Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 26 de setembre de 2014

Ascensió al pic de Puigpedrós des del refugi de Malniu.
Pujarem al "Serrat de les Perdius Blanques"per un corriol practicable i molt fitat fins arribar al Pic de les Molleres del Puigpedrós i seguidament al mateix Puigpedrós.
El retorn ho farem davallant pel Circ dels Engorgs i pel camí del GR 11 que ens portarà directament al refugi de Malniu.

Mapa de la sortida.



Arribem al refugi de Malniu amb la camper. Per deixar el cotxe en el parking del refugi ens cobraran 3 € cotxe/dia, i si volem dormir en el mateix lloc haurem de pagar 4 € per persona/nit.
Val a dir que els  serveis, dutxes i aigüera pels plats són exteriors i a la dispossició dels que pernocten per la zona.





Comencem a caminar per anar a buscar l'Estany de Malniu. 
Primer ho farem seguint el GR 11, i millor fer-ho pel camí fressat i senyalitzat que hi ha a l'entrada del parking del refugi.






En pocs minuts deixarem el GR 11 i continuarem per l'itinerari nº119.





En mitja hora arribem a l'Estany de Malniu.
Encara que el corriol de pujada al Serrat de les Perdius Blanques és fitat i fàcil de seguir, abans l'haurem de trobar.
Una manera ràpida i eficaz sería de recórrer l'Estany per l'esquerra (deixar l'Estany a la teva dreta) ...fins als peus de les parets del Castell dels Lladres.





Abans d'arribar al final trobarem o veurem una gran clariana  a mà esquerra.
Amb molta herba i arbres dispersos.





Un cop dins la clariana i en direcció S/W, no hem de tardar molt en començar a veure fites. Trobarem fites cada sis metres.
Aquestes fites ens portaràn a remontar  les pendents que baixen del Serrat.





Seguirem les moltes fites que hi han fins arribar d'alt del Serrat. 







Ja dalt del coll no més haurem de continuar seguint les fites de la carena del Serrat de les Perdius Blanques.






Primer amb molta arbreda, ...després amb roquellam i matolls dispersos.
Una vista des del cim del Molleres del Puigpedrós.





Al "Planell de Campcardós" (per on transitarem per arribar-nos al Puigpedrós)  trobarem els aiguamolls anomenats "Molleres de Puigpedrós.
Haurem de vigilar per on passem, ja que no sería estrany de ficar els peus en una bassa o un rierol.






Arribem al cim del Puigpedrós, amb Vèrtex Geodèsic, creu i bústia.
El Puigpedrós (el nom significa cim pedregós) és el cim més alt de la provincia de Girona (4 metres per sobre del Puigmal), però per sota del cim més alt de la Cerdanya (el Carlit, situat a l'Alta Cerdanya, és 6 metres més alt)
Cim del Puigpedrós.




Des del cim tenim espectaculars vistes de les muntanyes properes i llunyanes.
Panoràmica Puigpedrós.







Després de les fotos de rigor i de picotejar una mica, ens desplacem a un avantcim que veiem a ponent i al costat del Puigpedrós (el localitzarem per una gran fita cimera).
I des d'aquest avantcim davallem  en direcció al Circ d'Engorgs.
De camí al Circ d'Engorgs per la vessant de ponent.






La Cresta d'Engorgs, poc visitada però fàcil de fer, la compossen els pics dels dos Engorgs, la Tosseta d'Esquella (anomenat Calm Colomer pels andorrans), i els dos Bonys Manyer.





Nosaltres anirem, concretament, a la Portella de Meranges ...camí de pas de la ribera de Campcardós i la Vall del riu Duran.
Portella de Meranges.







Baixarem de la Portella en direcció Sud per anar a buscar el refugi J.Folch i Girona o d'Engorgs. 
Jo seguiré les fites que hi han i alguns senders existens, però també es pot fer "camp a través" ja que la zona és molt practicable.


Al fons el refugi d'Engorgs.


Refugi d'Engorgs o J.Folch i Girona.






A prop del refugi passa el GR 11, i nosaltres l'agafarem per continuar davallant en direcció al parking del  Malniu.
El sender comença a prop del riu Duran, però mentres el riu perd alçada el sender sembla no perdre desnivell 
(la veritat és que "puja-baixa" un parell o tres de vegades)








Hi han moments que el sender s'enfila i d'altres que davalla.
 També hem de vigilar en no agafar cap corriol perdedor ...sempre seguir les senyals del GR i les marques del 109!
Pel mateix sender del GR.11 transcorre l'itinerari nº109.






En poc més de 40 minuts arribem a un collet, on veiem el nostre destí.





Sortida sense cap dificultat tècnica i amb unes vistes espectaculars.
Qui vulgui fer una ullada al track deixo finestreta:


Sortida Setembre del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook