Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 6 de setembre de 2014

Sortida circular per pujar a aquests dos cims andorrans. 
El CATaperdís és fàcil de fer i el Arcalís podem trobar una petita dificultat en la seva cresta ...però amb un parell de grimpades sencilles som a dalt!


Aquest imatge, presa des del pic del Tristaina, ens mostre l'itinerari utilitzat.




Aparquem el cotxe al peu del Cataperdís i agafo la senda que surt del mateix parking.
L'Anna no ve en aquesta excursió ..vol tenir un dia de contemplació!




El camí no te pèrdua, hi han fites disperses i marques grogues. 
Potser podem desorientar-nos al começament de l'ascensió, però un cop som als peus del camí de pujada a la Bretxa d'Arcalís ...tot ve donat.
Inici de la pujada a la Bretxa d'Arcalís.






Ja dalt de la Bretxa tenim una perspectiva aclaridora del que hem fet i on hem d'anar.
Bretxa d'Arcalís.







En un no res ja som dalt del Cataperdís.
Pic Cataperdís.






Dalt de l'Angonella veiem un "makina" ...en Patxi! 
Un muntanyenc vasc que encadenava els pics de cinc en cinc.
Vam trobar-nos al pic d'Arcalís i també vaig coincidir amb ell a la Vall de Sorteny. Va aprofitar el mes d'agost per recorrer tot Andorra i conèixer les valls fent estades curtes per les alçades ...sempre dormint en barraques de pastors o refugis lliures.
En primer terme i a l'ombra el Pic d'Angonella.






Si cliqueu la imatge en moviment gaudireu  d'unes vistes des del cim.
Panoràmica Cataperdís.






Deixo el Cataperdís i, per cresta, em dirigeixo al següent cim. 
La cresta es fa caminant i corrent, no te cap dificultat!
A mitja cresta i amb una mirada enrera.


En el mateix lloc i amb una vista al següent cim ...l'Arcalís!






Abans d'arribar a la Collada d'Arcalís ens topem amb una Taula d'Orientació!?










Passat la Collada trobem una cresta més aèria ...m'obliga de plegar els pals i grimpar amb l'ajuda de les mans.
També trobarem l'instalació d'una corda per superar un pas.















Arribo al cim.






Em trobo amb en Patxi, xerrem ...menjo unes barretes ......faig fotos ...
Panoràmica Arcalís.






De tornada i abans d'arribar al pas equipat, agafo una imatge per localitzar-lo millor.
Encara que no te cap dificultat m'ha semblat interessant de resenyar-ho!
Localització del pas equipat ...a meitat de camí de la Collada Arcalís al Pic Arcalís i a la vessant Sud.







La baixada per la Collada d'Arcalís no significa cap complicació.







La tartera "aterra" directament al costat de l'últim remontador de l'estació d'sky de Vallnord-Arcalís.








I per pista arribo on tinc el cotxe.






Aquí teniu el Track d'aquesta sortida:




Sortida Agost del 2014











         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook