Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 13 d’octubre de 2014

Ruta circular per coronar els pics que formen la Cresta dels Engorgs
Sortirem de l'aparcament del refugi de Malniu i pujarem al Puigpedrós per la ruta normal.
La cresta d'Engorgs la començarem per la Portella de Meranges i acabarem per la dreta, però sencilla, tartera del Bony del Manyer Sud.
Tornarem a Malniu per GR 11.
A tenir en compte els "puja-baixa" que trobarem en coronar tots els pics de la Cresta i les seves respectives collades (cinc pics principals i tres de secundaris)







Aparquem el cotxe a la zona habilitada del refugi de Malniu i iniciem  ....millor dit començo a caminar en direcció al Puigpedrós, ja que al ser temporada de bolets l'Anna vols perdre's per les proximitats del refugi per buscar-los!
Taxes d'accés refugi de Malniu: 3€/dia.
Pernoctació Area de les Tarteres: 4€/persona i dia





El temps sembla que pot ser dolent, o no ...ja ho veurem!
De totes maneres no veig molta gent que vulgui fer  aquest concòrregut cim.
A prop de l'Estany de Seo.





Arribo a la bifurcació Engorgs/Puigpedrós.
Itinerari a seguir des de Malniu.





El camí de pujada a la Plana de les Molleres del Puigpedrós no té cap complicació, pugem per on pugem és fàcil de transitat. 
De totes maneres jo vaig enfilar-me passant pel costat d'uns aparells metereològics que trobarem uns metres més amunt del pal indicador de la foto anterior.
Clica aquí per visualitzar millor la localització d'aquests aparells metereològics.






La boira comença a tapar la zona dels aiguamolls  de les Molleres del Puipedrós i he de vigilar de no ficar-me dins de cap bassal.






Arribo al cim.
Pel camí de pujada he superat uns quants excursionistes (una colla de set noies i un xicot que feia de guia).
Faig quatre fotos i continuo direcció als Engorgs.
Cim del Puigpedrós.






De baixada a la Portella de Meranges em trobo amb tres nois que pujen al Puigpedrós, el dia anterior habien dormit als llacs dels Engorgs ...no imagino com van passar la nit amb la d'aigua que va caure!
La Cresta dels Engorgs, que encercla el Circ dels Engorgs, la conèixem composta pels pics dels dos Engorgs (Oriental i Occidental), la Tosseta de l'Esquella, el Bony del Manyer Nord i el Bony del Manyer Sud.
Però haurem de superar més puntes cimeres o pics que també encerclen el circ dels Engorgs ...clica aquí per saber més!
El Circ dels Engorgs ennuvolat.






Des de la Portella de Meranges enfilo el camí direcció al primer cim dels Engorgs ...l'Engorgs Oriental.
Remuntar les pendents rocalloses no significa cap dificultat, potser el més dur sería superar els aproximadament 150 mts de desnivell.
Portella de Meranges.

Des de la mateixa portella de Meranges enfilo les pendents de l'Engorgs Or.

Una mirada enrrera des del cim de l'Engorg Or.

Cim de l'Engorg Or.




Dalt del cim gaudim d'unes vistes extraordinàries, si cliqueu la foto en moviment podreu tenir aquestes vistes.
Panoràmica Engorgs Or.





Baixar al següent coll i grimpar per les pendents del pic de l'Engorg Occidental significarà superar  uns 120 mts de desnivell, també fàcil de fer.
Una vista de l'Engorg Occ. (el segon de la fotografía) vista des del coll.

Cim rocallós i també fàcil de grimpar.

Cim Engorgs Occ.






De camí a la Tosseta de l'Esquella haurem de coronar un pic secundari,  del que no tenim dades particulars del mateix.
Registro l'alçada del cim, per trobar info en la xarxa, i continuo endavant!
Localització del cim Secundari venint de l'Engorg Occ.

Cim de la Tosseta de l'Esquella.




Des del cim de la Tosseta de l'Esquella també tenim unes vistes espectaculars de les muntanyes d'Andorra. 
Si cliqueu la imatge en moviment gaudireu d'aquestes vistes.
Panoràmica Tosseta de l'Esquella.




De camí a la Portella d'Engorgs també trobarem dos cims d'entitat però secundaris, i entre els dos hi ha el Collet de Sant Vicenç.
Registro l'alçada dels dos i continuo la marxa.





Comentar que la baixada del segon cim secundari (de 2862 m) fins al Collet, si que trobarem un aument de la dificultat en la desgrimpada ...però continua sent assequible!
Baixada al Collet de Sant Vicenç des del cim secundari.




Des de la Portella d'Engorgs faig una panoràmica de la Cresta i dels cims que ja he coronat, també el que he de coronar seguidament ...el Bony del Manyer Nord.
Comentar que la pujada a aquest cim (amb 140 mts de desnivell) em va resultar un pèl feixuga.
Una vista des de la Portella d'Engorgs.




Arribo al cim amb unes boniques vistes del circ d'Engorgs.

Itinerari a seguir des del Bony del Manyer Nord ..fàcil, fàcil, fàcil!




L'últim cim de la cresta ..i última mirada a tota la cresta!




Com ja hem vist en fotografies anteriors, la baixada la farem per la tartera del Bony del Manyer Sud.
La pendent d'aquesta tartera no impressiona (sense neu), qui estigui acostumat a baixar tarteres no trobarà cap dificultat ...no més hem de lliscar pels "pedregots" mentres mantenim l'equilibri.
 Mentres baixo aniré a buscar el GR 11 per l'alçada de l'Estany de l'esquerra que veiem en la imatge.





Arribats a baix enllaçarem amb el GR 11 i davallarem fins passar pel refugi J.Folch Girona (o refugi d'Engorgs)

Refugi J.Folch Girona.




Després del refugi i d'atravessar el riu Duran, sempre pel GR 11, agafarem una senda que ens portarà al final de la nostra sortida ...el refugi Malniu.
No deixar mai les marques del GR ni de l'itinerari 102 que ens portarà a Malniu.
No desviar-nos per corriols trepitjats i fressats però que no tenen aquestes marques i no ens portarà enlloc.




Per qui vulgui donar una ullada al Track de la sortida:







Després de tota una jornada caminant m'he portat a casa totes aquestes fotos, gravacions ...i moltes sensacions!
L'Anna, però, s'en porta un cistell de rovellons, rosinyols, ceps ..i també moltes sensacions agradables!
Ah! ...i un bon sopar pels dos!!






Sortida Octubre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook