Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dijous, 28 d’agost del 2014

Ja feia temps que vam fer la Cresta del Tristaina, peró vam començar pel mateix Pic del Tristaina, pujant per la ruta normal ...aquest cop l'Anna volia repetir-la començant pel Port de l'Arbella i crestejar fins el Pic Tristaina.
I hem continuat pel Pic de la Costa Rodona, la Punta Peiraguils, el Creussans i el Pic de Cabanyó.


Mapa de la sortida.




En aquest panoràmica, feta el dia anterior des del Pic de Cataperdís, podem veure el llarg recorregut que vam fer.
La cresta "disfrutona" la podem trobar del Port de l'Arbella fins el Pic Tristaina. 
Del Tristaina fins el Pic Costa Rodona trobarem de tot ...també algun pas delicat! 
El "Circ del Tristaina" també podem dir que s'aturava al Pic Peiraguils ...però vaig voler fer els Pics de Creussans i el Cabanyó que tenia al costat.





Aparquem al costat d'uns dels restaurants de l'estació d'esquí Vallnord-Arcalis i començem l'aventura ...abans d'arribar d'alt del Llacs Tristaina trobarem un pas equipat (Molt sencill)





En arribar els primers rètols que ens faciliten l'excursió.




Nosaltres hem d'anar al Port de l'Arbella i ho farem per l'anomenada Alta Ruta Pirinenca.




Una inofensiva congesta de neu no ens impedeix d'arribar a la collada.
Port de l'Arbella.
Amb tota la cresta que ens portarà al Pic del Tristaina.






Començem el cresteix ...primer sencill.






A mida que avancem trobem passos un pèl més aeris ....però amb poca dificultat!
Les grimpades per aquesta "vira" (10 o 15 metres aeris) són el més dificil que vam trobar abans del primer cim.






Una imatge amb l'Anna a prop del cim i amb tot el recorregut que va fer.







Ara si ...l'Anna al cim del Tristaina.
Pic del Tristaina.






Dins la foto en moviment s'amaga una panoràmica realitzada l'any 2008.
Panoràmica Tristaina.






Després de les fotos de rigor i d'un petit mos ...continuem crestejant.






Del Pic Tristaina fins el  Pic Costa Rodona ja trobem alguna grimpada, o desgrimpada,  més delicada.






A mitja cresta trobem el Pas més difícil ...serà de IIº però amb un bon pati. 
L'Anna que no ho veu clar i decideix abandonar per l'escapatòria que veiem a l'esquerra. 
Una canal que la portarà als llacs de Tristaina.





És el pas més difícil ...a partir d'aquest ja no trobarem cap més!
El mateix pas delicat vist des de dalt.






Haurem de grimpar pels llocs on trobem fites. 
Les parets que baixen del Pic de Costa Rodona les grimparem per la vessant Andorrana.
De pujada al Pic de Costa Rodona amb una imatge de tota la cresta aconseguida.
 A l'esquerra l'Estany Forcat (França), al mig i al fons el Pic del Tristaina.






Ja d'alt del Pic de Costa Rodona.
Pic del Costa Rodona.





A prop d'aquest cim trobarem el Pic de l'Estany Forcat. 
Aquesta vegada no el vaig visitar, però fa sis anys vaig agafar aquesta panoràmica.
Panoràmica Estany Forcat.






Baixant del Pic del Costa Rodona torno a trobar senyals grogues que m'indiquen el camí a seguir. 
No els segueixo fidelment, ja que aquests no passen pels punt més elevats.
L'últim cim del Circ Tristaina ...la Punta Peiraguils!
Punta de Peiraguils.






Encara és d'hora i vull trepitjar dos cims que són aprop ...el Creussans i el Cabanyó!
El remuntador de l'esquerra també funciona a l'estiu, els turistes el fan servir per visitar les zones més altes d'aquesta contrada!








El Pic Creussans no té cap altre història que pujar per llevant i baixar per ponent ...el Cabanyó és més divertit!
Haurem de trobar "el camí" de pujada.
Hi ha un esperó rocós que ens barra el pas ...nosaltres remontarem per la vessant esquerrana que dona a França.







Si cliqueu la foto en moviment sorgirà una imatge de fa sis anys!
"Si, si ...em sembla que hauré de renovar-les!"
Panoràmica Cabanyó.






Acabats tots el cims previstos, toca el retorn al cotxe.
MOlt fàcil agafar el camí que baixa del Port de Creussans i que porta al restaurant de l'Estació d'Sky Vallnord-Arcalís ..on tinc el cotxe!






Deixo el Track de la sortida:
Powered by Wikiloc




Sortida Agost del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook