Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 28 de febrer de 2015

Excursió a la Serra del Montsant. 
 En aquesta ocasió farem una visita a la Serra Major del Montsant enfilant el torrent on hi ha el Grau dels Tres Esglaons. 
En la sortida també coneixarem les coves del Serret, Abelló, Moloner i Cova Santa.

Mapa de la sortida.





L'excursió la començarem des de l'ermita de Sant Joan de Codolar.
Per arribar aquí haurem d'agafar una pista que surt del poble de Cornudella. És una pista  formigonada o asfaltada d'uns tres o quatre quilòmetres, però atenció per que és molt estreta.





Bé! deixarem el cotxe  a l'aparcament que hi ha al costat de l'ermita i agafarem la senda que ens mana, pel Grau dels Tres Esglaons, dalt de la Serra Major del Montsant.
En la foto podem veure el barranc, torrent o senda que agafarem per pujar dalt de la Serra Major.
Per aquesta senda trobarem tres passos equipats coneguts com el "Grau dels Tres Esglaons".




Localitzarem la senda per darrera de l'ermita i s'enfila dret cap amunt.
Aquesta senda està marcada amb pintura blava i nosaltres la vam trobar bastant trepitjada i evident.
Es pot agafar la senda de pujada des del mateix aparcament, però l'Anna i jo vam triar fer-ho per un trencall que surt de la mateixa ermita, al costat d'unes taules de pic-nic que hi ha darrera de l'esglèsia.




Com ja he comentat haurem de superar els tres passos del Grau dels Tres Esglaons.
Aquest passos són curts i no significant cap perill per l'excursionista, no és necessari d'anar equipat amb el "Kit de ferrades".
Si hom té vertígen l'haurà de fer de pujada i amb total traquilitat!
En la foto de dalt el grau inferior o el primer si el fem de pujada. És molt dret peró sencill i curt.



El segon pas, o Esglaó Central, és més llarg però igual de sencill si el fem de pujada. 
Si el fem de baixada ens pot donar una petita sensació de vertígen.



El tercer pas, o Esglaó Superior, el trobarem amagat entre el rocallam.
Si hom el fa de pujada també el superarem sense cap dificultat.



Aquest video reflecteix la facilitat en les grimpades dels passos:







Hem arribat a la Serra Major del Montsant, al punt més alt de la zona on som ...la Roca Corbatera!
Fem les fotos necessaries i continuem el nostre camí, que fa molt de fred vent .



A poca distància trobem aquesta bifurcació que ens portarà als torrents de les Pletes i de la Bruixa, on trobarem la cova del Serret i de l'Abelló.



Abans, però, haurem de superar el sencill i estret "Pas del Gat".
El Pas del Gat en video!



Davallarem per la vessant Nord de la Serra, més boscosa i variada. 
Primer ho farem per un principi o final de pista i després per una senda practicable i evident.



De tornada pel barranc de la Bruixa farem la primera parada a la cova del Serret, però més que cova és una balma o bauma amb restes d'antigues edificacions.



Segona parada cova de l'Abelló, i també amb restes edificats sota una balma.






Tornem a ser dalt de la Serra Major, i més concretament a la senyal del Sant Crist de la Sang.
A prop d'aquesta senyal trobarem el Pla del Moloner, on ens anirem seguidament!



En un extrem del Pla trobarem la Cova del Moloner, que també és una bauma amb el que queda d'antigues edificacions.



I ara si ..la Cova Santa. 
Ni bauma ni balma, una cova com ha de ser amb pous, galeries, cambres ...
Nosaltres, però, no vam passar de l'entrada!





Ja som a les acaballes de l'excursió.
Des del Pla del Moloner agafarem el GR 174 que discorre pel camí de Montsant o Grau del Tomaset.
La foto de la dreta ja veiem els cingles de Sant Joan amb vistes a Sant Joan de Codolar.




En aquesta panoràmica, també de la vessant Sud de la Serra de Montsant, veiem els cingles del Rodés, del Fuster, del Portaler ..i que miren al poble de la Morera del Montsant al fons!



Ja som a tocar de Sant Joan de Codolar!




Deixo el track de la sortida:



Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

One Response so far.

  1. Jo vaig fer una ruta que coincidia en part a la vostre.
    Llàstima que no hagueu visitat la Santa Cova, és fàcil de fer i molt maca.

    Bones fotos i bon reportatge.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook