Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 25 de novembre de 2014

Som una bona colla que ens hem possat d'acord per compartir una sortida matinal visitant el Turó dels Cortins (poc concorregut) i del Montcau (molt concorregut).
La nostra primera intenció era de pujar els Cortins per un grau, equipat amb una corda, i que el localitzarem a la vessant Sud de les parets que baixen suaument del Turó dels Cortins.
Després pensavem de baixar per la Canal NE dels Cortins i que acava amb una paret d'uns sis metres ..també equipada amb cintes de nylon i cordes!
Tot va quedar amb bones intencions ja que aquests graus els vam trobar desequipats i lliures de cap protecció. Suposso que els responsables van veure les cordes i cintes en mal estat i van decidir de treure-les abans que algú prengués mal.
Mapa de la sortida.






Som l'Albert, en Quico, la Iolanda, en Ferran, en Sergi, la Rosa, en Toni, en Jose i un servidor ...l'Andreu.
Alguns de nosaltres ja ens coneixem de fa temps i d'altres és la primera vegada que sortirem junts. 
En el mateix aparcament d'Estenalles fem les presentacions i  esmorcem una mica, després comencem a caminar.
Sortirem del parking d'Estenalles i caminarem pel voral de la Ctra. BV-1221 en direcció a Mura.







No farem molts Kms per carretera, al primer revolt pronunciat a l'esquerra l'abandonarem i ens ficarem per un camí gens evident al principi ...

..però fàcil i practicable després.





Aquest camí ens portarà al torrent de la Canal del Séc (és la canal que separa el turó dels Cortins i del Montcau).
Creuarem el torrent i ens enfilarem per les pendents rocallosses en direcció als Cortins ..sempre seguirem les fites disperses que anirem trobant.
Passat el torrent i a prop de les parets que baixant dels Cortins, trobarem el grau que una vegada va estar equipat amb una corda.

Ara el grau el trobarem desequipat, potser pel deteriorament de la corda que havia.
La fletxa vermella indica on vam trobar la corda, aquesta estava instal·lada darrera de la paret rocallosa que veiem envoltada d'arbres.






Com que no portavem material per grimpar aquesta paret, vam haver d'envoltar el turó per la vessant occidental ..havia un corriol fitat que vam seguir!

Envoltem el turó per baix després, superat un grau equipat (aquest si que estava equipat amb ferros i cables), vam pujar a una faixa (les marques discontinues de la foto) que ens portarà de nou a la zona on enfilar-nos al cim és més fàcil.






Abans d'arribar a la faixa resenyada haurem superar el grau i atacar-lo de cara per la vessant septetrional del turó, per un camí evident i trepitjat.

El grau de pujada.
Equipat amb ferros i cables.







Superat el grau haurem de caminar uns metres més amunt. 
Passarem per la Canal NE, que també voliem fer de baixada del cim, i també la trobem desequipada (abans tenia unes cintes amples de nylon per ajudar a grimpar o desgrimpar)
La canal acava en aquesta paret d'uns cinc o sis metres d'alçada, mullada i dreta ...molt complicat de desgrimpar sense l'ajuda d'una corda!






Bé, així doncs ascendirem els Cortins per la ruta habitual de tota la vida, envoltarem el turó per la faixa anteriorment resenyada  fins a siturar-nos a la cara Sud que és més fàcil de grimpar.
El primer grau que haviem de superar (i el vam trobar desequipat) arribava i passava per l'indret on veiem en l'imatge.







De camí al cim principal dels Cortins, passem per un roquissar on havia instal·lada una capella ...ara no més hi queda la base!
La capella dels Cortins.

Cim dels Cortins.






Com ja he comentat que la Canal NE dels Cortins la trobarem sense la cinta o corda, per assegurar la desgrimpada, decidim de baixar per la mateixa ruta de pujada.
Tornem a desgrimpar el grau equipat. 






Ja baix del grau continuarem el nostre camí cap a la Canal del Séc, i d'aquí a les Roques de la Coca.
A la canal del Séc no hem d'agafar cap camí de baixada ni de pujada, hem de continuar a la mateixa alçada.






Situats aprop de la Coca, haurem d'enfilar-nos cap al Montcau  per camí fitat i evident primer, i per pendents rocallosses després.
La boira ens envolta, mentres el cim del Montcau sembla estirar el cap per respirar.






Ja dalt del cim del Montcau.
L'actual Rosa dels Vents.

I la foto colectiva de cim.






Després de fer moltes fotos uns ..i de picar fruits secs altres, iniciem la baixada en direcció al Coll d'Eres.

Coll d'Eres.






Aprop del coll agafarem un camí evident i trepitjat.
Davallarem en direcció al parking d'Estenalles.
Aquest camí el trobarem a 500 mts del coll d'Eres i en direcció a la Mola.

El camí s'anomena el "Sot de la Calçada", i com ja deia és molt trepitjat i evident.
Potser haurem de comprovar, en alguna ocasió, el mapa per no despistar-nos ...podría ser que sortíssim al parking de l'"Alzina del Sal·lari" en comptes del parking d'"Estenalles".






Si fem bé els deures arribarem a la zona d'esbarjo d'Estenalles, a la Ctra. BV-1221 i al parking.
.
Foto esquerra la Ctra. BV-1221 i a la dreta les escales del parking d'Estenalles.






Si ningú vol perdre's aquí deixo el track de la sortida:


Sortida Novembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook