Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 13 de febrer del 2015

Aquesta és una sortida circular i molt coneguda pels "Montserratins", pels excursionistes que tenen predilecció per la Muntanya de Montserrat.
Sortirem de les proximitats del poble de Collbató en direcció al monestir pel camí de les Feixades, el retorn ho farem pel conegut "Camí Vell de Collbató al Monestir".
Mapa de la sortida.





Deixarem la furgo a l'aparcament que hi ha a les proximitats de l'Ermita de la Salut, en una zona on hi un bar i taules exteriors de pic-nic.
El camí de les Feixades, en direcció al monestir, el trobarem al costat de la Cova del Salnitre i podem fer l'aproximació per asfalt (amb barrera que regula el transit dels cotxes) o per senda.
Nosaltres pujarem per senda.


Aquesta senda acava en un revolt que enllaça amb la carretera que puja al parking de la Cova del Salnitre.
 Nosaltres, però, continuarem per un corriol que s'enfila a mà esquerra en direcció a la Cova Freda i a la de Salnitre.
En algun lloc s'han de possar les mans, però es fà bé!


Cova Freda.






Com ja he dit el camí de les Feixades comença al costat de les escales que pugen a la cova del Salnitre.
Aquesta cova no la veurem ..té una porta per accedir-hi i de moment els horaris de visita turística no han començat!
El camí de les Feixades el trobarem marcat de color vermell i blanc, són el  GR 5 i GR 172.


Si que visitarem (només l'entrada) una de les coves de Cabrafiguera.


Atravessarem la zona coneguda com "les Feixades" i flanquejarem, per sota, el Serrat de les Garrigoses i dels Monjos.
En la foto el Serrat de les Garrigoses a dalt i dels Monjos a sota!





Poc a poc anem gaunyant alçada i ens anem apropant al monestir.
Aquesta bifurcació ens indica si volem pujar al monestir per l'Ermita de Sant Miquel o per la Santa Cova.
Nosaltres anirem per la Santa Cova!


En zones obagues comencem a trepitjar neu ..atenció, neu gelada!
La foto de la dreta, amb escales i baranes,  ens indica que som al costat de la Santa Cova.






Deixem la Santa Cova i continuem guanyant alçada en direcció al Monestir de Montserrat.
Ja comencem a veure el monestir.


A l'hora de dinar arribem a la plaça del monestir.





Després de fe un moss i de recuperar forces, ens encaminem direcció a Collbato, aquest cop passarem pel Camí Vell del Monestir a Collbató.
Aixi que agafem el conegut "Camí de Sant Miquel" (el localitzarem al costat de la comisaria dels Mossos a Montserrat) anem guanyant alçada.
Hem de parar antenció, però, ja que el camí el trobarem amb neu gelada i les possibilitats de caiguda són molt altes.


Abans de trobar l'inici del conegut "Camí Vell" visitarem la Creu de Sant Miquel.


I de l'Ermita de Sant Miquel.





Ens situem al Pla de Sant Miquel o dels Soldats, una cruïlla que ens portarà a moltes destinacions.
Nosaltres agafarem el camí de l'esquerra ..volem anar a Collbató!


Abans de ficar-nos de ple pel camí, fem una breu visita al cimall de la Creu dels Escolans.
Un cim que és la punta del Serrat dels Monjos.


Unes mostres de l'espectacularitat dels paisatges que recorrerem.
A dalt la Serra de Sant Joan i a baix la zona anomenada "Costa Dreta", concretament la zona d'escalada "la Roca Llisa i Roca dels Polls".






A la zona de la Costa Dreta, i pel Camí Vell, trobarem indrets caracterísrtics com la "Roca Llisa, "Roca dels Polls" i de la "Taca Blanca", arribats a aquest últim lloc (pintada amb una gran estelada) localitzarem un corriol de baixada anomenat "Drecera dels Graus".
Aquesta drecera la trobarem un pèl perdedora i poc concorreguda. Haurem de seguir la lleu traça que deixen el pas d'alguns excursionistes i les marques vermelles i blanques que trobarem de manera dispersa.


De baixada trobarem  algun corriol que enllaça amb el nostre i que porta a zones d'escalada, hem de vigilar de no desorientar-nos i continuar davallant correctament.
Ja aprop de Collbató la senda es fà més evident.


Encara que podem anar tranquilament fins al poble de Collbató, nosaltres agafarem aquest camí que ens portarà directament a l'ermita de la Salut ..on tenim el cotxe!


Atenció amb aquest "cul de sac", hem d'anar per la senda amagada que l'Anna agafa en la foto!
Els altres possibles camins no porten enlloc.


Ja aprop de la furgo, fem una visita a l'ermita de la Salut.




Encara que l'itinerari no té cap complicació, tant d'orientació com per fer-ho, deixo el track de la sortida:
Powered by Wikiloc


Sortida Febrer del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook