Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 20 de novembre de 2014

Excursió circular per visitar els turons que trobarem a la Serra de Llaberia, amb sortida i arribada al poble de Colldejou.
Pujarem pel Portell de Llaberia i baixarem pel camí que faldeja des del Cavall Bernat fins anar a trobar l'anomenat "Camí Ral".
A tenir en compte ...les grimpades que pugen al Cavall Bernat!
Mapa de l'excursió.




Som l'Anna i l'andreu i aparquem en un pàrking condicionat del poble de Colldejou, al costat de la Crta. T-322.

Per anar a la Collada del Guix agafarem el GR 7, on també passa el PR-C 88, i que travessa el poble.



Per pista ampla arribem a Coll del Guix.
Des d'aquí podem anar per l'anomenada "drecera d'en Ramon" que ens porta directament a la Miranda de Llaberia (que hem de visitar però no agafarem), a la Mola de Colldejou pel GR 7.3 (ho deixarem per un altre ocasió) i al  Portell de Llaberia pel GR 7.
Nosaltres agafarem la pista que porta a la Font Abellar, també és la pista que va a la Vall de Massanes i al Portell de Llaberia.




En quinze minuts arribarem a una bifurcació senyalitzada ..cap problema, direcció font de l'Abellar i Portell de Llaberia.






Després de visitar la font i la bassa de l'Abellar (restaurada per la Fundació Pere Mata) continuem per pista ...uns pocs metres!
Aquí la pista es converteix en sender  (continua sent GR 7) i s'enfila per la Serra d'en Jover per anar a buscar el Portell de Llaberia.








Arribats al Portell tombarem a llevant (Est i abandonarem el GR 7) per anar a buscar la cresta carenera.

Podem anar pel fil de la cresta (sense dificultat) o flanquejar per zones més directes, però sempre en direcció  a la Miranda.






De camí a la Miranda ens aturem una estona per agafar quatre fotos del nostre pas per la Roca  Foradada.
La Roca Foradada amb un relleu morfologic càrstic.






Arribem al vèrtex Geodèsic de la Miranda o "lo Molló" de 919 mts.
La Miranda de Llaberia i amb la Mola de Colldejou darrera.

El radar metereológic de la Miranda de Llaberia.






Per anar a la Creu de Llaberia anirem directament a camp a traves, haurem de seguir unes marques blaves que ens portarà a la Creu.


La Creu la veurem de lluny i podem anar-hi pel lloc que volguem, però si seguim les marques blaves haurem de passar per aquest indret. 
Ara si que hem de pujar directament al cim, si agafem el camí de la dreta ens allunyarem massa.






La Creu de Llaberia.
Agafar una foto de la creu és un pel complicat.

Baixant de la Creu, en direcció a Mont-redon, tenim una vista del poble de Colldejou, fins i tot podem veure on tenim aparcada la furgoneta.






Abans de pujar al tercer cim fem una visita a la font i bassa de Mont-redon.
Font i bassa de Mont-redon.






Després de fer un moss coronem el Mont-redon, un bon balcó de la Serra de Llaberia.
Des de la fita cimera  l'Anna contempla tots els racons que hem visitat.

Ja feia estona que el vent bufava de valent.






Ja no més ens queda de visitar-coronar el cim del Cavall Bernat, el més atractiu de tots ja que  trobarem passos de grimpada de IIº.
Mentres l'Anna desgrimpa el Mont-redon, jo aprofito per agafar una panoràmica dels llocs visitats.





L'Anna, que ja es coneix la zona, s'adelanta per ser la primera en arribar a la canal de pujada del Cavall Bernat (també podria ser que s'adelantés per fugir del vent, ja que mentres baixem el vent disminueix)
Jo aprofito per agafar una fotografía del turó i l'itinerari, en color vermell, que haurem de seguir per arribar al cim.
En blau la direcció que hem d'agafar per baixar al poble de Colldejou.

Pujada per la canal i el primer pas a superar ...senzill però vigilem!


L'últim pas abans del cim.
Aquí la dificultat aumenta i la inclinació també ...jo diria que trobem passos de IIº!

Jo també hagués pogut deixar la motxilla a baix com l'Anna.






Ja dalt del Cavall Bernat.







La desgrimpada de l'última canal és el pas més delicat de tots, però amb tranquilitat i "bona lletra" anem desfent el camí de pujada.






Arribats als peus de la canal principal haurem de tombar a llevant (Est).
No hem d'allunyar-nos de les parets del Cavall Bernat, si no que hem de seguir unes marques de color groc i a tocar d'aquestes parets.






Les marques grogues ens portarà a seguir per una senda trepitjada i molt evident.
Davallarem fort fins a trobar l'anomentat "Camí Ral" on també passa el PR-C 96 i que ens portarà al poble de Colldejou.
La cruïlla que trobarem baixant del Cavall Bernat.


Ja per senda facilona i planera (PR-C 96) ens acostem al final de l'excursió.






Insereixo el track de la sortida, pot ser interessant de portar però no necessari:


Sortida Novembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook