Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 9 d’octubre de 2014

Sortida circular i sencilla per coronar els pics del Turó de l'Home i les Agudes des de la font de Passavets.
No hi han zones d'especial atenció ..potser la sencilla i inocent desgrimpada del pic Sacarbassa.

Mapa de la sortida.



Som la Carme, l'Anna, en Josep, l'Albert i un servidor ...l'Andreu que sortim de l'aparcament que hi ha a prop de la font i enfilem el camí de pujada al Turó de l'Home.
La primera parada la font de Passavets per provehir-nos d'aigua.
Font de Passavets.




Seguint el camí, i al costat de la font, trobarem una bifurcació important: a l'esquerra direcció Turó de l'Home i a la dreta a les Agudes. 
Nosaltres pujarem per l'esquerra i baixarem pel de la dreta.






Entre rouredes i alzinars anem enfilant el evident i senyalitzat camí ...sempre seguirem les senyals que ens indiquen el "Turó de l'Home"






Així que sortim de la protecció de l'arbreda ja podem visualitzar el nostre primer objectiu.
Ja tenim a vista el Turó de l'Home ...al fons i al mig!






Fa temps que hom podia circular per la carretera que puja al Turó de l'Home.
S'utilitzava, principalment, per donar servei a la Base Militar de Transimissions del Puig Sesolles (al Costat del Turó de l'Home)
L'any 1999 van començar les feines per enderrocar les instal·lacions i substituir-les per una petita edificació automatitzada sense presència de personal militar.
Avui dia no es pot circular, fins i tot el Refugi Observatori del Turó de l'Home ha deixat de funcionar i de ser habitat.
Fa temps, recordo, que el seu "responsable" registrava les dades dels aparells metereològics i també venia begudes als excursionistes que pujaven al Turó de l'Home ...en cotxe!
Coll Pregon.
En el centre de la imatge el Turó de l'Home, les Agudes al fons a la dreta.




També han vallat la zona que abans totohom passava per remuntar els últims metres de l'ascensió.
Ara una pista envolta el cim i ajuda a no degradar la zona.




Abans d'assolir el cim visitem el petit refugi 

Cim del Turó de l'Home i el seu Vèrtex Geodèsic.






Fem un petit mos, una foto colectiva de cim i continuem amb els següent objectiu ...primer farem el "Sacarbassa" i després les "Agudes".
Del Turó de l'Home davallem cap al coll de Sesbasses.






A les proximitats del Coll de Sesbasses trobarem la senda GR 5.2 que ens acostarà als següents cims  ...nosaltres, però, anirem per la Carena/Cresta.
La Carena/Cresta és tant sencilla de fer com el GR 5.2.






Com deia en la carena/cresta no trobarem cap dificultat, no més "planejar" tranquilament contemplant el paisatge.







Arribem a un collet i en lloc de seguir la senda GR 5.2 en direcció a les Agudes, enfilem un corriol que ens portarà al desconegut Sacarbassa.
Les Agudes a l'esquerra i el Sacarbassa a la dreta.






Arribem al cim ..dues fotos i endavant!

Una "selfie" des del cim de Sacarbassa.






Continuant endavant ningú trobava el "camí" de baixada.







Al final vam baixar a la "Brava".
Seqüència de imatges al desgrimpar.








Després d'aquesta petita pujada d'adrenalina ens "enxufem" al GR 5.2  direcció a l'últim cim.
Collada de les Agudes.
Al fons el cim de les Agudes.






Fem una foto colectiva de cim.
Cim de les Agudes.






Com a un de nosaltres ja comença a tenir gana (em sembla que a l'Albert l'hi feia "rum, rum" la panxa) no ens ho pensem molt i agafem el corriol de baixada als cotxes.
Des de la Collada de les Agudes un corriol surt en direcció a Santa Fe.






Aqui també seguirem les moltíssimes senyals que trobarem.
Els senyals posen Santa Fe (de l'ermita de Santa Fe del Montseny), on el corriol passa per la Font de Passavets i el seu petit aparcament.






Com ja he comentat anteriorment el "grup boletaire" aprofitava per buscar aquests petits tresors ...l'Anna era la "Carregadora".






Ja som a tocar de l'aparcament i una imatge curiosa de les fonts del montseny (també d'altres indrets) em crida l'atenció.






Per qui vulgui donar una ullada al Track de la Sortida:


Sortida Octubre del 2014.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook