Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dimarts, 24 d’octubre del 2000

GLACERES DELS PIRINEUS
Els Monuments Naturals de les Glaceres dels Pirineus constitueixen les masses de gel més meridionals d'Europa.
Es tracta dels últims testimonis de les glaceres que, al costat d'altres agents modeladors, van donar lloc a les principals formes de relleu dels Pirineus.
La singularitat i fragilitat d'aquests petits però bellíssims reductes del fred els ha fet posseïdors d'un elevat interès científic, ambiental, cultural i paisatgístic. Les glaceres van ser protegits per Llei 2/1990.
Sabies que els gels provinents de la Maladeta, juntament amb els de Perdiguero i Posets, van donar lloc a una gran llengua glacial que, fa 45.000-50.000 anys, va baixar per la vall del Ésera i va aconseguir 36 km de longitud (fins a les proximitats del Congost de Ventamillo ).






Massis de la Maladeta o Monts Perduts
Municipis de Benasc i Montanuy

El conjunt de glacera més ben conservat i de major extensió dels Pirineus, acull un total de cinc glaceres: la Glacera de la Maladeta, separat recentment en dos cossos (ambdós d'orientació NE. 11,2 ha i 38,8 ha d'extensió, respectivament , l'any 2000), Glacera de l'Aneto (orientació NE i el de major superfície de la serralada, amb 89,9 ha) 
Barrancs (orientació NE i 14,5 ha) i Tempestats (orientació NE i 21,2 ha).
El massís també alberga tres geleres que gaudien de la categoria 
de glaceres fins a la dècada de 1990: 
Alba (orientació NE i 1,9 ha), Ixalenques (orientació NE i 4,2 ha), Corones (orientació SO i 6,5 ha) i Cregüeña (extint actualment, com el de Llosàs, desaparegut en la dècada de 1980) .
El retrocés de la glacera vist des del portilló superior.
Més informació: "el Muntanyenc"


Una mostra de la desaparició de les esquerdes de la Glacera entre el 1987 i el 2006.
Més informació: "Glaciares Pirenaicos"




Excursions i sortides relacionades amb aquest article:












         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook