Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 9 d’agost de 2014

Sortida circular per conèixer els principals cims del Pedraforca (Cim Nord, Pollegó Superior, Calderer i el Pollegó Inferior)
L'ascensió a tots els cims s'han de fer per corredors i canals equipats amb cadenes i algúna cordino, l'ascensió més exigent (i també més solitària) sería el Pollegó Inferior per la Gran Diagonal.
Mapa de la sortida.






Som la Carme, en Josep, l'Anna i jo mateix, l'Andreu. 
Deixem els cotxes a l'aparcament que trobem al costat del mirador de Gresolet...






...i enfilem el camí que ens portarà al refugi del Pedraforca (Lluis Estasen).
Refugi Lluís Estasen.





Per camí fressat i molt concorregut anem direcció a la Collada del Verdet.






Del coll del Verdet a la canal del mateix nom.
Collada del Verdet.






La Canal del Verdet no representa cap dificultat i si trobem passos complicats hi ha instal·lada una  cordino o cadena que ens ajudarà a superar-ho.














Superada la canal, el primer cim que trobem és el Nord ...al final de la mateixa.
Cim Nord.






Encara ens queda una bona caminada per arribar al segon cim del dia ...el Pollegó Superior.






Per cresta, per canals i corredors anem superant els obstacles ...amb la companyia d'altres muntanyencs i amants del massis.










Pensavem que teniem una foto de cim del Pollegó Superior, però el que ens va fer la foto no va pensar en col·locar el carret.
Si que tenim una foto de la punta cimera d'aquell dia!
Cim del Pollegó Superior.






Mentres els companys baixen a l'Enforcadura (no més volen fer la ruta clàsica: Refugi-Canal del Verdet-Pollegó Superior-Enforcadura-Tartera de Pedraforca-Refugi), jo carenejo per pujar el Calderer.
Itinerari del Pollegó Superior al Calderer.






Pujar al Calderer serà un pèl més exigent que el Pollegó Superior, trobarem dues canals (la primera amb tres trams sencillots i la segona amb un tram més difícil ...però gens complicat)
Primera canal vista de pujada.


La mateixa primera canal vista des de dalt.






Segona canal vista de pujada.


La mateixa segona canal vista des de dalt.






Quan sortim de la segona canal hem de caminar uns metres per cresta sencilla fins arribar al cim del Calderer.
Cim del Calderer. Al fons el Pollegó Superior.






El proper objectiu el Pollegó Inferior ...el Fals Pollegó Inferior el deixo per un altre moment!
Vista des del Calderer. 
El cim de l'esquerra és el P. Inferior i el de la dreta el Fals Pollegó Inferior.







Desfem el camí d'anada i baixarem per una canal, dreta però practicable, fins a l'Enforcadura.
Prendrem el camí (PR C-123 amb color blau) que travessa la Tartera de Gósol cap avall, amb l'única diferència que haurem de desviar-nos a l'esquerra (ruta color vermell)
Ruta color vermell "direcció" Gran Diagonal.
Ruta color blau direcció Gósol.





Haurem d'anar a buscar una zona fàcil per flanquejar el contrafort que baixa del Fals Pollegó Inferior, i poder anar direcció Sud.
Ruta color vermell "direcció" Gran Diagonal.
Ruta color blau direcció Gósol.





Del Fals Pollegó Inferior baixen dos contraforts, i els haurem de superar els dos. Són sencills i passarem per on veiem una gran fita.

Hem de seguir la ruta color vermell que va a Prat del Reu, aprop de la Gran Diagonal.






Atravessar la zona anomenada "Les Llosanques", per anar a buscar el coll de Prat del Reu, ho faré de manera anàrquica ..ja que no trobo marques ni fites visibles i molt menys un corriol fressat.
Encara que ho faig per "camp a través", en direcció Sud, sempre transito per zones practicables i miro de no enfilar-me per evitar el rocallam que baixa dels Pollegons Inferiors.
Un cop visualitzat el coll de Prat del Reu ja sabem on hem d'anar.
Al mig conèixer la zona, m'estalvio arribar fins el coll i atravesso la tartera (que també tenim a vista) i segueixo les fites disperses que em portaràn a prop de la Gran Diagonal.






Tampoc és fàcil de trobar el corredor de la Gran Diagonal. Haurem de sortir del bosc (vigilar de no perdre desnivell) i progressar prop de les parets que baixen del Pollegó Inferior.
En la foto següent (feta des de la Pleta la Vila) intenta representar la ruta a seguir per trobar la canal.
El camí de pujada és el marcat en color vermell, de baixada ho farem per les Costes d'en Dou.






L'inici del canal/corredor és irregular i dret ...amb passos sencills de no més de Grau +I.
Inici canal/corredor Gran Diagonal.






Així que anem pujant trobem més dificultat.






Les pendents més complicades (max. IIº) les trobarem abans del pas equipat.






El pas equipat no significa cap dificultat.






Ja dalt de la canal seguirem les parets de la dreta (passarem un estret pas amb un pèl de caiguda) i continuarem per una tartera/torrentera.
Atenció amb les fites que trobarem en una canal ampla que baixa del Pollegó Inferior ...no passar de llarg!
En aquesta composició fotogràfica vol donar una idea de l'itinerari a seguir.
A la zona on possa "grimpades" trobarem fites disperses per no perdre el camí de pujada, i seguir per la canal de la dreta (on possa Pas de IIIº) , no el de l'esquerra.






Al pas següent, sense equipar, és un pèl exigent i delicat. És un pas curt però dificilot de superar (al menys per mi que no sóc escalador). 
Per sort en aquella ocasió hi habia una cordino per agafar-te!
Localització Pas IIIº.






Superat aquest pas enfilem, encara, les fortes pendents fins arribar al cim del Pollegó Inferior.
Cim del Pollegó Inferior, i alguns dels cims de la jornada.






Després de les fotos de rigor toca baixar, i ho faré per la ruta normal ...les Costes d'en Dou.
Seguirem les marques de color verd i dirigir-nos al turó anomenant "Balcó de la Joaquima"
El camí segueix pel Balcó de la Joaquima i davallarem per la vessant Sud seguint fites i marques.






Aprofito per inserir un video d'un rescat a la Tartera del Pedraforca.
Es va fer l'any 2012 des del Balcó de la Joaquima.






Baixem uns 250/300 mts per la ruta normal, i enllacem amb el camí que baixa de la Tartera del Pedraforca o PR C-123 per anar a buscar el refu Lluís Estasen i d'aquí als cotxes.
Camí de tornada per PR C-123.







És pot consultar el Track de la ruta:




Sortida Agost del 2014.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook