Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 21 d’abril de 2014

Recorregut circular per visitar els cims del Puig Estela, el Coma d'Olla i el Taga.
Pujarem a la Serra pel Coll de Pal, continuarem per la Portella d'Ogassa fins a coronar el Taga de 2040 mts.
La baixada ho farem pel torrent que ens portarà al Pla d'Ull de Bou i d'aquí al cotxe.



Deixem el cotxe a prop de l'ermita de Santa Magdalena.
Ermita Santa Magdalena.


Anem caminant per pista ampla ...fins a trobar diferents bifurcacions. Sempre agafant la direcció a Coll de Pal.




A mig camí hem de trobar la restaurada barraca de l'Orri Vell.



Després de tranquils i amples prats enfilem les pendents del Coll de Pal. La Serra que trobem en direcció Est es la Cavallera, nosaltres prendrem la de Ponent.





Des del Coll de Pal agafem la Serra que tenim a Ponent, que ens portarà a tots els cims que volem trepitjar.




El primer ....Puig Estela o Sestela!



Des del Puig Estela, o Sestela, no parem de maravellar-nos per les vistes que tenim. 




Com aquest montatge que ens mostre un exemple!




De camí al següent cim ...amb un inocent intent de "cresta difícil".



El segon cim!



És hora de dinar quan arribem a la Portella d'Ogassa.




Ja dinats i recuperats arribem al cim del Taga. Voltem  entre la Creu i el Punt Geodèsic per comprovar el nostre GPS i fer moltíssimes fotos del paisatge.




I aquí un video d'una excursió passada!





L'última fotografía de cim.




De baixada a Puigsac, on tenim el cotxe, montem una panoràmica per visualitzar el recorregut realitzat del dia.



Entrada al torrent que ens portarà al Pla d'Ull de Bou.




Pla Ull de Bou.








I del Pla Ull de Bou enllaçarem, per pista,  fins l'inici i final de l'excursió ...Puigsac, Santa Magdalena i Parking de cotxes.





Per seguir la ruta que vam fer deixo el track de la mateixa.



Sortida Abril del 2014










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook