Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 1 de febrer de 2015

Arribem al Santuari de la Mare de Déu del Far, un lloc tranquil i acollidor per pernoctar amb la CAmper.
Si a més aprofitem per sopar en el Restaurant del Santuari, la jornada és completa!!
Aquell dia, però, teníen el personal de vacances i no funcionava el servei d'Hostatgeria ..i la cuina pels sopars també!

Mapa de la sortida.






La senda que hem d'agafar passa a la vora de la cinglera, de vegades a tocar i d'altres no tant ..evidentment l'arbreda ens oculta la caiguda del penya-segat!
Sortirem del Santuari del Far en direcció Nord i a tocar de la cinglera. 
Al principi no trobarem marques ni senyals ni traça de camí,  però a uns tres minuts o 200 mts de l'inici començarem a veure marques de pintura blanca als arbres i la senda comença a fer-se evident.







Ja sobre el camí correcte, trobarem un mirador natural, una talaia que ens donarà unes vistes excepcionals dels cingles de Collsacabra, de la Vall de Sau, les Serres de les Guilleries, del Montseny ...
Mirador natural a tocar del Santuari el Far.




Aquest cop no arribarem fins a la riera de l'Om per baixar pel Grau de Goleró, si no que ho farem pel de Cabrafiga.
Inici del Grau de Cabrafiga.


Davallar pel Grau no te cap complicació per transitar per ell, ni per orientar-nos. Hem de seguir marques de color vermell.


A mig camí d'arribar al Mas de la Triola trobarem unes pistes secundàries, suposo que són fruit d'aprofitaments forestals de la zona, ara poc utilitzades.
Nosaltres anirem per la senda que veiem a l'esquerra i que ens portarà directament a la Masia de la Triola.


Mas la Triola.
La senda acava per sobre del Mas. Haurem de continuar, sense cap problema, per on indica les fletxes vermelles de la fotografía.


Passat el Mas anirem en direcció a Sant Martí Sacalm per pista ampla i transitada. 
En les bifurcacions sempre agafarem les de l'esquerra ..les que surten en direcció Est o Llevant!






Recorrerem la cinglera per sota, mentres ens anem acostant a Sant Martí Sacalm.
Sant Martí Sacalm és una petita entitat local, i també disposa de una parròquia amb el mateix nom.
Al costat d'aquesta parròquia hi ha una rectoria i sembla ser que hi ha una disputa sobre la mateixa.
Nosaltres sempre hem trobat la porta de l'església tancada. 
Sempre, sota l'ombra de l'altiplà del Far, fem una volta per Sant Martí Sacalm.


Ja de tornada passarem per dues bifurcacions. No trobarem cap problema en continuar cap el Far, ja que estan especialment equipades amb rètols informatius (noms dels llocs, direcció, horaris ...)






Nosaltres continuarem pel Camí Ral o PR C-222 fins a trobar el trencall que s'enfila al Far pel Grau de Santa Anna.
Aquesta senda ens portarà d'alt de la cinglera i el camí no te cap complicació.


A mig camí de pujada trobarem aquesta bifurcació, amb una gran roca amb les inscripcions "el Far, per camí suau o curt".
El camí suau ens portarà al Far pel Grau de Santa Anna i el curt per una canal paral·lela més curta i facilona.


Nosaltres agafarem la ruta més curta i per on passa el PR C-222.





Dalt de la cinglera del Far visitarem l'Ermita de Santa Anna.
Ermita de Santa Anna.


Al costat de l'Ermita surt el camí que baixa del cingle per l'anomenat "Grau de Santa Anna",  aquest cop no l'hem fet però he de dir que també és facilot de fer!






Arribem al Santuari de la Mare de Déu del Far i encara hi ha gent de visita, nosaltres esperarem una bona estona per agafar una "instantània" des del mirador!
Mirador del Far.





Per facilitar l'excursió el següent track us serà de molta utilitat:


Sortida Gener del 2015










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook