Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 5 de setembre de 2014

Som l'Anna i l'Andreu i ja conèixem el Pic de Comapedrosa d'un altre sotida però ara volem fer també el Pic Baiau i la Roca Entravessada.
 L'intenció inicial era de fer-los per la Cresta de Baiau però un pas de dificultat alta (IIIº) va fer-ho impossible.
L'alternativa va ser allargar l'excursió i flanquejar la cresta baixant al Circ de Baiau.




Ja ben d'hora ens toca el despertador i prenem una imatge del cim que anirem a fer ...amb els primers raigs del dia! 




No sortirem caminant del mateix lloc on hem dormit, si no que ens desplaçarem a una zona propera on tothom aparca el cotxe per pujar al Comapedrosa.
Enfilem el camí (GR 11) en direcció al Comapedrosa.
Pel corriol de la dreta farem la tornada ...pels Estanys Forcats. 






El camí s'enfila de valent per arribar al Collet de Comapedrosa. 
Un camí, però, bonic i de frondosa vegetació, on podem caminar molta estona sota l'ombra.
Pont sobre el riu Areny.




Collet de Comapedrosa.






Arribats al Coll del Comapedrosa s'acaba l'ombra ...però la bellesa de l'entorn continua!
Pleta i Cabana de Comapedrosa.


Refugi de Comapedrosa.


Una mirada enrera.
Des d'aquest punt encara ens queden uns 700 mts fins el cim.






En aquest punt  podem optar per continuar la senda en direcció a l'Estany Negre, i pujar per un corriol paral·lel a la Tartera del Comapedrosa (Aquesta tartera es troba actualment barrada al pas per evitar el deteriorament de la mateixa) ...o també girar a la dreta i fer l'ascensió per la cresta (facilona!!)
Nosaltres vam continuar pel camí de la dreta.






Aquesta cresta es fa caminant, sense posar les mans.





Arribem al cim.


Foto de cim.






Des del cim podem veure on tenim aparcada la Camper ...i el lloc on vam dormir la nit anterior!







Clicant la foto en moviment podem gaudir de més detalls en les vistes.
Panoràmica Comapedrosa.







L'Anna diu que ja en té prou ...i baixa, per senda, directament a l'Estany Negre.
Jo segueixo el pla previst i vaig cap a la Collada del Forat dels Malhiverns i després Pic Baiau.
Pic Baiau. 
Amb la Roca Entravessada al fons a la dreta.






Clicant la foto següent veurem vistes més àmplies.
Panoràmica Baiau.







El pla previst, però, haurà de tenir un petit canvi!
Com en la cresta de Baiau, que uneix aquest cim amb la Roca Entravessada, hi han alguns "Gendarmes" afilats i de delicada transició decideixo deixar-la per a millor ocasió.
També és assenyat de no arriscar al no portar corda ni companys de suport.






L'altre opció, si vull fer la Roca Entravessada, és de recular i rodejar la cresta per la seva base occidental ...és a dir "enfangar-me" pel Circ de Baiau.
El camí que vaig seguir per pujar al Comapedrosa i al Baiau ...i seguiré, pel Circ de Baiau, baixant per la Canal de la Portella de Baiau.






El preciós Circ de Baiau!
El Circ i la localització del seu petit refugi.
Foto presa des del Pic de Baiau.







Per la Portella baixa una tartera facilona (passa el GR-11) que ens portarà al conegut Circ de Baiau.







Ja dins del Circ no habia manera de trobar la variant del GR-11 (aixó deia el mapa de l'Alpina).
Però la zona era transitable i vaig seguir el "camí" que em va semblar ...sempre en direcció a la Collada dels Estanys Forcats.
En el mapa possava que transitava per aquesta zona, però la veritat era que ho feia per un altre zona.






Ja dins la tartera Occidental de la Roca Entravessada no vaig esperar en arribar a la Collada dels Estanys Forcats ..vaig enfilar les pendents per anar a buscar la cresta carenera del cim.






Atenció, però, de no agafar aquesta carena pel seu fil de cresta (hi han fites que ens poden desorientar)
Si fem aixó ens trobarem dos ressalts amb una caiguda de nassos, que ens obligarà a fer mitja volta i perdre molt desnivell.






Haurem de flanquejar-los per la dreta (o vessant occidental) seguint algunes fites que trobarem.






Dels tres cims fet aquell dia, la Roca Entravessada  podem dir que era el més delicat ...però no difícil.
Alguns dels corredors més exigents!






Faig cim ...cansat però content!






Deixo, també, una panoràmica dels pics coneguts.
Panoràmica Roca Entravessada.






La baixada ho faré per la vessant oriental i no pel nord, per on he pujat.
Aniré a buscar una Canal/Tartera que em deixarà al GR-11.1 (la variant anteriorment esmentada) que passa pel costat dels Estanys Forcats.











Per camí evident i transitat vaig davallant en direcció a Arinsal.
Al fons i a la dreta podem veure el poble d'Arinsal.






Deixo el Track de la sortida.





Sortida Agost del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook