Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 17 d’abril de 2014

Una Llarga sortida circular per visitar els cims del Puig de les Bruixes, el Puig de Comanegra i el intrascendental Bordellat.A tenir en compte el corriol de pujda que hi ha darrera del Mas de l'Om. Trobarem fites disperses que ens indiquen el corriol a seguir, o millor dit la zona més practicable per pujar dalt dels coneguts Rasos de Monars ...i continuar fins al Coll de Sant Marc.



Sortim del poble de Beget pel GR-11 en direcció a Oix. Només trepitjar l'asfalt de la carretera i de superar el pont d'en Llobet, tombarem per la pista que trobarem a mà esquerra en direcció a  ....final d'aquesta pista!




Una pista ampla i practicable, encara que llarga el desnivell es presenta sostingut.

Aquesta pista acava de manera soptada amb una plaça per facilitar els girs dels vehicles. A mà esquerra trobarem un marcat corriol amb marques verd-vermelles.
I aquest corriol ens portarà al veïnat de Monars (Masies antigues i mig abandonades que actualment son habitades, i reformades, per joves francessos)


Per darrera de l'última casa, Mas de l'Om, haurem de trobar un corriol (fites disperses) que s'enfila fortament per anar a trobar els anomenats Rasos de Monars (les pendents que baixen del Puig de les Bruixes). 
Certament hi han poques fites i les que trobem no més indiquen la direcció a prendre...hem d'utilitzar el gps, i si no enfilar-nos sempre amunt!!





Ja superat el desnivell de pujada i a prop del Coll de Sant Marc, dalt de la cresta carenera, no més hem de caminar uns metres i arribar al Puig de les Bruixes ....amb unes vistes inmillorables del camí que hem fet i el que hem de fer!


Després d'un ràpit mos, reprenem el camí en direcció al Comanegra!





Des del cim del Comanegra amb  les necessaries fotografies i panoràmiques!!



Visitat el Comanegra i les seves respectives fotografíes iniciem el descens, per cresta carenera, en direcció al Coll de Malrem.




Després de la Collada Fonda i el pic Bordellat, arribem al final de la carena ...el Coll de Malrem!




La baixada serà seguir el GR-T83 fins arribar on tenim el cotxe...el poble de Beget!






Deixo el Track de la ruta i les dades necessaries per tenir més informació:

  
 Sortida Abril del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook