Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimarts, 22 de juliol de 2014

Sortida circular on recorrerem els pics que envolten el Circ de Morens...també coneguda com a "Olla del Ter o Ulldeter".

En la nostra excursió entrarem de ple en l'aventura al progressar per les pendents que van del Gra de Fajol Gran al Petit ...i també per la baixada delicada, però no perillosa, de la canal/tartera que trobarem a prop del Pas de l'Isard i que ens portarà a l'anomenat "el Racó" prop del refugi d'Ulldeter.






Som la Sandra, l'Eduard, en Ferran, l'Albert i jo mateix, l'Andreu. El lloc de trobada i sortida l'últim  parking de les pistes d'Sky de Vallter 2000.






Accedim al Sender Transfronterer TRF vorejant una edificació de l'estació d'Sky.
I enfilem el torrent, per on passa l'inici d'aquest sender, per anar a buscar la Portella de Mentet.






En el coll el vent bufa de valent, de vegades sembla que et vol tombar.
Portella de Mentet.







Encara que el vent és fort, i de vegades molest, sembla que la pluja que hem tingut de bon matí no es tornarà a repetir i no sembla que puguem tenir una excursió passada per aigua.
Bé!! ..fem una foto i marxem corrent, no sigui el cas que sortim volant!






Ja hem arribat al primer cim del dia ...el Pic de la Dona.
Un pic accessible i arrodonit, amb unes vistes excepcionals!








Unes vistes com en aquesta panoràmica que amaga la foto següent:
Panoràmica Pic de la Dona a l'hivern.






Si voleu tenir una visió panoràmica gravat en video, cliqueu aquest enllaç de video-panoràmica!






Continuem el nostre camí per aquesta carena plana, ampla i ventosa.
Val a dir que també hem fet la Punta Ombriaga, però no em sembla necessari de resenyar-ho.
Arribem al Coll de la Geganta.
Coll de la Geganta.






Des del coll ja albirem el nostre següent objectiu: el Bastiments ...Le pic du Géant pels francesos!






El Bastiments és identificable de lluny perque la seva "cresta o punta" somital és plana ...i allargada!
En el extrem de llevant, d'aquesta "cresta o punta" somital, hi trobarem la Creu del Bastiments (col·locada el 1994 pel Grup Excursionista Gironí)
Creu del Bastiments.





A mida que avancem cap a ponent trobarem el vèrtex geodèsic.
Vèrtex Geodèsic.





I finalment a l'extrem de ponent trobarem el Piolet del Bastiments, col·locat pel Centre Muntanyenc de Mollet.
Foto de grup.





També deixo unes vistes panoràmiques hivernals dins la foto en moviment. 
Les vistes fotogràfiques són des de la Creu.
Panoràmica Bastiments des de la Creu.







En el cas de voler visualitzar la panoràmica en video clica aquest video-panoràmic Bastiments.
Les imatges d'aquest video s'han fet des del Piolet del Bastiments.




Tornem enrera fins a la creu, i davallem per la vessant que ens portarà al Coll de la Marrana ...on dinarem!





Agafem forces en un racó del coll, arreserats del vent. En acabar, "santornemi" cap amunt ..per completar l'Olla!





Unes fotos del grup.





I també més vistes des del cim.
Panoràmica Gra de Fajol Gran o de Dalt.






En aquest punt, i veient el "camí" que ens trobarem fins arribar al Gra de Fajol Petit o de Baix, alguns expedicionaris d'aquesta aventura volen donar per acabada l'Olla i recular fins el Coll de la Marrana i d'aquí al parking de Vallter.
Els que quedem continuem el camí!!






Les pendents de baixada semblen complicades, però no ho són ...hem de seguir les fites disperses i la traça que deixa el pas de la gent.






A mida que ens acostem al coll, anomenat "Pas de l'Isard", anem veient la temuda canal per on haurem de baixar.






Des del Pic de la Dona fa por. 
Ara no tant ...però una mica si!






Nosaltres, de moment, passem de llarg i ens arribem al Gra de Fajol Petit o de Baix.
Foto de grup.






I també una panoràmica dins de la foto en moviment.
Panoràmica Gra de Fajol Petit o de Baix.






Ja  hem completat l'Olla del Ter o d'Ulldeter, ara ve el més difícil ...o aixó sembla!
La foto ajuda a localitzar aquesta canal. Encara que vam veure un sender que davallava per sota de les parets del Gra de Fajol Gran, aquesta canal, de prop, semblava factible de fer.







I efectivament no era complicada. 
Havíem de desgrimpar per les zones on les roques ens donaven confiança i seguretat.





Si no ho feiem així els pedregots solts ens obligava a baixar el punt de gravetat per no embalar-nos tartera avall.






En plena tartera no més havíem de deixar-nos lliscar amb precaució i mantenint l'equilibri amb els bastons ...com si esquiessim!
Un cop abaix anem a buscar un camí a prop de les parets del Gra de Fajol Gran, en una zona anomenada "el Racó", on també passarem pel costat de l'Estany dels Infants.





Enllaçem amb GR 11, a l'alçada del refugi d'Ulldeter, i davallem fins a la carretera ...i d'aquí a l'últim parking de Vallter 2000.
Refugi d'Ulldeter.




Hem arribat cansats, contents i feliços!!
Deixo track de la ruta.

Sortida Juliol del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook