i determinació per continuar.


Al final de la fissura hi ha una campana, per celebrar haver superat la canal.
"Bueno" encara ens quedarà un últim tram de grapes ..però curtet i sense dificultat.


En el video següent podem veure la progressió de tota la canal:





Ja superada la canal "Lucky Txei" ens acostarem a un mirador on podrem contemplar el turó de la Castellassa de Cant Torres.
Un lloc amb un atractiu especial pels escaladors, com els de la foto.


Aquesta foto, de l'any 2009, vol testimoniar la "conquesta" d'aquest turó per part dels Castellers els Minyons de Terrassa.





Continuem la nostre ruta de pujada a la Mola.
I ho farem resseguint el "Camí de la Soleia".
Per aquesta vessant farem unes interessants i de vegades sorprenents visites a llocs desconeguts per a molts excursionistes.


Els llocs representats en la fotografía ens els vam trobar de pujada.
El més sorprenent va ser la balma dels Maquis, reconvertida amb un petit però ferm refugi.


La Mola de Sant Llorenç del Munt vista de pujada.





Fem qüatre fotos des de la Mola i continuem el nostre camí.
Ara ja de baixada en direcció al pàrquing del dipòsit i ho farem per la coneguda "canal del Bolet".


Davallarem per una de les canals que hi han al Cingles dels Cavalls.
La canal del Bolet no té cap dificultat ..tant de baixada com de pujada. La del Cavall (més a l'esquerra de la fotografía) és més dreta i exigent.


També passarem per Sant Esteve de la Vall (Can Pobla).


I finalment farem un flanqueix de Ponent a Llevant (Oest-Est) per camins, sendes i corriols per anar a buscar la zona dels dipòsits de Matadepera.





Deixo el track de la sortida, molt útil per anar a trobar segons quin lloc:


Sortida Març del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook