Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 10 de novembre de 2014

Aquesta sortida la començarem aprop del Coll de Puimorent ...concretament a l'aparcament "la Vinyola" de l'estació d'esquí Porté-Puymorens.
És una circular que vol recòrrer tots els cims de la cresta que rodeja la Vall de la Vinyola (Pic de l'Estanyol, Fontfreda, Valletes Est, Pic de les Valletes, Punta de la Vinyola i Pic de la Mina), on també progressaré per la Cresta que uneix el pic de l'Estanyol amb el pic de Fontfreda (el punt més delicat de tots).
Aquesta cresta no té una dificultat especial, ni hem de tenir nocions d'escalada per superar-la, aixó si ...no hem de tenir vertígen i estar acostumats a les grimpades de 1er. grau o superior.

Mapa de la sortida.






Aquesta sortida em tocarà anar sol, ja que l'Anna sembla estar esgotada per la busqueda boletaire d'ahir, al massis del Montseny i és quedarà descansant a la furgo.






No molt d'hora enfilo la pista en direcció al Llac Estanyol, que  m'el trobaré 200 metres més amunt, i on també hi ha el restaurant Tramontane.







Al costat del restaurant Tramontane surt un remuntador  (anomenat Font-Frede I-II) i haurem de seguir-lo fins a dalt de tot.

Aquesta imatge vol definir el camí a seguir, fins al cim de l'Estanyol,  un cop arribo al final del remuntador.






Encara que és un cim de fàcil accés i no molt reconegut si que té unes vistes excepcionals.
Cim de l'Estanyol.






Si hom vol veure una panoràmica més extensa pot clicar la següent imatge en moviment.
Panoràmica Estanyol.





El camí de l'Estanyol al Fontfreda serà per una cresta. 
Per la Xarxa no he trobat molt informació per conèixer la dificultat de la mateixa, però de vegades podem recórrer als escriptor i muntanyencs molt coneguts al nostre pais.
Per aquesta sortida he trobat informació en aquest llibre d'Itineraris del Pirineu Català
Després de moltes fotos davallo, per entre el rocallam i amb l'ajuda de les mans, per dirigir-me cap a la cresta.





No més vaig trobar dos punts, al principi de la cresta, on hem de parar atenció.
(aquest dos passos em van semblar de IIº)
El primer serà un roc granític (també resenyat en el llibre d'Itineraris del Pirineu Català)
on el vorejarem per la dreta.

Davallarem per aquesta pendent, trepitjant herba, roca i també posant les mans ...

..i tornarem a enfilar-nos per aquest corredor curt fins col·locar-nos, de nou, dalt de la cresta.






De nou dalt de la cresta observo el camí a seguir. 
Encara que podem continuar pel fil de la cresta, desgrimpant la llosa inclinada de la fotografía, jo  determino de vorejar-la per les pendents i corredors de l'esquerra.
Hauré de desgrimpar per roques i sobretot per molts matolls i herbes ...té certa dificultat!






Col·locats sota la llosa inclinada continuarem baixant, sempre visualitzant el millor camí a seguir i flanquejant per sota la cresta en direcció al Coll de Fontfreda.
Darrera d'aquestes dues agulles trobarem el coll de Fontfreda.
No pujarem a les agulles, les vorejarem per l'esquerra.





En aquest muntatge fotogràfic podem visualitzar els dos punts a tenir en compte:
Són els dos passos que vaig veure de certa dificultat i al principi de la cresta.
Repeteixo els voregem ...el primer per la dreta i el segon per l'esquerra!





Arribem al Coll de Fontfreda.
Faig una mirada en direcció a la cresta i m'adono que ja he superat un os dur de rosegar, peró ara ve un altre os ...la canal de pujada al Fontfreda!
Coll de Fontfreda.

Jo vaig agafar la canal que puja per l'esquerra.





Aquesta canal de pujada la trobarem molt i molt descomposta (si anem en grup no seria imprudent anar amb casc per si deixem caure pedres o roques)
No grimpar pel centre de la canal, preferiblement fer-ho buscant les roques de la dreta (jo vaig anar per la dreta) i vigilar d'agafar-nos amb les que notem més segures.

La canal no em va semblar difícil ni complicada i amb tranquilitat la podem grimpar sense dificultat.






A 50 mts del cim la canal s'enfila i la trobarem més dreta ...potser és la part més "xunga".

De totes maneres no és una situació infranquejable, jo vaig acostar-me a les roques de més a la dreta per superar els últims metres.






El cim de Fontfreda no té fita cimera ni cap punt cacaracterística que ens digui que som dalt d'un cim.
Cim del Fontfreda amb una de les canals que pugen de la vessant de l'Estanyol.







Ara ja tot és més sencill i facilot, només em queden unes grimpadetes de res per pujar La Mina.
Caminem pel Replà de Montfillà en direcció  als tres cims que veiem al fons i a prop del Replà (Valletes Est, Valletes i Punta de la Vinyola)

El primer cimet que veiem al mig de la fotografía és el Valletes Est.






Com ja és normal en cada cim faig les fotos habituals ..

Sense perdre temps, però, vaig cap al Valletes.
Aquest cim és més pedregós i dret, conegut per les seves canals i vies d'escalada.






Arribo al cim i també espectaculars les seves vistes.
Cim del Valletes.

Panoràmica Valletes.






Abans del Coll Orri de la Vinyola visito la Punta de la Vinyola (la Punta de la Vinyola Nord)
Les vistes que hom pot gaudir mentres desgrimpa per la vessant occidental del Valletes.

Cim de la Punta de la Vinyola.






No visitaré el segon cim de les Puntes de la Vinyola, com tampoc ho he fet amb el Fontfreda Est.
De camí al Coll d'Orri de la Vinyola.

Coll del Orri de la Vinyola.
L'itinerari que he fet fins ara i el que encara he de fer.






De camí al pic de la Mina ens trobarem en que haurem de grimpar per uns blocs abans de coronar el cim ...tot sencill i sense complicacions.
El camí carener (fotografía de l'esquerra) que ens portarà al pic de la Mina no reverteix cap dificultat. 
Potser a mida que ens acostem al cim i tinguem que grimpar els últims metres (imatge de la dreta)  necessitarem de posar les mans ...tampoc cap dificultat!







L'últim cim del dia.
En tota la jornada he vist, en la distància, a quatre excursionistes ..potser sigui veritat que a l'estiu (en aquest cas la tardor) és un lloc poc visitat pels excursionistes, a diferència de l'hivern!
Cim pic de la Mina.

Panoràmica pic de la Mina.






De baixada coincideixo amb l'Anna, que havia decidit de donar una volta per la Vall de la Vinyola, i mentres baixem li dono explicacions de la part més atractiva de l'excursió ..la Cresta Estanyol-Fontfreda.
L'Anna contemplant la cresta Estanyol-Fontfreda.

Ja som a prop d'on tenim la furgo no més hem de seguir, en la baixada, un dels remuntadors que travessa la Coma o Vall de la Vinyola.






Aquí teniu el track de la sortida per si hom vol donar-li una ullada.
També qui vulgui visualitzar les panoràmiques de tots els cims pot clicar el nom dels cims:
Sortida Novembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook